Com era d’esperar, després de tres articles parlant de la pederàstia duta a terme per membres i seglars al servei de l’església, m’he trobat rebent algunes crítiques que, en honor a la veritat, han estat moltes menys de les que pensava rebre. No ha estat, en la meva opinió, un atac frontal a la religió sinó a l’organització de l’església que, com a tal, s’assembla cada cop més a un partit polític de dretes.
Com molt bé comenta el periodista de l’Ara, Sebastià Alzamora, dins l’Església catòlica es lliura, ja fa temps, una lluita de poder molt important en el món actual, la que enfronta els papes Benet XVI i Francesc, en el que podem anomenar l’església corrupta. Aquesta església no està formada per fets i personatges aïllats, sinó que es tracta d’una organització mundial formada per una legió de noms i rostres molt poderosos. El mateix periodista ens recomana el llibre titulat Intrigues i poder al Vaticà, de Vicenç Lozano, que va ser durant trenta anys l’enviat especial de TV3 a Roma, i que ens ajuda a comprendre els entra-i-surts d’un dels estats més petits del món, i també dels més influents.
L’església corrupta no necessita presentació i té, avui dia, la seva manifestació més emblemàtica en les xarxes de pederàstia en què durant tants anys s’han mogut els clergues depravats, des dels estaments més baixos fins a les altes que, no han actuat, ignorat el problema o, senzillament, ho han negat sent plenament conscients de la seva existència.
Entre altres detalls, que coneixem bé: L’església espanyola va ser una aliada del feixisme que la dictadura de Franco es va fer anomenar nacionalcatolicisme, perquè no quedés cap dubte de la perversió de tot plegat (des de sacerdots que beneïen execucions fins a robatoris sistemàtics de nadons durant dècades). Bona part de l’església catalana, i també de la mallorquina, es va allunyar fins allà on va ser capaç i, s’hi van oposar a aquesta conjunció de poder polític, militar, religiós i, per descomptat, econòmic i financer.
Benet XVI i Francesc tenen a l’abast l’informe sobre la corrupció dins el Vaticà que va dur al primer a retirar-se en favor del segon , però també tenen una certa admiració mútua i fins i tot d’afecte, Benet XVI i Francesc representen dos models d’església separats per la interpretació que cadascun fa del Concili Vaticà II, però tenen en comú la lluita contra aquesta església corrupta que s’escuda en l’integrisme i el fonamentalisme per cometre tot tipus de crims en nom de Déu i amb el propòsit d’acumular diners i poder.
La determinació de tots dos, l’alemany d’apartar-se per deixar pas a algú més ben armat i preparat per fer neteja i, la de l’argentí a l’hora de fer-la i preparar el terreny per quan ell ja no hi sigui, ha estat introduir a la cúria elements de la seva corda, la qual cosa és remarcable i digna d’aplaudiment.
Aquestes últimes setmanes han aparegut, als mitjans espanyols, moltes notícies referents a la pederàstia i declaracions d’alguns dels afectats per abusos quan eren unes criatures, són moltes les existents, per l’article d’avui he triat la de qui va ser escolà i va pati els abusos d’un monjo de Montserrat. Posin atenció a les seves declaracions i a la seva opinió de què l’església no ha de participar en la investigació. Clar i català diu que l’església no pot ser jutge i part.
En referència a l’església espanyola, encara no hi ha un acord explícit per dur a terme una investigació, com la que s’ha fet a França i, a hores d’ara, davant l’oferta del ministre Bolaños per afegir-se a la comissió que encapçalarà el defensor del poble, Àngel Gabilondo, la resposta de la conferència episcopal espanyola ha estat que s’ho pensaran.
Per acabar permetin-me un comentari sobre determinada classe política espanyola. De VOX no val ni tan sols la pena parlar-ne, però si del PP, Díaz Ayuso parla d’errors en compte de delictes. Sap diferenciar una cosa de l’altra? Tinc els meus dubtes més que raonables. Ara bé, Casado, tot un home religiós que va a missa tot sovint, inclús a la dedicada a Franco en l’aniversari de la seva mort, s’ha oposat a crear una comissió per investigar la pederàstia. Vaja, tot un catòlic fins a la medul·la.
Per començar molt i molt bon article.
Els enemics de l’ànima: Mon, Dimoni i Carn. Així ho explica la doctrina catòlica. Els enemics de l’àmima dels membres de la Jerarquía Catòlica i salvan il·lustres excepcións també de la resta de “pastors” catòlics, fa segles que han perdut la batalla contra aquests tres poderosos enemics de l’ànima. Tot i que al·lerten a la resta de mortals, ells no son pas una excepció.
És perentori que l’Església (totes) faci una revisió molt profunda, molt exaustiva de tot plegat. Avui hi han coses que no s’aguanten per enlloc. I després i bàsic, orientar-se cap a l’autenticitat, cap a la integritat. I tot i així els hi espera la travesa del desert. N’han fet de molt groses. Ens han demostrat no ser una excepció. Mon, dimoni i carn. Humil·litat, humil·litat, humil·litat.