Mai m’havia pogut imaginar que algun dia escriuria un article com el present. Ho dic amb tota la sinceritat del món i confesso que em resulta molt dolorós i feixuc haver-ho de fer. Sóc conscient que no agradarà als col·lectius catòlics i creients, incloent-hi membres de la meva pròpia família, però el cas ha arribat a un punt que el fet d’ignorar-ho no sols no ajuda sinó que ho trobo del tot incoherent.
L’Església sempre ha tingut molt de poder, durant segles va estar prohibit publicar la bíblia en el que deien llengües vulgars, només es podia fer en llatí, la qual cosa no permetia a la gent conèixer els seus continguts. La pregunta és: Quin era el motiu? Per què als feligresos i creients no se’ls permetia el seu coneixement?
Per què en molts països declarats cristians (en totes les seves variants) van permetre l’esclavitud i els diferents responsables d’esglésies ho van permetre i no ho van impedir ni tan sols condemnar?
Al llarg de la història podem trobar alguns exemples del que avui no entendríem, com ara no acceptar una donació o transfusió de sang. El que podem afirmar és que, a excepció de les dues guerres mundials, han estat les religions -totes sense excepció- les causants de les guerres que han assolat aquest planeta.
Dit això, em referiré a l’Església catòlica que és la que, per raons històriques, és la que ens afecta i en la que està immers la nostra comunitat. Avui el problema greu de l’església té un nom que es diu Pederàstia que, segons el diccionari ho defineix així: La relació sexual d’un home adult amb un o una menor. En les societats occidentals és considerada un delicte tipificat dins la categoria d’abús sexual.
Resulta esfereïdor veure titulars de premsa sobre la pederàstia i veure com l’església en molts casos mirava cap a un altre costat ignorant el que estava succeint.
Què pensar si l’anterior Papa menteix, què no faran altres responsables eclesiàstics? L’informe sobre els abusos en l’arxidiòcesi de Munic incrimina a Benet XVI per no haver actuat. Joseph Ratzinger, que va exercir com a arquebisbe a Munic, ha negat les acusacions. La recerca, realitzada per un bufet d’advocats, revela 497 casos d’abusos a menors comesos per 173 sacerdots
Benet XVI reconeix, ara sí, que va ser present en una reunió sobre un sacerdot acusat d’abusos. El papa emèrit, acusat d’haver encobert a clergues abusadors, canvia la declaració que va presentar als investigadors sobre la seva actuació quan era arquebisbe de Munic.
I quina és la situació a Espanya? S’estableix un pacte de silenci, ocultació i encobriment entorn de la pederàstia, i quan apareixen casos provats, lluny de posar-los en mans de la justícia, es tendeix a negar-los.
El cardenal Omella assegura que l’Església espanyola investigarà els casos d’abusos, però rebutja crear una comissió independent. El Papa demana a l’Església una ferma voluntat d’esclariment dels casos d’abusos. Les paraules del Papa Francesc contrasten amb la negativa de la Conferència Episcopal Espanyola a investigar els 251 casos que El País va lliurar a aquest organisme i a la Santa Seu.
L’Església espanyola queda ressagada en les recerques dels abusos sexuals. Els bisbes d’altres països s’han vist forçats des de fa dècades a afrontar els casos d’agressions de religiosos a menors. A Espanya són reticents a obrir recerques a fons i admetre responsabilitats.
L’Església francesa ha anunciat una primera partida de 20 milions d’euros per a indemnitzar a les víctimes de pederàstia. Els diners provenen de la venda d’immobles i d’inversions dels bisbes i diòcesis de tot el país.
Què pensen vostès, benvolguts lectors? França ho ha fet tard però ha reaccionat, ho farà l’església espanyola? Ara té moltes propietats, encara de de forma no gaire legal, però d’això ja en parlarem un altre dia.
En el tema de la sexualitat, del mal ús o dels abusos a l’altri, al menor, de fet, és molta part de la societat la que sembla no compendre ni gestionar massa bé aquesta pulsió. Serà segur i en part, a una errònia i insuficient informació o/i formació essencial de la nostra condició en general i de la sexual en particular. En el cas de l’Església ja és delirant: per una banda, per ells, en el sexe “quasi tot és pecat” i després resulta que la coherència al respecte en el si de l’Església brilla escandalosament per la seva ausència.
I com explica molt requetebé el Manel, l’Esglesia espanyola, doncs això que explica.
Jo diría com els jutges, polítics, militars, funcionaris, mínim cinquanta anys per darrera del mon avançat. Uns criminals petulants i estúpids cavernícules.
No vull entrar en el gond del tema, però comentaré que l’esglesia ha actuat malament amb l’idea equivocada de que era millor que no es parlés. Juan Pau II va decidir pagar i comprar silencis. Quan es van scabar els diners van recorrer a l’Opus i aquets no treballen gratis. El preu era fer sant a l’Escribà de Balaguer, una canonització que estaba aturada per raons obvies. Al morir Joan Pau II el papa Benet XVI es va afanyar a fer-lo sant i així va pensar que no es parlaria més. Al meu entendre ha estat una politica erronia doncs a animat a que afloressin més casos per si es podia treure algun profit. En fi, no hi ha un pam de net i cada dia que passa es complica més.