12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

Relacionats

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia espanyola però mentrestant, s’ha produït l’aprovació de la llei de memòria democràtica que, d’alguna forma, afecta directament i amplia els continguts i opinions expressats en el meu l’últim article sobre el particular.

La nova llei ha quedat aprovada al Congrés i, ara haurà de passar pel Senat. És un pas endavant respecte a la llei de memòria del 2007, però algunes entitats, que porten anys batallant perquè es dignifiquin les víctimes o es portin a judici els crims franquistes, consideren que és incomplerta. La prova és que encara ha continuat generant crispació, en el mateix debat, per aprovar-la en el Congrés dels Diputats.

La dreta  manté l’ofensiva contra el govern espanyol per haver pactat la llei amb Bildu i ha tornat a barrejar-hi les víctimes d’ETA. “Elegeixen víctimes i assassins en funció de la seva utilitat en el present”, o bé: “És un projecte de llei sectari i excloent, i un atac frontal a la Transició”, han estat les frases pronunciades en contra. PSOE i Unides Podem han rebatut aquest relat, tot dient. “Què té a veure la llei de memòria amb el terrorisme d’ETA; la llei va de víctimes de la guerra civil i la dictadura; les víctimes d’ETA han estat sempre protegides, les del franquisme han estat oblidades han manifestat”.

El règim franquista és il·legal però no es derogarà la llei d’amnistia del 1977. Aquest ha estat un dels punts més controvertits. Els partits independentistes i moltes entitats de memòria i víctimes del franquisme han demanat per activa i passiva la derogació de la dita llei perquè així es puguin portar a judici els crins del franquisme. L’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica considera que la dita llei protegeix els responsables de les violacions de drets humans de la dictadura franquista: “No pot existir una legislació vigent que no consideri crims els assassinats i la desaparició dels cadàvers de 114.226 civils”, assegura l’entitat.

Finalment, però, no ha pogut ser i tan sols s’hi ha introduït un matís: els crims de guerra, de lesa humanitat, el genocidi i la tortura són imprescriptibles i, per tant, no amnistiables. Tot dependrà dels jutges i de com ho interpretin. La nova llei declara la il·legalitat i la il·legitimitat de qualsevol òrgan judicial, penal o administratiu de la dictadura creat per condemnar i castigar per motius polítics, ideològics, de consciència o creença religiosa. Declara també il·legítimes i nul·les les resolucions dels tribunals franquistes, però en cap cas això es traduirà en la possibilitat de demanar responsabilitat patrimonial a l’Estat o a qualsevol administració pública o particular.

Diferents historiadors i investigadors han anat investigant les morts que hi va haver durant una Transició que no va ser pacifica sinó violenta. Del 20 de novembre del 1975 fins al 2 de desembre del 1982, 134 persones van morir per culpa d’una mala actuació policial. Eren homes i dones innocents i les seves morts, precisen són responsabilitat de l’Estat. La nova llei, però, només reconeix com a víctimes les que hi va haver fins a l’entrada en vigor de la Constitució espanyola del 1978. Es consideren víctimes tots els que van ser assassinats i van patir la presó, els treballs forçats, l’internament en camps de concentració, l’exili, la repressió econòmica, la depuració professional, els nadons robats durant els anys de Guerra Civil i la dictadura.

El Valle de los Caídos passarà a dir-se Valle de Cuelgamuros. Es preveu la seva ressignificació, però no es concreta com ni quan es farà. Finalment, s’extingirà la Fundació del Valle de los Caídos, creada per Franco el 1957. Per tant, els monjos benedictins deixaran de custodiar i vetllar el monument franquista. L’exhumació de les víctimes que hi ha enterrades allà, després d’una llarga batalla judicial de les seves famílies, començarà ben aviat. De moment, 104 famílies ho han demanat. VOX ha mostrat la seva oposició a aquesta ressignificació perquè, segons el diputat de VOX, José Contreras, el Valle no la necessita perquè “no va ser un homenatge al franquisme”.

La llei retirarà 33 títols nobiliaris concedits per Franco. Són hereditaris i el dictador els va concedir per mantenir viu el record de “les grans glòries de la nació” i per agrair els serveis prestats durant el cop d’estat. Aquests títols nobiliaris, que s’han mantingut durant quaranta anys de democràcia, s’han concedit a colpistes i criminals de guerra. Destaquen noms com el ducat de Franco, Primo de Rivera, Carrero Blanco o els marquesats de Queipo de Llano, un dels criminals de guerra més sàdics. Enlloc surt, però, que s’investigui quin és el patrimoni dels hereus del dictador.

Han hagut de passar més de quadre dècades des de la mort de Franco, però finalment les noves generacions, per llei, hauran d’estudiar què va passar durant la Guerra Civil i la dictadura i saber que hi va haver una repressió sistemàtica. També s’impulsarà la investigació sobre l’exili i la lluita democràtica de moltes dones que han estat castigades amb l’oblit.

De fet no han estat els jutges els que han aprovat aquesta llei, per tant podem dir que existeix la separació de poders sobre el tema. Ara bé, manca la segona part al Senat, on la dreta disposa de la majoria i podrà fer les modificacions que estimi oportunes.

Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Un antic professor va dir que les ferides d’una guerra civil eren molt difícils de cicatritzar, en especial a Espanya. La seva teoria era molt clara ja que el feixisme, a diferencia d’Itàlia o Alemanya on va ser vençut, a Espanya no sols havia guanyat la guerra sinó que havia governat com li va donar la gana amb un regim de terror i persecució del vençuts

Ja per acabar, els comunico que VOX ja ha avançat que, acabi com acabi definitivament la llei, pensa portar-la al Tribunal Constitucional, per la qual cosa serà la justícia, un cop més, la que tindrà la última paraula sobre la llei.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...