Les infames llicències per edat del Parlament de Catalunya
L’any 2017 la mesa, gairebé per unanimitat de tots els grups, va validar la mesura del 2008.
Un dels arguments que més han fet servir els partits per a explicar la vigència d’aquest règim de llicència d’edat, destapat pel diari Ara, ha estat que els grups parlamentaris el desconeixien. Però aquesta afirmació no és certa, ja que la mesura es va tornar a debatre per actualitzar i a aprovar a la cambra a principis de l’any 2017, nou anys després d’haver-se instaurat durant la presidència d’Ernest Benach. Les polèmiques llicències per edat es van ratificar en la mesa que presidia Carme Forcadell i, després, en la Comissió de Governació, administracions públiques i Habitatge.
Segons ha pogut comprovar Vila Web, consultant antics acords de la mesa, el Butlletí Oficial del Parlament i el Diari de Sessions, de 24/01/2017 la mesa va aprovar noves normes d’aplicació d’aquest règim amb l’argument d’adequar-les a la normativa vigent aleshores a l’estat espanyol. També es van modificar uns quants articles dels estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya.
El lletrat major, Antoni Bayona, va dir: És una modificació deguda a una reestructuració que hi ha hagut dels Estatuts de règim interior, que són els que regulen els temes de funció pública del parlament, diu. Bayona va precisar que la mesa havia aprovat aquests canvis organitzatius, que també havien passat pel Consell de Personal de la Cambra. Però perquè tinguessin valor normatiu, i no fossin un acord de mesa i prou, s’havien d’aprovar a la comissió. Després de l’explicació del lletrat, cap grup parlamentari no hi va voler intervenir i els canvis a la llicència d’edat es van aprovar gairebé per unanimitat: Vint vots a favor i una abstenció.
El que heu llegit fins ara és un resum d’una publicació de VilaWeb, a hores d’ara n’ha publicat tres i els recomano la seva lectura, són els millors que tracten aquest tema.
Davant el rebombori que aquest tema ha causat, la premsa espanyola ha aprofitat per fer-ne una crítica descarada. El més d’abril de 2021, La Razón va publicar el següent: “Artur Mas consigue un retiro de oro gracias a la política“.
Coincidint amb el seu 65è aniversari, l’expresident de la Generalitat s’acaba de convertir en un dels excàrrecs públics que més sou cobra. També el pensionista espanyol que rep més prestació, guanya al voltant de 92.000 euros anuals, o sigui, 7.662 euros al mes.
La Razón
Doncs bé de cop i volta, per les xarxes socials, torna a córrer un vídeo aprofitant el moment i poder fer així una major crítica contra Catalunya que és, des de fa temps, l’esport nacional per excel·lència de determinats mitjans de comunicació afins a la dreta i els partits que la conformen.
Sembla que a les xarxes socials no han tingut el mateix ressò els vídeos dedicats a Felipe González i els seus ingressos anyals amb càrrec als pressupostos que són molt superiors. Un d’ells el poden veure tot seguit, però n’hi ha un de divertit del programa de televisió d’Andreu Buenafuente que, a més de denunciar-ho, segur que els agradarà i, divertirà, si tenen l’ocasió poder-lo visionar.
El que resulta vergonyós és que, la classe política en general, facin i creïn normes (legals?) per afavorir-se a ells mateixos, tenint en compte la crisi econòmica que pateixen els ciutadans i que, ells a costa dels diners públics que paguem entre tots, mitjançant els impostos, se n’hagin aprofitat de forma vergonyosa.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Ens mereixen els ciutadans aquesta mena de polítics? És lògic aquesta manera d’actuar dels que, se suposa són els nostres representants, i que menyspreant-nos, es dediquen a aquesta manera de fer, tan egoista i en benefici propi?
Més que el que cobren, que també en certa mesura, a mi personalment encara em preocupa més, la seva minsa qualitat humana, inverssament propircional. Una colla de cínics, mentiders i impostors la majiría d’ells.