Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l’Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa madrilenya no hagi intentat minimitzar-lo o convertir-lo en una cosa sense importància fins i tot sense dedicar-los n’hi una sola portada durant uns dies. Els mitjans del Principat en feien referència, ja que els catalans sabien que eren espiats des de fa molt de temps.
Aquestes coses, que eren previsibles, ja han passat i, tanmateix, el CNI ha admès que va espiar independentistes, i el simple fet que ho reconegui dona idea que l’afer ha causat preocupació dins les clavegueres de l’Estat. Abans, el govern d’Espanya ja s’havia vist pressionat per sentir la necessitat d’enviar el número dos de la Moncloa, Fèlix Bolaños, a donar la cara mentre el seu cap, Pedro Sánchez, mirava d’atansar-se a Zelenski o a Macron, per obtenir fotos, o piulades, més afavoridores a favor seu.
D’altra banda, la revista The New Yorker no tan sols no ha afluixat el seu interès pel tema sinó que hi ha seguit incidint, amb més material del reporter Ronan Farrow i fins i tot amb un podcast prou contundent a càrrec de l’editor de la revista, David Remnick. Que una altra publicació de referència global com és The Washington Post s’hagi afegit a les crítiques al govern d’Espanya pel Catalangate també és un fet rellevant. I cal no oblidar en el fet que, no fa gaire, el setmanari The Economist va rebaixar la qualificació d’Espanya en el seu índex de democràcies (passant-la de democràcia plena a la categoria de democràcia defectuosa), precisament per les actuacions de l’Estat contra els independentistes catalans.
Vegin el vídeo publicat per Octubre, quan va esclatar l’escàndol de l’espionatge.
El CNI matisa que va espiar algunes persones, de manera individual i sota mandat judicial. Aquestes coses s’haurien de confirmar o desmentir: Pel que fa al mandat judicial, malauradament l’estat espanyol ha demostrat no tenir credibilitat, si es tracta de l’independentisme (que no considera una ideologia legítima, sinó una amenaça contra la seguretat nacional). Mentrestant, la premsa madrilenya, amb molts dels seus opinadors i lectors, s’han lliurat a desqualificar The New Yorker i, la premsa estrangera a l’engròs, com una colla de pocavergonyes venuts a l’or independentista. Reaccions vergonyoses que indiquen que el Catalangate, si més no, els cou.
La mateixa ministra de defensa, Margarita Robles, responsable del CNI, no li ha donat cap mena de credibilitat a la revista The New Yorker, al The Washington Post ni, per descomptat, a la plataforma d’investigació canadenca Citizen Lab, que ha estat l’autora d’aquest descobriment i li ha donat del nom de Catalangate, havent arribat a declarar que ignorava fins i tot la seva existència. Allò que pugui suposar un cost reputacional per a l’estat espanyol vingut de l’estranger ho ignora.
El ministre Bolaños, en la seva visita a Barcelona, ha insistit que Espanya és una democràcia avançada (les democràcies avançades es reconeixen, entre altres coses, perquè no tenen la necessitat de repetir a cada dos per tres que ho són), ni amb el reconeixement de l’espionatge per part del CNI. Cal, com ha reconegut la ministra, Ione Belarra, que s’assumeixin les responsabilitats polítiques que calguin. És a dir, que Pedro Sánchez doni explicacions al Congrés. I que rodin caps, al CNI i o allà on convingui.
Vegin les declaracions de l’exvicepresident del govern, Pablo Iglesias, sobre la investigació del Catalangate.
El que Pablo Iglesias manifesta està molt clar, l’Espanya profunda impedirà, per tots els mitjans possibles, que se sàpiga la veritat del cas. A hores d’ara, mentre escrivia aquestes línies, m’ha arribat la notícia que el PSOE, Cs, PP i VOX s’han negat a què es constituís una comissió per l’esclariment, no ja per al Catalangate, sinó per l’espionatge en general.
El que Pablo Iglesias manifesta està molt clar, l’Espanya profunda impedirà, per tots els mitjans possibles, que se sàpiga la veritat del cas. A hores d’ara, mentre escrivia aquestes línies, m’ha arribat la notícia que el PSOE, Cs, PP i VOX s’han negat a què es constituís una comissió per l’esclariment, no ja per al Catalangate, sinó per l’espionatge en general.
És el que plantejàvem abans. És Espanya una democràcia plena o defectuosa? Què en pensen vostès sobre aquest tema, benvolguts lectors?
És una democràcia d’aparences i per tant limitada.