21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Espanya és una “democràcia defectuosa”, segons The Economist

Relacionats

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Espanya ha deixat de ser una “democràcia plena”, en baixar d’escalafó i situar-se com una “democràcia amb defectes” en 2021. Espanya comparteix la segona categoria de l’índex amb països com els Estats Units, Xile —que també baixa de categoria— o Israel.

No hauríem de perdre de vista que Espanya va caure de la categoria de les “democràcies plenes” (full democracies) dins l’índex democràtic del setmanari The Economist, que es pren com a referència per avaluar la qualitat democràtica dels diferents estats del món, i va passar a ser catalogada com a “democràcia defectuosa” (flawed democracies), que ja es veu que és una categoria molt menys lluïda. Just a sota ja venen els “règims híbrids” (hybrid regimes), com el Marroc, Mèxic, Mauritània o Tanzània.

Que dins de les democràcies defectuoses, es troben països de la nostra zona com França i Itàlia, no hauria de servir d’excusa als nacionalistes espanyols, que s’han omplert la boca subratllant que Espanya figurava entre les democràcies plenes del món (Carmen Calvo deia “democràcia pleníssima”), cada cop que algú qüestionava la qualitat o la credibilitat de la democràcia espanyola.

El descens d’Espanya es deu principalment, segons el parer de The Economist, a la divisió política per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, el mandat dels quals va expirar en 2018 i que continua exercint de manera provisional.

També cita l’informe els desafiaments per a la governança del país que impliquen la “creixent fragmentació política” i la successió d’escàndols de corrupció. Espanya, que està en el lloc 24 d’un total de 167 països avaluats quant a nivell democràtic, ha retrocedit 0,18 punts i s’ha situat en 7,94 punts en 2021, enfront dels 8,12 que tenia l’any anterior, d’acord amb la publicació britànica.

També ha tingut a veure, allò que sovint anomenem la politització de la justícia. El revers d’aquest fenomen, igualment pervers, és la judicialització de la política: Justament, Espanya va començar a perdre punts en aquest rànquing a partir de l’any 2017, amb l’empresonament dels líders independentistes catalans, un escàndol que va culminar en la celebració del judici del Suprem, un veritable espectacle de justícia de part: tant pels magistrats, com pels fiscals, com per bona part dels testimonis que hi van declarar.

Altres actuacions de la justícia espanyola en els darrers anys, com la dels joves d’Altsasu o els rapers Valtonic i Hasél, o la promptitud amb què la Fiscalia tanca les carpetes inculpatòries d’un cert cap d’estat fugit a Abu Dhabi per haver amassat una fortuna il·legal burlant la Hisenda espanyola, segur que no ajuden a millorar, sinó la puntuació, almenys la percepció que es pugui tenir d’Espanya com a estat de dret.

La posició d’Espanya contrasta amb la de Noruega, que es col·loca al capdavant de l’índex, amb 9,37 punts, en la categoria de les democràcies plenes, en la qual també figuren països com Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Dinamarca, Taiwan, Austràlia, Suïssa, Països Baixos, el Canadà, l’Uruguai, Luxemburg o Alemanya.

Tenint en compte la situació de la política a Espanya, els casos de corrupció existents, els judicis que resten pendents, el cas del rei emèrit i els pals que la justícia europea li dóna a l’espanyola, encara em sembla molt alta la qualificació que li atorga The Economist a la democràcia Espanyola.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Exacte!!!!
    I quin grau de defectuosa és la “democràcia” Ñ? Podem afirmar que dintre d’una franja imaginaria estaria segur en, “molt defectuosa”. És fàcil de contrastar i salta a la vista.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...