21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

La decisió de la fiscalia sobre l’emèrit Juan Carlos I

Relacionats

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

La decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem —aprofitant l’esclat de la guerra a Ucraïna— renunciant a la possible querella contra Juan Carlos I ha obert el debat sobre l’hipotètic retorn a Espanya del rei emèrit, que ja fa un any i mig que va marxar a Abu Dhabi assetjat per les seves irregularitats comeses en el seu mandat i no perjudicar a la Corona segons es va dir oficialment.

Però aquesta decisió no significa que sigui innocent, significa que tot i ser culpable de diversos delictes no serà jutjat, bé perquè en alguns casos han prescrit en el temps, bé perquè el protegeix la seva immunitat mentre era cap d’estat. Així i tot, el final de la via judicial no suposa, en cap cas, l’absolució de l’emèrit a ulls de tothom menys als interessats per restaurar la seva figura.

Més que disculpar-lo el que fa el ministeri públic és justificar els motius perquè no es pot jutjar l’emèrit per irregularitats que, tanmateix, considera plausible que hagi comès. El seu possible retorn continuï sent una patata calenta per a Felipe VI i, en conseqüència, per al govern espanyol que ja ha topat molts cops pel paper de la Corona i que continua sense atrevir-se a dur a terme les reformes al voltant de la monarquia que Pedro Sánchez porta anunciant des de fa també un any i mig.

Vegin el següent vídeo dels Borbons, on pare i fill parlen de complir la llei començant pels càrrecs i que no es puguin aprofitar d’ells en benefici propi i atacant a la corrupció.

La corrupció de la monarquia borbònica ha estat una constant al llarg de la història, per tant, no ens hauria de sorprendre, el pitjor no és que el rei robi, sinó que els organismes de l’Estat es conjurin per garantir la seva impunitat. Ho han fet la fiscalia, els tribunals, el poder legislatiu, els diferents governs que s’han anat alternant en el poder. I també fet els funcionaris que s’hi han prestat. Aquesta és la constatació de la podridura no de la institució, sinó del règim. Certament, l’article 56.3 de la constitució espanyola assenyala que “la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”.

Els que, com jo mateix, no som juristes ni experts en aquesta matèria, no arribem a entendre el tema de la inviolabilitat de l’emèrit. Podria entendre’s que el cap de l’estat és inviolable en l’exercici de les seves funcions, igual com els diputats tenen una certa immunitat també en l’exercici de les seves funcions per poder defensar-se dels atacs dels poderosos, però no. S’ha interpretat que el rei, mentre ho sigui, pot robar, matar, violar, pot atropellar algú amb el cotxe saltant-se un semàfor i cometre qualsevol barbaritat impunement, la qual cosa és incompatible amb els fonaments d’un estat de dret.

La monarquia es considera un sistema útil i eficient que aporta estabilitat, però a Espanya per salvar la institució s’han soscavat les lleis i els fonaments de l’estat de dret. Els partidaris d’aquesta monarquia parlamentària sostenen que és un sistema útil i eficaç que aporta una estabilitat que cal preservar, però ens hem trobat que, per salvar-lo, els poders de l’Estat han hagut de saltar-se o interpretar de manera molt arbitrària una infinitat de lleis com mot bé descriu el periodista Jordi Barbeta, en el seu article del Nacional.

S’ha publicat i, ningú ho ha desmentit, que l’Estat ha hagut de subornar amb xifres milionàries el silenci de famoses amants del monarca, mitjançant diners públics que paguem els ciutadans a través dels impostos.

Des d’aquest punt de vista, la legitimitat de la monarquia espanyola ha fet aigües pertot arreu, no ha resultat tan útil i eficient com es proclama, però el més insòlit és que per salvar aquesta institució ha estat necessari que el mateix Estat soscavi les seves pròpies lleis, amb la qual cosa resulta que la utilitat i l’eficiència de la monarquia només ho és per uns quants que es beneficien del seu favor i esdevé incompatible amb el correcte funcionament de l’estat de dret.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La Justícia és igual per a tothom? És Espanya un veritable estat de dret o la qualificació que ha fet públic The Economist (democràcia defectuosa) és, per desgràcia, la que li correspon realment a l’Estat espanyol?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...