El canvi de guió amb què s’ha despenjat el govern d’Espanya per intentar escapolir-se de l’escàndol de l’espionatge (sortir, de sobte, dient que ells també han estat espiats, fixa’t quina casualitat, la ministra Robles i el president Sánchez, que són els més responsables de l’afer) és tan groller i d’una categoria tan baixa que fa vergonya. Evidentment, es tracta de capgirar els rols i mirar de fer passar l’agressor per víctima, com té per costum el nacionalisme espanyol d’estat.
Fins ara, l’exemple més cru i descarnat d’aquesta forma d’actuar va ser reconvertir els agents de policia i guàrdia civil que varen perpetrar les càrregues policials de l’1-O en víctimes de “l’odi” de les hordes independentistes del tot embogides. Ara tornen a adquirir vigència les paraules de Rubalcaba, quan va advertir que l’Estat espanyol “pagaria el cost” d’aturar l’independentisme.
Aquest cost inclou l’erosió de la credibilitat i, si és necessari, el ridícul i desprestigi davant la comunitat internacional: el que sigui, abans de concedir que l’independentisme pugui tenir raó en cap de les seves denúncies. La primera versió oficial (ministra Robles al Congrés) era justificar l’espionatge “davant d’algú que declara la independència”; ha passat una setmana i bingo, resulta que el govern d’Espanya també ha estat espiat i aleshores sí que l’espionatge és del tot inacceptable.
Vegin el que deien els polítics espanyols (de tots el colors) a Bèlgica sobre l’espionatge il·legal.
Pedro Sánchez haurà de fer quelcom més que anunciar que el seu telèfon també s’havia infectat amb Pegasus, si vol que la seva versió sigui creïble. Mentre no sigui així, el canvi de guió que ens proposa Pedro Sánchez té llacunes per sospitar de la nova explicació de la Moncloa per a tractar d’enterrar el Calangate. Posant-se al davant de la manifestació, ja que ell també ha estat espiat, pot ser una cortina de fum.
El gir del govern, passant a desentendre’s de l’espionatge a l’independentisme i qüestionant Citizen Lab, el laboratori de la universitat de Toronto que ha fet el treball o desacreditar a la revista The New Yorker, a assenyalar en les Corts que alguna cosa calia fer per a detenir als independentistes, ha tingut fa poc un nou i sorprenent capítol convocant als periodistes a la Moncloa per a anunciar que un informe oficial lliurat pel Centre de Criptologia Nacional confirmant que a, Sánchez li havien robat 2,5GB en un primer atac i 120MB en un segon. I la ministra Robles, hauria patit un atac de 9MB.
L’explicació del Govern té, almenys, tres grans llacunes. La primera, que ratlla la incompetència: És creïble que amb les amenaces que havia hagut d’espionatge a Macron i Merkel, fins ara no hagin comprovat si els seus telèfons havien estat infectats amb Pegasus i rebin aquest cap de setmana un informe d’un suposat espionatge realitzat fa ara un any? És a dir, el CNI no troba primer les urnes de l’1-O i després deixa que el telèfon del president del Govern quedi desprotegit quan tots els governants estaven comprovant-ho.
La segona té a veure amb l’opacitat que sigui el mateix CNI qui hagi fet la recerca a través del Centre de Criptologia. No és el mateix la informació rebuda d’un laboratori internacional i independent com Citizen Lab que un treball intern encarregat als subordinats. Pedro Sánchez i Margarita Robles ho tenen fàcil si volen convèncer a tothom de l’última versió: Una comprovació independent, aliena al govern, d’un laboratori amb prestigi internacional i tenir la certesa, Mentrestant, és millor posar-ho en dubte.
La tercera té a veure amb el rastre que l’Executiu comença a deixar assenyalant al Marroc com un possible país darrere de l’espionatge. No es pot ser tan incompetent per a regalar-los el Sàhara i abandonar-los a la sort que vulguin els marroquins per a congraciar-se amb Mohamed VI i sense haver obtingut res a canvi. Fet que va suposar obrir una crisi amb Algèria en un moment tan important pel tema del gas i pujar un llistó més en la imprudència assenyalant al regne alauita.
Fins i tot el PP dubta de que es tracti d’una casualitat. Tot i així Feijóo aprofita per atacar l’independentisme.
Això per no assenyalar danys col·laterals com deixar als seus socis d’Unides Podem sense cap informació en un fet d’extraordinària gravetat, inclosa els ministres d’aquesta formació, assabentant-se de tot en directe, com els periodistes o l’opinió pública, donant un mal exemple del que és un govern de coalició i d’una mínima lleialtat. D’altra banda, els mitjans afins que havien comprat la versió inicial, menystenint l’espionatge, o bé justificant-lo, han quedat retratats i havent avui de donar suport a una nova versió ja judicialitzada i camí de l’Audiència Nacional. Els hauria de valer com a lliçó de com al govern espanyol li ha importat bastant poc patollar amb la seva credibilitat.
Si ens creien aquesta versió i, l’espionatge es va descobrir en el seu moment i ara s’ha tret a la llum davant la dimensió internacional del CatalanGate, serà l’escàndol polític que se’n derivarà del cas més gran d’espionatge a Europa. És moment, de constatar la incompetència i crear un nou servei d’intel·ligència, com va succeir amb el Cesid en 2002.
