Fa gairebé dues setmanes, després d’esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots els mitjans, que no es descobreixi la veritat. El més a prop que arribaran és la gens improvisada declaració de la ministra Margarita Robles al Congrés dels Diputats quan va justificar que l’Estat es defensa amb totes les armes al seu abast contra per protegir la unitat territorial d’Espanya. L’independentisme català exigeix des d’una comissió d’investigació a l’assumpció de responsabilitats per als culpables de l’espionatge il·legal més gran ocorregut a Europa.
Cal destacar que la ministra de defensa no va dubtar que l’independentisme mantenia converses amb grups radicals que feien aldarulls, tallaven carreteres i sobretot —i això és digne de ressenyar-ho en els futurs llibres d’història— que els independentistes catalans tenien contactes amb líders polítics del país que ha envaït Ucraïna i es va quedar tan ampla.
Al bell mig de la situació, els diferents partits miren de reüll el rèdit que poden treure de la precarietat parlamentària de Pedro Sánchez. I la dreta amb la qual va arrencar l’espionatge de l’independentisme en l’etapa de Rajoy, ara a l’oposició, espera a veure si el desgast socialista els apropa una mica més a la Moncloa. Cal seguir també els vaivens d’Unides Podem, que manté una posició de denúncia clara com a partit i més contemplativa com a govern.
L’Estat ha armat la defensa per mirar d’impedir que se sàpiga la veritat, com s’ha vist fins ara. No sabrem res dels serveis de l’Estat en l’espionatge il·legal, si l’independentisme no troba la manera d’obliquar el PSOE a mostrar alguna de les carpetes compromeses. O bé, les notícies sobre les noves investigacions que manté Citizen Lab, i de les quals ja se sap que acabaran apareixent més persones que les 65 que es coneixen espiades utilitzant el programari de Pegasus, podrien acorralar sense cap escapatòria el govern espanyol.
La violació massiva que ha suposat la irrupció de Pegasus en la vida dels principals actors del catalanisme per part de l’Rstat espanyol alimenta la idea que la violació dels drets de la minoria catalana és habitual i recurrent en els últims anys: la violència policial de l’1 d’octubre del 2017, la violació de drets amb una sentència desproporcionada al Suprem dels presos polítics, o la interpretació esbiaixada de les decisions de la justícia europea a l’hora d’intentar detenir els exiliats.
Per això, situar-se al costat de l’exigència de conèixer la veritat del que ha passat, de qui ho ha ordenat i qui ho ha pagat és una carta guanyadora. Encara que l’Estat faci tot el possible per divulgar notícies falses que busquen emmascarar la inacceptable violació que ha suposat la utilització de Pegasus en l’espionatge il·legal i massiu.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? Voler mantenir la Unitat d’Espanya atorga al govern la llibertat d’actuació de qualsevol manera encara que es vulnerin tots els drets individuals de les persones i la seva intimitat?
Quan la “Unidad”, aquesta “Unidad”, la seva naturalesa és la mateixa, exactament la mateixa d’abans de la Transicició i pensada desde sempre per fer mal, mal evidenciat, no té cap llegitimitat i ni per lleis injustes, llegalitat. Aquesta “Unidad”, el seu ànim, son antiétics i antidemocràtics. I aquest és un tema capdal també a desmontar. O posar-ho en evidència.