11.9 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Catalunya encara necessita més mà dura?

Relacionats

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

Belloch ha definit perfectament l’essència de l’estratègia de l’Estat: No afluixar fins a la derrota final de Catalunya.

Catalunya requereix alguna altra derrota de l’independentisme perquè reaccioni. Una frase lapidària, no d’un membre del PP o de VOX no, qui l’ha pronunciat ha sigut Juan Alberto Belloch, que fou ministre socialista en un govern de Felipe González. Un personatge fosc i bon representant de la manera de fer i de ser de la casta que domina la maquinària estatal espanyola.

Una frase que és un bany de realitat brutal, per a la Catalunya que somia amb la independència, i que queda injustament amagada al darrere d’una altra frase brutalment sincera: “És molt més perillosa, en termes institucionals, la situació de Catalunya que la que provocava el terrorisme en el país basc”. Això és tot un insult, sí, i una mentida, però que revela el que realment “pensa” l’Estat. Lògica aclaparadora: Catalunya és l’autèntic problema i necessita encara molta, moltíssima més mà dura. Molts més anys d’escarment. Sense concessions. Fins que n’aprenguin.

Tot fins que abaixin el cap i s’agenollin i s’adonin que no hi haurà ni referèndums, ni amnisties, ni reformes legals, ni federalismes, ni punyetes. O es rendeixen o que s’aguantin. I quan es rendeixin, que no esperin cap canvi. Simplement, podran celebrar amb joia infinita la meravella inigualable de ser espanyols, que és la millor cosa que es pot ser en aquest món des dels temps de l’Imperi Romà, com diria Pablo Casado.

Com a jutge, hauria de saber que la desafecció l’ha provocat Espanya (Mariano Rajoy, el PP i el Tribunal Constitucional). Catalunya és l’única comunitat autònoma sense Estatut segons la pròpia Constitució i, encara és l’hora que algú ens doni algun tipus d’explicació del perquè, el que es va considerar inconstitucional del text, és perfectament legal a Andalusia i el País Valencià.

Si això hi afegim el dèficit fiscal crònic, la no inversió en infraestructures, les clavegueres de l’estat, la repressió judicial, la ingerència en el tema de l’educació a Catalunya, les actuacions del Tribunal de Comptes i les resolucions de la JEC, podria ser que Belloch, fent un gran esforç, arribés a entendre els motius de l’independentisme que, no és altra cosa que voler fotre al camp d’aquest país per no ser tractats com una colònia, simple i així de clar.

Em resulta del tot incomprensible que una persona com ell, suposadament instruïda, advocat, jutge i polític, hagi pogut fer aquestes declaracions, més aviat pròpies de l’extrema dreta, sectària i anticatalanista. Parla de no afluixar fins a la derrota final de la Catalunya sediciosa i desafecta. Més clar, impossible. Per si no ho sabíem o no ho volíem saber.

Sánchez no diu el mateix, però practica la mateixa doctrina, sense tants escarafalls i amb un llenguatge menys estrident. Sánchez no es pot (ni vol) moure un mil·límetre de la pauta dels amos i senyors de l’Estat. No només perquè no li convé electoralment, sinó perquè ha donat proves més que suficients de la seva manca de voluntat i de capacitat de refundar o replantejar les parets mestres de l’Estat.

Algú pot esperar que tinguin cap mena de voluntat de dialogar res a cap taula de diàleg? O que acceptin, si arriben, derrotes judicials a escala europea? O gestos de bona voluntat per apropar posicions? “Al enemigo, ni agua“, aquesta és l’essència de tot plegat. Mà dura i a esperar que vagi donant fruits.

No els va gens malament aquesta estratègia de força bruta, ni els importa prostituir la llei o la democràcia o empitjorar la imatge exterior d’Espanya. Ara només volen guanyar. Ja no en tenen prou amb bombardejar Barcelona cada cinquanta anys. Ara el seu objectiu és la victòria total, i a qualsevol preu. Que ho aconsegueixin o no ja és un altre tema i, aquí, és on els catalans hem de mantenir-nos units i aconseguir que Espanya fracassi.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Aquesta és exactament la realitat que tenim enfront. “Els indivíduos de la nostra especie som emocionals, la raó és un accessòri” D.B.
    L’indivíduo Belloch i tota la tropa espanyolista tenen l’accessòri més intervingut de lo normal. En altres paraules, uns engreïts rapinyàires cavernícules.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...