12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

La crisi monàrquica augmenta amb el retorn de l’emèrit

Relacionats

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Juan Carlos ha tornat a Espanya, però cal veure la forma de com ho ha fet i quina importància li ha donat a aquest fet. No ha vingut a veure el seu fil i la resta de la família, ha vingut de turisme i a participar d’unes regates a Sanxenxo. Un cop ha gaudit del que volia s’ha desplaçat a Madrid per fer el “paripé”, veure el seu fill i quedar bé davant la premsa i l’opinió pública. Tot i així la casa del rei no ha publicat cap fotografia de l’encontre reial ni de tota la família.

Cal suposar que pare i fill hauran tingut una llarga conversa a la Zarzuela i que la casa del rei i la Moncloa ja deuen estar pensant alguna fórmula per minimitzar l’impacte de la seva visita. Però cap estratègia podrà amagar la qüestió de fons: El monarca que va protagonitzar la Transició es va dedicar durant anys a cobrar comissions i a amagar diners a l’estranger i no pagar impostos al seu propi país, i només el blindatge constitucional, la famosa inviolabilitat que ni tan sols ara el PP i el PSOE s’atreveixen a eliminar, ha evitat que pogués ser jutjat a Espanya.

Quedava l’esperança que el monarca acceptés alguna mena de contrició, que demanés disculpes de manera pública igual com va fer després de la famosa cacera d’elefants de Botswana. Però res de tot això ha passat. El rei s’ha comportat com si no hagués passat res i fins i tot ha respost, mig ofès, amb un “¿explicaciones de qué?” quan se li ha requerit per part dels molts mitjans que es van desplaçar a Galícia. És un lladre Juan Carlos I? Vegin quina opinió en té l’exmagistrat del Constitucional, Joaquín Urias, en el següent vídeo.

Juan Carlos farà el que més li convingui, a nivell personal i familiar, però no s’immolarà, ni farà acte de contrició, ni renunciarà al seu tren de vida, un cop ha comprovat que pot posar els peus en territori espanyol, per anar de cacera i de regates, sense que res trontolli. Ans al contrari, segurament se sent reforçat, gràcies a la rebuda popular a Sanxenxo, el suport de la dreta i el silenci del PSOE, matisat per algunes mostres de “malestar”.

El PSOE ha de ser conscient que les mesures cosmètiques que ha aprovat per millorar la imatge de la monarquia es queden molt curtes, que la crisi és molt més gran i que res fa pensar que vagi a menys, ans al contrari. Avui marcar distàncies ja no és suficient. El mínim seria reformar la Constitució perquè un cas semblant no pugui tornar a passar. Però sembla que Felipe VI no vol renunciar a la inviolabilitat que ha salvat el seu pare.

Potser Juan Carlos no és qui hauria de donar explicacions, hauria de ser la democràcia espanyola, personificada en els poders executiu i judicial, que han permès dècades d’abusos, mentides, sobrecostos i altres delictes que no es poden jutjar perquè fins fa quatre dies aquest estat de dret considerava “inviolable” el cap de l’Estat. El rei és un personatge tèrbol que s’ha aprofitat del seu càrrec -heretat de la dictadura- per enriquir-se, sota la protecció de la Constitució, de la justícia i de les clavegueres de l’Estat, que l’han encobert, i fins i tot, li han pogut apartar del camí algunes noses.

Són les clavegueres que van armar i protegir els GAL, que van tapar la corrupció del PP, que van inventar corrupteles de líders independentistes i en van espiar una per motius purament ideològics i electorals. Les clavegueres d’una democràcia plena (?), pagades per tots, sense límit pressupostari i sense retre comptes. L’elit periodística ha demostrat que forma part del nucli dur de l’Estat i s’implica quan algun dels seus pilars (o allò que ells consideren els seus pilars) està en perill.

Com molt bé han entès els lectors, el vídeo que acaben de veure seria, possiblement, el que passaria en un altre país o en Espanya en cas d’existir una democràcia plena i sense el paraigua de la inviolabilitat que atorga al cap d’estat la Constitució. Cal recordar que Juan Carlos no l’ha jurat o promès mai i, ves per on, és el que l’ha protegit de set jutjat. La resta representa el que podria passar -en un altre país- en el cas de l’espionatge, però que és impensable a Espanya.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No quedàvem que la justícia és igual per a tothom? És el que el mateix Joan Carlos havia dit en un dels missatges de Nadal adreçats als ciutadans. Quina credibilitat, a la vista dels fets, podem tenir de l’emèrit Joan Carles a hores d’ara?

Més articles

3 COMENTARIS

  1. Mireu els vïdeos també. El magistrat ho explica millor impossible. Sense eufemismes. Un video totalment aclaridor de les formes i encara més del fons de la questió. Un Estat centralitzat corrupte fins el coll que a sobre i també com a consecuencia, fa la vida impossible en un sentit o altre a la resta perifèrica. Una menyspreable “Unidad de España” covarda, cínica i criminal.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...