Feijóo es deslliga del pacte de Castella i Lleó amb VOX

Mañueco es mostra sorprès pel rebuig de Tusk (president del PP a Europa) per la seva aliança amb VOX.

Feijóo cara visible del nou PP des de fa ja gairebé dues setmanes, quan els barons van forçar la sortida de Pablo Casado, vull suposar que és conscient que haurà de lidiar amb aquest pacte com si l’hagués firmat ell. L’acord de Castella i Lleó ja no es pot revertir i el que fa ara Feijóo és intentar demostrar que malgrat que l’extrema dreta tingui per primera vegada una cadira en un executiu i, per tant, pugui decidir les polítiques públiques d’una autonomia, aquest fet no condicionarà els principis del PP.

Que Alfonso Fernández Mañueco hagi permès que Vox entri al primer govern autonòmic de l’Estat va camí de convertir-se en una llosa per al mandat encara no oficialment estrenat d’Alberto Núñez Feijóo. Encara avui president de la Xunta i aspirant a presidir el PP a partir de l’abril intenta ara deslligar-se d’aquest pacte i culpa el PSOE de no abstenir-se per evitar que l’extrema dreta entrés a l’executiu de Castella i Lleó, la realitat és tossuda. Molt mal inici segons la meva opinió.

Feijóo ha defensat l’Espanya de les autonomies, la Constitució i l’europeisme per desmarcar-se de VOX. Mai serem un partit populista, ha afirmat en el seu primer discurs oficial com a candidat, on ha evitat qualificar VOX d’extrema dreta. A vegades és millor perdre un govern que guanyar-lo des del populisme, ha afegit per defensar que ells no assumiran les polítiques de VOX.

Per evitar que ell s’hagi de trobar en aquesta disjuntiva a l’inici de la cursa cap a la Moncloa, reivindica el camí de les majories absolutes. És a dir, mirar de traslladar les que ha obtingut a Galícia, a l’Estat. Per mirar d’aconseguir-ho vol recuperar els votants que van passar-se a VOX o Ciutadans, com també els socialistes desencantats puguin votar el PP en les pròximes eleccions. Diu que no creu en els governs que es pacten als despatxos, ha insistit Feijóo, carregant contra l’esquerra i els ha retret que donin lliçons de pactes.

Fernàndez Mañueco passarà a la història per haver estat el primer president autonòmic a obrir les portes del govern a l’extrema dreta de Vox. Amb tot, Mañueco ha intentat restar transcendència al pacte. L’acord escrit PP-VOX parlava de crear una llei contra la violència intrafamiliar, negant així, la violència de gènere tal com fa VOX però, segons ha dit, aquesta normativa no eliminarà la llei de violència de gènere que ja existeix a Castella i Lleó, sinó que serà complementària i es dirigirà a combatre la violència contra menors o persones grans, tot i que en el seu programa també feia referència a les dones.

El que sí que ha fet Mañueco ha estat a respondre al president del Partit Popular Europeu, Donald Tusk, i també a l’encara president del PP Pablo Casado, que aquest dijous van rebutjar el pacte amb VOX i mostrant la seva sorpresa recordant que el mateix Casado li havia donat llibertat per negociar el govern. VOX, en canvi, està exultant amb el pacte. La portaveu del grup a l’Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha qualificat de rebequeria dels perdedors l’oposició de Casado i Tusk, dient que fan el ridícul.

Un mal inici per a l’encara candidat a liderar el PP. Afirmar que no assumiran les polítiques de Vox ho tindrà que demostrar quan necessitin els seus vots per aprovar lleis i, especialment, per aprovar els pressupostos. Ja d’entrada, s’ha fet la víctima culpant el PSOE de no abstenir-se i provocar el pacte amb VOX.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Madrid no és Santiago, ni Espanya és Galícia. Les majories que va obtenir a la seva terra serà molt difícil d’obtenir-les per arribar a la Moncloa. Per malament que lideri el PP, segur que, poc o molt, millorarà la seva imatge si actua democràticament, esborra la corrupció existent en el si del partit i col·labora a què, finalment, es pugui renovar el Consell General del Poder Judicial. No ho creuen vostès així?