9.7 C
Barcelona
Diumenge 16 gener, 2022

Qui mana realment a Espanya?

Relacionats

Aragonès vol seguir negociant amb Espanya

L’executiu català quan va presentar el Pla de Govern per a la legislatura en el que es contemplava seguir negociant fins a...

Qui mana realment a Espanya?

És una pregunta que m'he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d'una part del periodisme independent,...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

És una pregunta que m’he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d’una part del periodisme independent, he arribat a la conclusió que no són els partits polítics ni tan sols els governs els que prenen les decisions, especialment les polítiques i les econòmiques. Aquestes es prenen d’acord en allò que és d’interès per les classes dominants, és a dir dels capitalistes.

Els partits polítics no són altra cosa que els braços executors (amb algunes honorables exempcions) dels desitjos de les classes altes que, al cap i a la fi, decideixen quins membres formaran els principals quadres de les formacions i que, amb l’ajut econòmic i mediàtic, col·locaran els seus peons en les llistes electorals que, a més a més, seran llistes tancades.

Són varis els exemples d’empreses o persones que podríem assenyalar en aquest sentit, aquest és un cas prou conegut per la seva notorietat en presidir un dels clubs de futbol més importants d’Europa.

Però si bé el títol fa referència a Espanya, aquesta dinàmica és mundial. L’autoritarisme està en expansió. Els desigualats ho demostren: El 10% de la població de planeta concentra el 52% de les rendes i el 76% del total de la riquesa mundial.

Avui mana l’autoritarisme de la productivitat, dels resultats, de la immediatesa i la burocràcia. La democràcia està segrestada pels interessos d’uns quants. Això no obstant en aquest estret marge hi ha espai per intentar reduir-ho a uns nous límits per mirar de modificar la situació.

Com molt bé apunta la periodista Carme Colomina, Ulrich Beck ja parlava del poder dels impotents, de la necessitat de nous compromisos polítics i socials. Aquesta confrontació de poders també està feta i plena de resistències com era de preveure.

Vegin el següent vídeo on la periodista Olga Rodríguez reflexiona sobre el paper dels mitjans de comunicació i la complicitat amb el poder i les notícies falses. Els mitjans, tant si es tracta de premsa escrita o digital, igual que les emissores de ràdio o cadenes de televisió són propietat de les grans fortunes del país i que són, realment, el poder de què parlava al principi d’aquest article.

No és estrany, per tant, que existeixin notícies falses o tergiversades per afavorir a determinades empreses i grups per justificar o, apaivagar tot el possible, allò que els pugui perjudicar. No és un fenomen local sinó a escala mundial. Vegin que després d’un any de l’assalt al Capitoli de Washington, on moriren cinc persones, encara hi ha molta gent als EUA que creu que el recompte electoral va ser falsejat

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No creuen que darrere dels governs hi ha un poder que és el que mana a l’ombra per defensar els seus interessos? La situació de pandèmia ha afavorit, sense cap mena de dubte, que l’autoritarisme hagi fet un pas endavant a costa de la població i en el seu benefici.

Més articles

2 COMENTARIS

  1. Bon article i bons videos.
    Els poderosos i els altres poders.
    Els poderosos de facto, son aquells que tenen el poder del poderós diner.
    Els poderosos tenen tots els diners o moltíssims o suficients diners.
    Els poderosos son animals molt astuts i camaleònics o adaptatius.
    Els poderosos ho son com a consequència llògica i determinant de la naturalesa depredadora i voraç de l’espècie. Màxim exponent.
    Als poderosos no els hi cal un contuberni conspiranòic per implementar l’enorme poder que tenen a les seves mans. Ara, a la sombra si hi estant.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Aragonès vol seguir negociant amb Espanya

L’executiu català quan va presentar el Pla de Govern per a la legislatura en el que es contemplava seguir negociant fins a...

Qui mana realment a Espanya?

És una pregunta que m'he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d'una part del periodisme independent,...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...