27.4 C
Barcelona
Dimecres 6 juliol, 2022

Pot Mariano Rajoy mentir impunement?

Relacionats

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...

El retorn de l’emèrit Juan Carlos a Espanya

Molt s’està parlant últimament del futur retorn de l’emèrit a Espanya, depenent de les notícies que ens arriben llegim i/o escoltem, no...

El Tribunal de Comptes d’Espanya

El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern reconegut en la Constitució que es configura com el suprem òrgan fiscalitzador...

Vint-i-cinc anys de l’arribada d’Aznar al poder

El diumenge passat vaig tenir la paciència de seguir l'entrevista que Jordi Évole va fer-li a José Maria Aznar a la sexta i, he de...

Pot resultar una pregunta innecessària perquè ja sabem que pot i que ho fa d’allò més bé. Cal recalcar que ho ha fet en comissió parlamentària, no en un tribunal i davant un jutge. Que hauria respost davant la pregunta: Jura dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat? Ho ignoro però a aquestes preguntes ha respost per peteneras y recochineo.

La compareixença de Rajoy, s’havia obert amb una foto exhibida pel diputat socialista Felipe Sicília, era una imatge de febrer de 2009, quan va esclatar el cas Gürtel i mostrava a Rajoy president del PP, amb tota la direcció del partit. Aquest dia, Rajoy va denunciar: “Això no és una trama del PP, és una trama contra el PP”, Sicília li va preguntar si mantenia avui aquesta afirmació. L’expresident va evitar repetir aquelles paraules, però el fons de les seves afirmacions no va variar en el substancial.

“Jo no en sóc conscient”, “a mi no em consta”, “no en sabia absolutament res”, “això li ho haurà de preguntar vostè a qui ho hagi dit”, “què vol que li digui”. Aquestes i similars van ser totes les respostes que Rajoy va donar a les preguntes que li van formular durant més de dues hores i mitja. Un Mariano Rajoy en estat pur es va atrinxerar sense cedir ni un centímetre davant la comissió Kitchen, que investiga la trama ordida sota el seu Govern en el Ministeri de l’Interior per a destruir les proves que l’extresorer del PP Luís Bárcenas tenia contra aquest partit.

Pot veure’s per internet la totalitat de la seva intervenció, jo els convido a veure un curt resum i els asseguro que va actuar sempre així durant tota la seva compareixença.

Després de tres sentències i milers de pàgines de sumaris judicials després, Rajoy segueix sense reconèixer res i encara presenta al seu partit com a víctima d’acusacions sense fonament. Va arribar a dir que li “posa els pèls de punta que s’estigui vulnerant el dret a la presumpció d’innocència, un dels principis democràtics fonamentals”. Amb aquesta obstinació va comptar amb l’ajut de la portaveu del Grup Popular, Cuca Gamarra, que, al costat de diversos diputats del PP, li van riure les seves gracioses respostes.

El que més va exasperar a la majoria dels diputats va ser que l’expresident negués l’existència d’una caixa B al seu partit. Rajoy es va acollir a un ardit dialèctic: Que el PP no havia estat condemnat per això —no va ser possible perquè en l’anterior codi penal no existia el delicte de finançament il·legal—, però hi ha sentencies judicials, una del Suprem i dos de l’Audiència Nacional, que acrediten la seva existència. Així i tot, M. Rajoy continuava encongint-se d’espatlles i negant: “No hi ha cap condemna per la caixa B”.

Una altra sentència que es considera provada, la de l’Audiència Nacional per les obres en la seu del PP pagades amb diner negre, la va exhibir el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, es va acostar a l’expresident per a lliurar-la en mà a Rajoy, aquest li va replicar mostrant-li i oferint-li el seu últim llibre.

D’aquesta compareixença la premsa mediàtica ha informat, com és de lògica ara bé, se’n guarden i molt de fer-li una crítica com cal havent estat president de l’estat i mentint als representants del poble.

Sobre el comissari Villarejo, ni va parlar mai amb ell, ni es va intercanviar cap missatge, ni el va veure mai en cap lloc. És més, va dir que ni tan sols recorda quan va saber de la seva existència. Rufián li va llegir llavors la llarga llista de càrrecs que va ocupar en els governs d’Aznar, entre ells en el ministeri d’Interior, per a dubtar que no que no sabés qui era Villarejo. Aquí va ser que Rajoy va començar a queixar-se que aquí no es pregunta, s’acusa. L’interrogatori del portaveu d’ERC va pujar de to i va acabar entre diàlegs surrealistes.

Una línia de defensa de l’expresident va ser restar-li credibilitat a Villarejo i a Bárcenas. Una estratègia intel·ligent, si no fos perquè hi ha més testimonis, li va dir Jon Iñarritu, d’EH Bildu. I els va citar: no sols diversos càrrecs policials, sinó col·laboradors del mateix Rajoy, com l’ex ministre Fernández Díaz i el que va ser el seu número dos, Francisco Martínez. El mur de l’ex president, entre protestes, sarcasmes i frases vaporoses, va romandre inalterable. De Fernández Díaz i Martínez es va limitar a dir que són persones magnífiques de les quals te la més alta consideració.

Ja al final, Josune Gorospe, del PNB, li va preguntar si la ciutadania creurà que un president de Govern i líder del PP desconeix tot el que assegura desconèixer. Rajoy es va encongir d’espatlles per penúltima vegada i va respondre: Doncs alguns ho creuran i altres no.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Aquesta persona va ser el president espanyol que va iniciar el problema Catalunya-Espanya acudint al Constitucional i atacant l’Estatut, ho recorden? Podem donar-li cap tipus de credibilitat a tota la seva trajectòria?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (III)

Europa ha tornat a renyar la justícia espanyola. El TJUE falla contra Espanya per obstruir les compensacions patrimonials als contribuents. Luxemburg obre la porta...

Adéu als Jocs Olímpics Pirineus-Barcelona 2030

El govern català va decidir organitzar uns Jocs Olímpics d'hivern, amb la marca Barcelona-Pirineus, en un dels seus projectes estrella. I com que...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (II)

Com era d'esperar, l'anterior publicació que duia el mateix títol, no ha generat les crítiques que inicialment vaig suposar. El fet és, al meu...

Estem orgullosos de la justícia espanyola?

Aquesta pegunta me l’he fet molts cops des que va morir el dictador pensant que milloraria a partir de llavors. He de confessar...

La crisi monàrquica augmenta amb el retorn de l’emèrit

Juan Carlos ha tornat a Espanya, però cal veure la forma de com ho ha fet i quina importància li ha donat a...