Aviat és complirà un mes i mig de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, durant aquest temps algunes persones m’han preguntat -incloent-hi la meva esposa, el motiu de no haver publicat res sobre el tema. Lògicament, els he manifestat que no em venia de gust fer-ho ni em considero capacitat per fer una anàlisi del com i el perquè s’ha arribat a l’actual situació.
D’altra banda, els mitjans de comunicació informen constantment, dia a dia i de forma detallada, dels actes que es produeixen i que m’esgarrifen a diari com a la majoria de la gent. Ràdio i televisió informen tot sovint als noticiaris i en programes especials (incloent-hi tertúlies amb historiadors, militars i politòlegs).
En qualsevol enfrontament bèl·lic sempre hi ha el que eufemísticament anomenem, efectes col·laterals que pateix la població civil que, en numero superior als quatre milions de persones han hagut de marxar del país fugint de la barbàrie. Gràcies als enviats especials, ens hem assabentat de les massacres que s’han produït, per part del exèrcit rus contra la població civil, bombardejos a hospitals, teatres i escoles, fins a arribar a veure persones assassinades, a sang freda i amb les mans lligades a l’esquena.
Aquestes notícies i les seves imatges no arriben a la població russa per la censura imposada pel Kremlin que, a més a més les nega sistemàticament i acusa els ucraïnesos de la seva falsedat i que es tracta d’uns muntatges.
Això no és una novetat, en el segle XX es va desenvolupar, armament capaç de matar en massa a la població civil amb crims de guerra massius, i després, negar les massacres, o bé atribuir-les a l’enemic. Així ho va fer Hitler a la Segona Guerra Mundial, o Stalin amb les seves purgues. Així ho fa Baixar al-Assad a Síria (amb el suport de Putin). Així ho va fer Franco a Espanya, negant l’autoria del bombardeig de Gernika.
Buscant per internet he trobat un vídeo, on Pepe Mujica, l’expresident d’Uruguai, expressa la seva opinió sobre el conflicte de la guerra a Ucraïna, els recomano visionar-lo.
El fet és que, amb algunes exempcions, tots aquells que engeguen un conflicte militar acostumen a morir en el llit i ni ells, ni els seus familiars i els addictes, no moren mai en els camps de batalla, si així fos, potser s’ho pesarien abans de declarar una guerra o iniciar-la.
El que no sabem, com explicà molt bé Pepe Mujica, és com ens podrà repercutir en el futur les conseqüències d’aquesta guerra. Tots els països de l’OTAN i, especialment els europeus, han incrementat els pressupostos de defensa, la qual cosa vol dir que tot el que es destina per aquesta partida serà en decrement de les ajudes socials, la sanitat i l’educació i no sabem per a quant de temps ens referim.
Per acabar, Putin pot respondre a les amenaces occidentals, té la clau de l’aixeta del gas i Europa en pot patir les conseqüències si la tanca, qui sortirà beneficiat serà els EUA que ens vendrà gas liquat al preu que li doni la gana i, entre això i la venda d’armes la seva economia s’enfortirà a costa d’Europa i els europeus.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? No dubto que Ucraïna no va fer les coses bé temps enrere. Els acords de Minsk i Minsk-2 requerien que reformés la constitució i no va complir la seva part dels acords. Això i el seu acostament a l’OTAN són una mostra fefaent del fracàs de la política a tots els nivells i, en part, l’excusa de Putin per iniciar el conflicte que, sens dubte s’ha convertit, segons el que veiem, en crims contra la humanitat.
