12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Adéu als Jocs Olímpics Pirineus-Barcelona 2030

Relacionats

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

El govern català va decidir organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern, amb la marca Barcelona-Pirineus, en un dels seus projectes estrella. I com que no es duran a terme, el govern de Catalunya haurà fracassat. I no solament això, sinó que haurà posat en evidència les limitacions de la seva capacitat de gestió, de pressió i d’influència, de les que ha volgut presumir tots aquests mesos. I vist el que ha passat, la conclusió és que el govern de la Generalitat és un zero a l’esquerra a Madrid. Tot allò que havia de ser tan bo per creure’s els aliats preferents del PSOE, i la suposada capacitat negociadora gràcies a la proximitat a Pedro Sánchez, ha quedat del tot despullat. El resultat: un zero a l’esquerra.

No ens enganyem: El projecte dels jocs al Pirineu era un desfici des del punt de vista social i ecològic. Però també ho era molt, especialment, perquè l’element principal era impulsar un projecte polític dissenyat pel PSOE, que consistia a lligar curt el govern català fent-lo participar en grans projectes de futur espanyols. Amb la intenció de dissoldre el projecte sobiranista i reduir-lo a pur folklore per la via dels fets. Com molt bé ha explicat Vicent Partal en la seva columna de VilaWeb.

Els Pirineus-Barcelona 2030, formava part del que Pedro Sánchez anomenava “agenda del retrobament”. I la funció d’aquesta va ser clarament explicitada en seu parlamentària quan digué al PP que, amb el govern Rajoy Catalunya feia un referèndum per separar-se. I amb ell, en canvi, Catalunya s’involucrava en projectes “comuns” que implicaven que el 2030 encara seria una part d’Espanya. Que era, en definitiva, allò que importava a Madrid.
Que el govern de Pere Aragonès es comprometés a cegues en un projecte de futur espanyol i acceptés així el marc mental de la unitat de l’estat i la seva situació de subordinat autonòmic. Res a veure, efectivament, amb el 2017.

De fet, a Madrid els importava ben poc si els jocs es feien o no. Encara que la capital del regne no hagués vist amb bons ulls un possible èxit com el de Barcelona de 1992.

La Generalitat i el COE, assenyalen al president d’Aragó, Javier Lambán, com el màxim responsable del fracàs de la candidatura olímpica per als Jocs d’hivern del 2030. Però Lambán no està disposat a deixar les crítiques sense resposta i intenta imposar un relat contrari al que defensen tots els altres actors implicats en la negociació. “Per defensar l’interès d’Aragó, estic rebent una allau d’insults i desqualificacions del president del COE i de l’independentisme”, ha tuitat l’endemà que Alejandro Blanco posés punt final a la candidatura conjunta.

Però no s’ha limitat a això i ha arribat a defensar la tesi completament oposada a la de la resta: “La veritat és que el govern d’Aragó és l’únic que va buscar un acord fins a l’últim moment i ho continuarà fent cara el 2034”. Quan parla del 2034 ho fa perquè el govern aragonès ja ha explicat que es posa a treballar en una candidatura amb l’epicentre a Jaca, que ja ho ha intentat, sense èxit, en quatre ocasions en les últimes dècades.

Alejandro Blanco, president del COE va subratllar en la roda de premsa del dimarts que el paper del COE és el de presentar les candidatures olímpiques, però que abans fa falta que hi hagi un acord polític entre governs. “Aquesta candidatura l’hem destrossat a casa”, deia, i lamentava que ni tan sols s’hagi pogut presentar davant el Comitè Olímpic Internacional.

En les negociacions, a més del COE, la Generalitat i del govern aragonès, també estava representat l’executiu espanyol, que aquest dimecres en boca del ministre d’Esports, Miquel Iceta, ha reaccionat al fracàs de la candidatura conjunta com una “oportunitat perduda”.

Miquel Iceta, com a ministre d’Esports, suposo que haurà estat una peça clau en les negociacions i, no voldria estar en la seva pell, passant un calvari en veure que la seva encantadora ciutat i el seu estimat país han perdut una gran “oportunitat històrica”.

Més articles

1 COMENTARI

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...