12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Casado, el final d’un líder sense fusta per ser-ho

Relacionats

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

El president del PP, Pablo Casado, es va acomiadar del Congrés dels Diputats amb un discurs apel·lant a la concòrdia i fent valdre el seu treball en els últims anys (?) Casado, emocionat i aplaudit pels seus companys de bancada, que li van donar l’esquena en les últimes hores, posava així punt final a una etapa que ha durat tres anys i mig d’oposició a Pedro Sánchez. Ha manifestat: Entenc la política des de la defensa dels més nobles principis, respecte als adversaris i lliurament als companys. Tot per la causa de la llibertat i servir a Espanya, L’encara president del PP, afectat a l’inici del ple i amb la bancada popular dempeus i arrencada en aplaudiments.

A la tarda es va reunir amb els barons, per a abordar el futur congrés extraordinari. L’encara líder de l’oposició va afegir que els acords d’Estat són necessaris perquè està en joc el futur que mereixen els nostres fills i el que hem de construir tots junts. En els seus últims segons en l’hemicicle, s’ha llevat la màscara per uns segons per a agrair el gest dels seus companys. L’última intervenció de Casado ha estat llegida, per la qual cosa l’hauria preparat en les últimes hores. No ha volgut entrar en el fons de la qüestió registrada.

Després de les paraules del president de l’Executiu, Casado s’ha aixecat i ha sortit del Congrés al costat dels seus sotssecretaris Pablo Montesinos, Antonio González Terol i Ana Beltrán. Aquests tres dirigents van ser fidels al president del PP fins al final romanent al costat d’ell durant el dia d’ahir en les hores més negres del partit. Li quedaven alguns segons encara del seu torn de pregunta, però no va voler usar-los.

Vegin seguidament el discurs d’acomiadament de Pablo Casado.

Aquest ha estat el discurs complet del comiat de Casado. Personalment destacaria el següent: És el primer cop, que jo recordi, que el duia escrit no fos cas que li fallés la memòria o digués alguna cosa que malmetés un discurs ben preparat, sabent de sobres que seria l’últim que faria com a president del PP. Ara bé, en algunes coses no hi estic pas d’acord, parla de la igualtat de tots els espanyols, cosa que no creu segons la seva trajectòria, destaca un fet que ell no ha practicat, com és el respecte als adversaris polítics (les hemeroteques així ho demostren). Ja al final, ha fet un últim retret a Pedro Sánchez, dient que no hauria de pactar amb els que no creuen en Espanya o van atemptar contra ella.

Com han vist en el vídeo, destacaria el cinisme de la bancada popular, premiant amb un llarg aplaudiment a Casado quan la majoria del grup parlamentari li havien girat l’espatlla el dia abans, cosa que va acabar de decidir la seva renúncia a seguir al front del partit.

Pedro Sánchez va garantir que no avançaria les eleccions i ha aprofitat la seva resposta durant el comiat de Casado per reiterar que no avançarà les eleccions generals. Una temptació sobre la qual els seus socis d’investidura havien advertit aquests últims dies, a causa de la crisi en la qual es troba el principal partit de l’oposició, demanant al president de l’executiu en què no caigués en ella. No ho farem, va subratllar, per a assegurar que “es convocarà quan correspongui. Competirem sobre la base dels nostres mèrits, no pas sobre les febleses dels adversaris, així entenem el patriotisme democràtic, va dir Sánchez, exhibint sentit d’Estat i anteposant l’interès general a qualsevol altre tipus d’interès.

Com es va poder comprovar, Casado va haver d’acceptar el que els barons populars li havien exigit, és a dir, la seva  renúncia a seguir presidint el partit, convocar un congrés extraordinari, que ell presidiria fins aleshores i renunciant a presentar-se a la reelecció. Com han vist, i dies després s’ha confirmat, Núñez Feijóo serà elegit nou president del Partit, ja que compta amb una àmplia acceptació per part de tota la cúpula del PP.

Un cop resumida l’actualitat política del PP, vull manifestar que mai no vaig entendre que Pablo Casado resultés elegit per presidir el partit. Va superar Soraya Sáenz de Santamaria gràcies a l’ajut de Maria Dolores de Cospedal, ja descartada per ser elegida que li va donar suport i que va influenciar als seus votants perquè es decantessin per Casado. Després de les seves primeres aparicions al Congrés, vaig apostar, amb la meva esposa, que no duraria ni dos anys en el càrrec. He perdut l’aposta, però no vaig equivocar-me en pensar que no donaria la talla, fet que s’ha demostrat.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No creuen que, gràcies a Casado i la seva trajectòria, ha donat pas a que molts votants de dretes hagin canviat el vot afavorint VOX? Una cosa és fer oposició i critica constructiva, una altra mentir com ho ha fer Casado com dir que en Catalunya un alumne no podia anat al lavabo sinó no ho demanava al mestre en Castella, per citar només un exemple, però la llista seria llarga. A Casado només em resta dir-li bon vent i barca nova

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...