El Suprem ha rebutjat tots els recursos presentats contra els indults va concedits pel Govern de Pedro Sánchez als líders del procés condemnats per sedició. La Sala del Contenciós, ha decidit per majoria de tres vots contra dos estimar les al·legacions prèvies presentades per l’Advocacia de l’Estat, que considerava que cap dels recurrents estava legitimat per a impugnar la mesura de gràcia. La falta de legitimació afecta, segons ha informat el tribunal, a tots i cadascun dels recursos interposats, des dels presentats per PP i Vox com a partits polítics o per tres diputats de Ciutadans, als registrats per entitats com a Convivència Cívica Catalana o per l’ex delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo.
En total s’havien presentat set recursos contra cadascun dels indults atorgats pel Govern a favor de l’exvicepresident Oriol Junqueras i els altres vuit líders independentistes condemnats a entre nou i tretze anys de presó. Els dubtes sobre qui està legitimat per a impugnar les mesures de gràcia eren des del principi el gran obstacle que havien de salvar els recursos. Els indults són per llei irrevocables, però es poden recórrer davant la Sala Tercera del Contenciós-administratiu del Suprem. No obstant, són molt pocs els recursos que progressen, perquè el mateix Suprem admet que el seu control es limita a garantir que els motius de la mesura estan recollits en l’expedient del procediment.
A aquestes dificultats se sumaven, en aquest cas, els dubtes de qui podia recórrer. La jurisprudència no era favorable als recursos contra indults presentats pels partits polítics, com van fer PP i VOX, encara que el partit ultra tenia a favor seu haver format part del procés penal com a acusació popular. Finalment, el tribunal ha tancat la porta a tots els recursos.
L’habitual és que els indults els impugni un perjudicat directe (per exemple, la víctima d’un delicte), per això Ciutadans va optar per no presentar-lo com a formació sinó a nom de tres dels seus membres que eren diputats del Parlament (Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo Saavedra) durant la legislatura que va concloure amb la declaració unilateral d’independència del 27 octubre de 2017. També el PP va optar per provar amb aquesta possibilitat i, a més del recurs al seu nom, diversos diputats i exdiputats catalans van registrar les seves pròpies impugnacions al·legant ser víctimes dels delictes comesos pels líders independentistes.
En més d’una ocasió m’he preguntat quins són els motius que argumenten els presentadors dels recursos i, a banda de veure de qui es tractava (sempre la dreta de l’imperi i enemiga de tot el que sigui català) i que no han encaixat encara la concessió dels indults. La raó principal l’he descobert en veure les manifestacions del jutge emèrit Martin Pallín, en el que critica les afirmacions del jutge Marchena i que, òbviament, han donat els estímuls necessaris als partits, associacions i polítics per recórrer, cosa que han fet.
La visió que es té des d’Europa és que la justícia espanyols s’extralimità al considerar l’activitat política del “procés” com a criminal, quan en realitat és merament inconstitucional. La llei de l’indult és perfectament aplicable tot i el que digui l’informe del Tribunal Suprem, que em sembla absolutament esbiaixat i perillós. El senyor Marchena ha fet quelcom vertaderament intolerable i de prepotència al trencar el respecte a la divisió de poders qualificant l’indult com inacceptable. Inacceptable és que es digui que un indult concedit pel govern és inacceptable. En segon lloc, s’introdueix silenciosament la idea que l’executiu està prevaricant si concedeix l’indult. Això és inaudit, traspassa els límits de la jurisdicció i és absolutament intolerable en una societat democràtica.
— José Antonio Martín Pallín
Alguns magistrats, com la ponent de la decisió, Ángeles Huet, eren partidaris des del principi de declarar la falta de legitimació dels recurrents, mentre que altres consideraven que sí que es podia reconèixer l’interès directe de les formacions polítiques en aquestes mesures de gràcia, per la qual cosa han defensat la seva legitimació per a impugnar-les.
Amb la decisió presa, el tribunal renuncia a entrar en el fons dels recursos (debatre sobre si els indults es van concedir complint els requisits que exigeix la llei) i les mesures de gràcia atorgades pel Govern ja no tenen marxa enrere.
Tal com ha reflectit l’editorial de l’Ara, la justícia espanyola se sent vigilada per l’Europea després de tots els fracassos del jutge Llarena en el seu intent d’extradir Carles Puigdemont i la resta d’exiliats, la qual cosa fa que els jutges espanyols s’ho pensin, molt detingudament, abans d’arriscar-se a una futura desautorització per part de la justícia europea.
