L’eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s’ha reunit amb els eurodiputats independentistes a Brussel·les. En la missiva Ponsatí demana un canvi total d’estratègia al Govern després que s’ha constatat que “la desescalada ha estat un error”. Ponsatí ha apuntat que, com que el president li ha demanat una reunió formal, li ha expressat “amb franquesa” per escrit la seva valoració. “El govern de Catalunya que presidiu no ens acosta a la independència ni la té com a objectiu”.
En comptes d’esmenar els errors i les simulacions que van impedir materialitzar-la el 2017, n’ha aprofundit la gravetat. Mentre opereu com si el conflicte de fons no s’hagués agreujat, el país s’erosiona políticament, socialment, culturalment i econòmicament. Promoveu la ficció que és un retorn a l’autonomisme que ens permet conviure i negociar de tu a tu amb el govern espanyol i créixer com a país.
Segons l’exconsellera, oferir la desescalar el conflicte ha estat una pífiada “que pagarem tots”. “El govern espanyol i els aparells de l’Estat, han aprofitat la feblesa del govern per accelerar el procés d’assimilació i dissolució de Catalunya i de les nostres llibertats”. Ponsatí considera que les apel·lacions al diàleg són una forma de comunicar “que no sereu un problema pel nacionalisme espanyol”. “A Madrid ho han entès i actuen en conseqüència; això afebleix les nostres institucions de manera immediata, però tota la societat catalana en pagarà els plats trencats”.
L’exconsellera d’ensenyament denuncia la desprotecció davant els atacs a la llengua catalana. “El govern mostra com a única prioritat esquivar possibles inhabilitacions”, lamenta. El mateix pensa respecte a com Aragonès afronta l’escàndol del CatalanGate, “evitant que l’afer no esdevingui un escàndol massa gran i desestabilitzi el govern espanyol”.
La lluita per la defensa del català, davant la imposició del 25% del castellà a les escoles, ens fa avergonyir veient la poca consistència i, la manca de consens entre els partits per cercar una solució, la qual cosa indica clarament la poca o nul·la predisposició a desobeir la sentència del TSJC i conservar així la cadira, per cert molt ben pagada.
Com molt bé explicava Jordi Barbeta, en el seu article de la setmana passada, l’administració general de l’Estat gestiona els recursos discriminadament per impedir que el progrés econòmic de Catalunya esdevingui un incentiu per a l’emancipació nacional. Els tribunals continuen aplicant una perversa interpretació de les lleis contra qualsevol referent sobiranista, sigui un alt dirigent polític o bé un jove activista. I, a més, practiquen l’apropiació indeguda de competències que no són seves per impedir que les noves generacions aprenguin la llengua pròpia del país, com ha quedat palès imposant criteris lingüístics que els especialistes consideren antipedagògics.
I mentrestant, l’administració general continua retallant les inversions en infraestructures a Catalunya, mentre els trens de rodalia s’espatllen cada setmana, es cancel·la l’ampliació de l’aeroport amb excuses de mal pagador, i s’incentiva els inversors estrangers que volen instal·lar-se a Catalunya —fàbrica de bateries— a fer-ho en altres comunitats més ben subvencionades.
Tot i així, el Financial Times torna a reconèixer Catalunya com la millor regió per invertir al sud d’Europa. La publicació ha tingut en compte criteris com la connectivitat, el clima de negocis, el potencial econòmic, l’estratègia de captació d’inversions estrangeres o el capital humà i l’estil de vida. I, per acabar-ho d’adobar, el diari The Telegraph ha declarat Barcelona com “la millor ciutat del món”, per sobre de Sidney i Ciutat del Cap. Notícies com aquestes son conegudes a Madrid i són un al·licient més per actuar contra Catalunya en tots els sentits.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No queda clar que per a Espanya Catalunya no és més que una colònia a la que cal explotar sense miraments i no permetre-li, de cap de les maneres, la possibilitat d’accedir a la independència?
Explotar, espoliar, exterminar directament el que és Catalunya com a Nació amb personalitat propia. Ja ho sabem. En tenim exemples diaris desde sempre. Ho han dit milers de persones assenyades que ho han palpat. És evidentíssim.
Que fem ara mateix, que farem demà 25 de Maig del 2022? Aquesta, com bé ha dir Ponsatí, és la gran questió. L’estratègia Ponsatí OK. I cops d’efecte. Fem coses carall!!