Espanya vol deixar de ser l’excepció en l’entorn europeu en la forma d’encarar els abusos sexuals a menors al si de l’església. Si tira endavant la proposta no de llei registrada pel PSOE al Congrés, una comissió independent liderada pel defensor del poble i formada per experts, membres de l’administració, víctimes i, possiblement, pel mateix clergat, serà l’encarregada d’aclarir aquests fets, fins ara coberts per una capa d’opacitat. La iniciativa dels socialistes, contraris a que sigui el Parlament qui investigui aquests delictes, comença a congregar una majoria folgada, mentre que el PP s’hi oposa i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en una actitud diferent a la dels bisbes d’altres països, es manté instal·lada en el silenci.
El Govern no posa terminis a la futura comissió. El precedent de França, on un organisme independent va concloure l’octubre passat que des del 1950 uns 216.000 menors havien patit abusos per part de prop de 3.000 religiosos. L’organisme hi van estar treballant dos anys i mig abans d’emetre les seves conclusions. No és una investigació fàcil. És molt complicada, amb molta documentació. L’important és fer-ho amb rigor i que les víctimes se sentin emparades, va declarar el ministre de la presidència, Félix Bolaños. La investigació potser no estarà conclosa quan se celebrin les pròximes eleccions generals, a finals del 2023 o principis del 2024. Així que si hi ha canvi en el govern, el seu treball podria córrer riscos.
El PP ja ha deixat clar que no recolza la iniciativa. Des de Brussel·les, Pablo Casado va acusar aquest dilluns el Govern de voler tapar amb aquesta comissió els abusos de menors ocorreguts en centres públics a les Balears i el País Valencià, on governen els socialistes. Com en altres ocasions, el líder del PP va obviar que a Madrid, territori en mans del PP, també s’han produït fets d’aquest tipus. En qualsevol cas, Casado va rebutjar que la investigació se cenyís a un determinat col·lectiu (?).
Es tracta d’una tesi similar a la que ha estat desplegant l’església catòlica en els últims anys. Tot i així, la CEE no ha aclarit si participarà en la investigació, i no ho farà fins a la setmana que ve, quan reunirà el seu òrgan de direcció. Malgrat que el papa Francesc ha demanat encarar amb més fermesa que els seus antecessors el fenomen dels abusos, els bisbes espanyols no han fet fins ara cap pas decidit en aquest terreny.
Bolaños li va demanar al president de la CEE, Joan Josep Omella, que s’impliqués en la comissió. La resposta va ser que s’ho pensarien, va explicar el ministre. Aquesta és la diferència amb França. Mentre que al país veí va ser l’Església qui va impulsar la comissió d’investigació, a Espanya els bisbes se situen a la defensiva.
L’esquema de Pedro Sánchez és el d’un organisme liderat pel defensor del poble, Ángel Gabilondo, que va ser frare en la seva joventut. En el passat, la institució va portar a terme informes sobre les víctimes de la violència de gènere (1998). Aquest model protegeix més la privacitat de les víctimes. Garanteix que són escoltades en un entorn amable i de confidencialitat. En rigor, qui primer va llançar una proposta d’aquest tipus va ser el PNB, tot i que sense citar el Defensor del Poble i donant a la comissió independent un termini d’un any i mig per finalitzar l’informe. Els nacionalistes bascos recolzaran la proposta socialista, cosa que també faran els diputats de Cs.
La iniciativa no es creu que tingui problemes per tirar endavant, a falta de negociar la lletra petita i que durà a terme Carmen Calvo, exvicepresidenta primera, que durant els seus anys en el Govern es va encarregar de les relacions amb el Vaticà. Calvo no va estalviar crítiques als bisbes. L’església catòlica ha de fer el seu treball, va assenyalar. Ens hauria agradat que hagués sortit al pas en aquest assumpte. La comissió la formaran juristes, psiquiatres, psicòlegs, pediatres, sociòlegs, representants de les víctimes i l’església, responsable d’aquests delictes. Sempre que els bisbes hi vulguin participar. De moment, un silenci total i decebedor.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? És aquesta la resposta que esperaven els creients de l’organisme màxim de l’església espanyola? No tenen vergonya els bisbes d’aquest país? No han investigat ni tampoc han denunciat als abusadors ignorant el problema, el silenci ha estat la seva forma d’actuació.
Però resulta que, durant molts anys, l’església i els governs de l’estat, han declarat pomposament que Espanya era la reserva espiritual d’occident. A què es referien, concretament, amb aquesta afirmació?
