Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També, el 48% de votants que prefereixen continuar sent dependents d’Espanya. Entre d’altres motius, el català.
És històrica, inqüestionablement llengua catalana, pròpia. Però que dominen menys persones que el castellà que és llengua d’imposició històrica, política, i, últimament, judicial.
Per què, per a què, el català?
Com a consultor, explico “motivacions o psicologia del comprador”: “Tot el que es fa o no es fa en tots els àmbits de la vida és per a intentar no estar malament per a estar bé; de bé a millor o evitar el procés contrari”.
D’acord amb això, si dominar el català ajuda a aquest pas de “mal a bé o de bé a millor o evitar empitjorar” serà una llengua desitjada. Sobretot, si és en beneficis com a nivell de vida, treball, progrés… Però si poden aconseguir aquests beneficis sense català, dominar la llengua serà rebutjat.
Demoscòpicament, la “motivació” del català com prioritat és pròpia de segments de forta identitat catalana. Per a ells, la llengua de Catalunya ha de ser el català. Té els seus fonaments històrics, culturals. Però aquests segments són “minoritaris” estadísticament. Hi ha altres segments, progressivament majoritaris en percentatge, que no senten la identitat catalana com a pròpia i prioritària, no tenen la llengua com a inqüestionable. Per tant, models no complementaris, potser excloents.
Hi ha coincidències?
Sí que existeixen interessos “comuns”, optimitzar la qualitat de vida, sanitat, educació, progrés, treball, que afecten a “tots” els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya. Optimitzar la democràcia interessa a tots els qui es consideren autèntics demòcrates. Optimitzar els serveis socials que avui impedeix l’asfíxia econòmica, l’Estat espanyol motiva als qui, a Catalunya, es consideren d’esquerres. Llibertat total, poder decidir el model d’Estat en forma de república moderna a Europa; autogestionar els molts recursos que es generen i en bé exclusiu de la societat que ho fa, són beneficis de molt ampli espectre. Queden, per tant, dues posicions.
- Prioritzar el català, encara que tingui molts menys votants interessats perquè creuen que no el necessiten i el temen per la dificultat de dominar-lo?
- Prioritzar primer els beneficis de la independència i no es decideix l’idioma oficial d’una Catalunya independent.
Com a consultor que ha ensenyat i assessorat “negociació estratègica”, proposo primer aconseguir “acords” sobre els “beneficis” comuns. Els desacords queden, llavors, com a “preus” a pagar per aquests beneficis. I són moltes les millores transcendentals que la Independència ofereix en principi a “tots” els qui viuen a Catalunya.
No percebo que l’independentisme expliciti aquests clars beneficis als votants dependentistes. Crec que han caigut en el parany de “la llengua”, dels percentatges de castellà en la immersió. Sí que és evident que els partits, mitjans, “dependentistes” exploten el tema “llengua”. Aquests la converteixen en “frontera”. Deliberadament fan de la llengua una “barrera, una muralla” que els impedeix gaudir dels beneficis de la independència als seus propis votants. No els parlen dels avantatges de dominar la llengua.
Què és més important per a la societat catalana? Gaudir d’un major nivell de vida per al futur de totes la seva famílies donant suport a la independència, obviant de moment el idioma, o prioritzar el català encara que es retardi o no s’aconsegueixin els beneficis de la independència?
Perilla el català?
No el posa en perill el TSJC o el Suprem. Aquest 25% en castellà només serà “una mica més” en aquesta llengua. Ho arrisca que el sistema educatiu no apliqui plenament el 75% que se li permet. Ho posa en risc que la societat catalana no sigui coherent amb ella mateixa i no ho “implanti, utilitzi, exigeixi” com a norma quotidiana en els seus àmbits, entorns. Si ho fes en totes les empreses, comerços, tot tipus d’activitats, interaccions socials, es “normalitzaria” la llengua i “tots” els habitants la convertirien, voluntàriament, en “indispensable” pels clars beneficis que els reportaria.
El 100% dels votants, o gairebé, estan interessats a millorar la seva qualitat de vida: Sanitat, educació, treball, progrés; democràcia, llibertat, dignitat, serveis socials. És menor el percentatges d’interessats en la llengua com a factor indispensable. Què és millor estratègicament? Prioritzar el català encara que sigui “muralla” que impedeix, frena la independència o prioritzar els beneficis de la independència i després decidir la llengua?
Un altre enfocament: “Prevaler la llengua pot perjudicar la independència; prioritzar la independència pot afavorir definitivament la llengua”.
Per a fer un estofat de conill primer cal caçar el conill.
— Isaac Asimov
Opino: “Per a poder dir primer cal poder decidir per si mateixos”. Avui, depenent d’Espanya, Catalunya no pot. El català, “pont o muralla per a gaudir dels beneficis de la independència? Què és coherent? Què prioritzar?
