29.6 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

Relacionats

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Juan Carlos I comunica a Felipe VI que es queda a Abu Dhabi

El rei emèrit diu que viatjarà "amb freqüència" a Espanya de visita i que s'allotjarà en una "residència privada".

El canvi de guió amb què s’ha despenjat el govern d’Espanya per intentar escapolir-se de l’escàndol de l’espionatge (sortir, de sobte, dient que ells també han estat espiats, fixa’t quina casualitat, la ministra Robles i el president Sánchez, que són els més responsables de l’afer) és tan groller i d’una categoria tan baixa que fa vergonya. Evidentment, es tracta de capgirar els rols i mirar de fer passar l’agressor per víctima, com té per costum el nacionalisme espanyol d’estat.

Fins ara, l’exemple més cru i descarnat d’aquesta forma d’actuar va ser reconvertir els agents de policia i guàrdia civil que varen perpetrar les càrregues policials de l’1-O en víctimes de “l’odi” de les hordes independentistes del tot embogides. Ara tornen a adquirir vigència les paraules de Rubalcaba, quan va advertir que l’Estat espanyol “pagaria el cost” d’aturar l’independentisme.

Aquest cost inclou l’erosió de la credibilitat i, si és necessari, el ridícul i desprestigi davant la comunitat internacional: el que sigui, abans de concedir que l’independentisme pugui tenir raó en cap de les seves denúncies. La primera versió oficial (ministra Robles al Congrés) era justificar l’espionatge “davant d’algú que declara la independència”; ha passat una setmana i bingo, resulta que el govern d’Espanya també ha estat espiat i aleshores sí que l’espionatge és del tot inacceptable.

Vegin el que deien els polítics espanyols (de tots el colors) a Bèlgica sobre l’espionatge il·legal.

Pedro Sánchez haurà de fer quelcom més que anunciar que el seu telèfon també s’havia infectat amb Pegasus, si vol que la seva versió sigui creïble. Mentre no sigui així, el canvi de guió que ens proposa Pedro Sánchez té llacunes per sospitar de la nova explicació de la Moncloa per a tractar d’enterrar el Calangate. Posant-se al davant de la manifestació, ja que ell també ha estat espiat, pot ser una cortina de fum.

El gir del govern, passant a desentendre’s de l’espionatge a l’independentisme i qüestionant Citizen Lab, el laboratori de la universitat de Toronto que ha fet el treball o desacreditar a la revista The New Yorker, a assenyalar en les Corts que alguna cosa calia fer per a detenir als independentistes, ha tingut fa poc un nou i sorprenent capítol convocant als periodistes a la Moncloa per a anunciar que un informe oficial lliurat pel Centre de Criptologia Nacional confirmant que a,  Sánchez li havien robat 2,5GB en un primer atac i 120MB en un segon. I la ministra Robles, hauria patit un atac de 9MB.

L’explicació del Govern té, almenys, tres grans llacunes. La primera, que ratlla la incompetència: És creïble que amb les amenaces que havia hagut d’espionatge a Macron i Merkel, fins ara no hagin comprovat si els seus telèfons havien estat infectats amb Pegasus i rebin aquest cap de setmana un informe d’un suposat espionatge realitzat fa ara un any? És a dir, el CNI no troba primer les urnes de l’1-O i després deixa que el telèfon del president del Govern quedi desprotegit quan tots els governants estaven comprovant-ho.

La segona té a veure amb l’opacitat que sigui el mateix CNI qui hagi fet la recerca a través del Centre de Criptologia. No és el mateix la informació rebuda d’un laboratori internacional i independent com Citizen Lab que un treball intern encarregat als subordinats. Pedro Sánchez i Margarita Robles ho tenen fàcil si volen convèncer a tothom de l’última versió: Una comprovació independent, aliena al govern, d’un laboratori amb prestigi internacional i tenir la certesa, Mentrestant, és millor posar-ho en dubte.

La tercera té a veure amb el rastre que l’Executiu comença a deixar assenyalant al Marroc com un possible país darrere de l’espionatge. No es pot ser tan incompetent per a regalar-los el Sàhara i abandonar-los a la sort que vulguin els marroquins per a congraciar-se amb Mohamed VI i sense haver obtingut res a canvi. Fet que va suposar obrir una crisi amb Algèria en un moment tan important pel tema del gas i pujar un llistó més en la imprudència assenyalant al regne alauita.

Fins i tot el PP dubta de que es tracti d’una casualitat. Tot i així Feijóo aprofita per atacar l’independentisme.

Això per no assenyalar danys col·laterals com deixar als seus socis d’Unides Podem sense cap informació en un fet d’extraordinària gravetat, inclosa els ministres d’aquesta formació, assabentant-se de tot en directe, com els periodistes o l’opinió pública, donant un mal exemple del que és un govern de coalició i d’una mínima lleialtat. D’altra banda, els mitjans afins que havien comprat la versió inicial, menystenint l’espionatge, o bé justificant-lo, han quedat retratats i havent avui de donar suport a una nova versió ja judicialitzada i camí de l’Audiència Nacional. Els hauria de valer com a lliçó de com al govern espanyol li ha importat bastant poc patollar amb la seva credibilitat.

Si ens creien aquesta versió i, l’espionatge es va descobrir en el seu moment i ara s’ha tret a la llum davant la dimensió internacional del CatalanGate, serà l’escàndol polític que se’n derivarà del cas més gran d’espionatge a Europa. És moment, de constatar la incompetència i crear un nou servei d’intel·ligència, com va succeir amb el Cesid en 2002.

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...