12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Estem orgullosos de la justícia espanyola?

Relacionats

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Aquesta pegunta me l’he fet molts cops des que va morir el dictador pensant que milloraria a partir de llavors. He de confessar que han succeït moltes coses i tinc molts dubtes quant a la seva millora. Primer es va fer la llei de reforma política (on molts procuradors van votar dient: “Sí por Franco“), després una llei d’amnistia la qual exonerava de qualsevol responsabilitat als autors de detencions, tortures i fins i tot de morts a antics membres de la dictadura, llei encara vigent i que la considero vergonyosa.

Desprès va arribar la Constitució que la gran majoria vàrem votar favorablement confiant que s’iniciava una nova etapa que, posteriorment s’ha batejat amb el nom de règim del 78. Passat un cert temps poques coses havien canviat, va desaparèixer el TOP i els seus membres van passar a l’Audiència Nacional uns i al Suprem uns altres, recordo el que va dir un periodista aleshores: “Los mismos perros con diferentes collares“.

La Constitució semblava coherent en alguns aspectes, parlava de “nacionalidades y regiones” i, reconeixia, sense nomenar-les, les diferents llengües existents a Espanya i que serien cooficials en els seus territoris un cop desenvolupats i aprovats els diferents estatuts d’autonomia. Tot i encara patint el terrorisme d’ETA, semblava que Espanya anava camí de convertir-se en una democràcia europea i moderna fins a arribar al fatídic 23-F.

En aquella data es va produir un assalt al Congrés de Diputats, perpetrat per la guàrdia civil, que va mantenir a la població en un estat d’angoixa, en València circulaven tancs pel carrer i la manca d’informació no ajudava al manteniment de la calma. L’aparició de Juan Carlos de matinada per TVE va donar una certa tranquil·litat al personal a l’espera que el cop d’estat fracassés. Són encara avui dia molts els interrogants sobre l’autoria dels fets a causa de la llei de secrets oficials existent, que impedeix desclassificar molts documents, però d’aquest tema ja en parlarem en una altra ocasió.

Les conseqüències del fallit cop d’estat es van veure ràpidament, va donar la impressió que determinats sectors no estaven d’acord amb la forma política existent a Espanya i van aconseguir canviar-la, primer amb la LOAPA i després amb lleis i normes que, sent de rang superior, anul·laven i deixaven sense efecte lleis autonòmiques envaint aquelles normatives que havien estat transferides.

Mentrestant com va actuar la justícia? Per començar, el Constitucional es va carregar l’Estatut de Catalunya de manera que el que es va pactar entre el Parlament, les Corts Generals i votat en referèndum pels catalans ja no existeix, la qual cosa és anticonstitucional segons la carta magna. Encara és hora que algú expliqui com és que els articles anul·lats són, exactament, els mateixos que en València i Andalusia són legals.

Aquest va ser l’inici per comprovar que la justícia no era igual per a tothom, cosa que es va confirmar amb el tracte donat a l’emèrit. Quan alguns jutges indagaven sobre temes que no eren del grat de la cúpula judicial, van ser apartats de la judicatura com és el cas dels jutges Garzón, Plasencia, Vidal o Silva entre altres.

Que passa quan han estat el jutges els que han comès algunes irregularitats? Com s’explica que Sandro Rosell estigués dos anys empresonat i un cop jutjat fos declarat innocent? Qui repararà Rosell per aquest temps privat de llibertat? La jutgessa que el va empresonar, ha rebut o rebrà algun tipus de sanció?

En les últimes tres setmanes han sortit a la llum varies notícies que afecten diverses membres de la judicatura, la primera d’elles és l’actual ministra de defensa, Margarita Robles, vegin el vídeo que circula per Internet.

No és l’únic cas, l’actual president de Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, ha estat denunciat per, suposadament, tenir 17 milions d’euros en un paradís fiscal. Poden obrir aquesta adreça i llegir tots els comentaris.

No és l’únic cas, el jutge del Suprem, Pablo Llarena, autor del sumari del procés i de les sol·licituds d’extradició contra els exiliats catalans i que ha fracassat fins al moment present, ha aparegut com a titular únic en un compte del VP Bank de OP Liechtenstein, sent el beneficiari de 8 dipòsits de 250.000€, datats en setembre de 2020, per un total de 2.000.000€ segons afirma l’ACODAP.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És aquesta la justícia que esperàvem un cop acabada la dictadura i, en una suposada democràcia plena? Són molts més els casos que trontollen, però si de cas, ja en parlarem en una altra ocasió.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...