12.7 C
Barcelona
Dimecres 7 desembre, 2022

Llengua catalana, pont o muralla?

Relacionats

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Pablo Casado, emprenyat amb Jordi Sánchez

El líder del PP, Pablo Casado, ha carregat contra Jordi Sánchez, arran de la denúncia que el secretari general de JxCat va presentar...

La dreta espanyola segueix atacant a Catalunya

Pablo Casado segueix amb la seva dèria d'atacar Catalunya. El líder del Partit Popular, s'ha inventat aquest divendres en un acte a Galícia que a...

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També, el 48% de votants que prefereixen continuar sent dependents d’Espanya. Entre d’altres motius, el català.

És històrica, inqüestionablement llengua catalana, pròpia. Però que dominen menys persones que el castellà que és llengua d’imposició històrica, política, i, últimament, judicial.

Per què, per a què, el català?

Com a consultor, explico “motivacions o psicologia del comprador”: “Tot el que es fa o no es fa en tots els àmbits de la vida és per a intentar no estar malament per a estar bé; de bé a millor o evitar el procés contrari.

D’acord amb això, si dominar el català ajuda a aquest pas de “mal a bé o de bé a millor o evitar empitjorar” serà una llengua desitjada. Sobretot, si és en beneficis com a nivell de vida, treball, progrés… Però si poden aconseguir aquests beneficis sense català, dominar la llengua serà rebutjat.

Demoscòpicament, la “motivació” del català com prioritat és pròpia de segments de forta identitat catalana. Per a ells, la llengua de Catalunya ha de ser el català. Té els seus fonaments històrics, culturals. Però aquests segments són “minoritaris” estadísticament. Hi ha altres segments, progressivament majoritaris en percentatge, que no senten la identitat catalana com a pròpia i prioritària, no tenen la llengua com a inqüestionable. Per tant, models no complementaris, potser excloents.

Hi ha coincidències?

Sí que existeixen interessos “comuns”, optimitzar la qualitat de vida, sanitat, educació, progrés, treball, que afecten a “tots” els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya. Optimitzar la democràcia interessa a tots els qui es consideren autèntics demòcrates. Optimitzar els serveis socials que avui impedeix l’asfíxia econòmica, l’Estat espanyol motiva als qui, a Catalunya, es consideren d’esquerres. Llibertat total, poder decidir el model d’Estat en forma de república moderna a Europa; autogestionar els molts recursos que es generen i en bé exclusiu de la societat que ho fa, són beneficis de molt ampli espectre. Queden, per tant, dues posicions.

  1. Prioritzar el català, encara que tingui molts menys votants interessats perquè creuen que no el necessiten i el temen per la dificultat de dominar-lo?
  2. Prioritzar primer els beneficis de la independència i no es decideix l’idioma oficial d’una Catalunya independent.

Com a consultor que ha ensenyat i assessorat “negociació estratègica”, proposo primer aconseguir “acords” sobre els “beneficis” comuns. Els desacords queden, llavors, com a “preus” a pagar per aquests beneficis. I són moltes les millores transcendentals que la Independència ofereix en principi a “tots” els qui viuen a Catalunya.

No percebo que l’independentisme expliciti aquests clars beneficis als votants dependentistes. Crec que han caigut en el parany de “la llengua”, dels percentatges de castellà en la immersió. Sí que és evident que els partits, mitjans, “dependentistes” exploten el tema “llengua”. Aquests la converteixen en “frontera”. Deliberadament fan de la llengua una “barrera, una muralla” que els impedeix gaudir dels beneficis de la independència als seus propis votants. No els parlen dels avantatges de dominar la llengua.

Què és més important per a la societat catalana? Gaudir d’un major nivell de vida per al futur de totes la seva famílies donant suport a la independència, obviant de moment el idioma, o prioritzar el català encara que es retardi o no s’aconsegueixin els beneficis de la independència?

Perilla el català?

No el posa en perill el TSJC o el Suprem. Aquest 25% en castellà només serà “una mica més” en aquesta llengua. Ho arrisca que el sistema educatiu no apliqui plenament el 75% que se li permet. Ho posa en risc que la societat catalana no sigui coherent amb ella mateixa i no ho “implanti, utilitzi, exigeixi” com a norma quotidiana en els seus àmbits, entorns. Si ho fes en totes les empreses, comerços, tot tipus d’activitats, interaccions socials, es “normalitzaria” la llengua i “tots” els habitants la convertirien, voluntàriament, en “indispensable” pels clars beneficis que els reportaria.

El 100% dels votants, o gairebé, estan interessats a millorar la seva qualitat de vida: Sanitat, educació, treball, progrés; democràcia, llibertat, dignitat, serveis socials. És menor el percentatges d’interessats en la llengua com a factor indispensable. Què és millor estratègicament? Prioritzar el català encara que sigui “muralla” que impedeix, frena la independència o prioritzar els beneficis de la independència i després decidir la llengua?

Un altre enfocament: “Prevaler la llengua pot perjudicar la independència; prioritzar la independència pot afavorir definitivament la llengua.

Per a fer un estofat de conill primer cal caçar el conill.

— Isaac Asimov

Opino: “Per a poder dir primer cal poder decidir per si mateixos”. Avui, depenent d’Espanya, Catalunya no pot. El català, “pont o muralla per a gaudir dels beneficis de la independència? Què és coherent? Què prioritzar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

És moment de parlar de les pensions

Es torna a obrir el meló de les pensions. Tard, malament i amb presses, segurament perquè només pot anar en una direcció:...

Què és la cultura de la violació?

El que ha fet la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha sigut retreure al PP que campanyes com la que han fet a...

El 20-N, l’aniversari de la mort de Franco

Fa dos caps de setmana van haver-hi exaltacions franquistes a Madrid. Dues-centes persones es van concentrar a la plaça d'Orient per a recordar al...

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...