Catalunya, problema eliminat?

Història tibetana. Com a consultor, l’aplico sovint. En un monestir s’havia d’escollir a un monjo per a un càrrec important. Reunits tots, el gran mestre va col·locar un gerro de ceràmica en el centre. Va comentar: “Aquí és el problema, ocuparà el càrrec qui el resolgui”. Moltes respostes, cap correcta. Un monjo es va dirigir al gerro i el va destrossar. Sorpresa general. El Superior va dir: “Aquí tenim a qui no sols ha endevinat el problema, sinó que l’ha resolt i acabat amb ell”.

Problema Catalunya-Espanya

El País: “La crisi enquistada des de fa anys a Catalunya és el principal problema polític d’Espanya”. Quin és el problema? 

Per a Catalunya, segles d’intent de pèrdua de la seva identitat, història, valors, cultura, llengua. Recentment: Espoli econòmic, incompliments constitucionals i estatutaris, la catalanofòbia, castellanització, colonització. Asfíxia política, judicial, policial, econòmica. Tot publicat i verificable. No existiria conflicte si Espanya hagués complert amb els acords de la transició.

Buscant “causes crítiques”: Infrafinançament, incompliment de pressupostos, no són “el problema”. Són “indicadors, efectes, conseqüències” d’aquest. L’independentisme és una “reacció” davant l’actuació de l’Estat. Catalunya no ha generat el “problema”. Ha estat l’Estat espanyol. La cronologia dels fets ho demostra.  

Per a Espanya, es diu que “Catalunya”. Es resisteix a ser castellanitzada. No vol perdre la seva identitat i assumir l’espanyola. No vol deixar de ser “nació” per a convertir-se en una subregió. Avui, ni tan sols té Estatut. Està tàcitament intervinguda. Ha pres iniciatives democràtiques: Un referèndum, qualificat de “cop d’estat”, rebel·lió, sedició. No ho comparteix la justícia europea. Judicis i sentències internacionalment criticats. Com intenta resoldre Espanya el conflicte? Amb violència policial, judicial, econòmica i política. 

Però Catalunya “no és un gerro de ceràmica” que es trenca i s’acaba el problema. Cada vegada hi ha més persones amb dignitat democràtica. El conflicte no se soluciona amb aquesta violència. S’agreuja. Des de la inconstitucional i sectària sentència del Tribunal Constitucional no hi ha hagut ni un sol gest de distensió. Al contrari. L’Estat continua forçant perquè Catalunya sigui progressivament “dependent”. Això demostren els fets objectius, les amenaces… Einstein: “Els problemes que tens avui, no els pots solucionar pensant igual que quan els vas crear”. No es veu cap canvi de pensament. Potser el problema greu d’Espanya és “la mateixa Espanya”, no Catalunya. I això, malgrat l’evident “dependència” espanyola de l’economia catalana. 

Com solucionar el problema? 

Espanya: Per violència policial, judicial, política, econòmica. Autoritarisme colonial. Com la llegenda tibetana. Catalunya: Pacíficament, democràticament. Un referèndum i que les seves gents decideixin.

 Existeixen solucions? 

Drucker: “L’excel·lència dels líders es mesura per la seva capacitat de transformar els problemes en oportunitats”. Sí, si existissin a Espanya “líders” amb visió estratègica, amb orientació al futur, que “aprofitin” el problema que van crear per a una autèntica transformació i “europeïtzació, democratització” d’Espanya. Alhora, una proposta perquè la societat catalana decideixi “lliure i voluntàriament, satisfactòriament”, voler continuar “amb” Espanya, no “sota” Espanya. Té Espanya aquests líders? 

A Catalunya també hi ha  polítics que, incomprensiblement, donen suport a l’agressiva, regressiva, actuació de l’Estat. Tàcita o explícitament, secunden la violència, repressió, imposició. 

Però, existeixen líders que, proposen solucions com el més democràtic que existeix: un referèndum. Líders que volen el millor per a “tots” els qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya: veritable democràcia, molt major nivell de vida, serveis socials avançats, identitat, llibertat, dignitat. 

Solució

Espanya: Consolidació de la creixent i negativa dependència.

Catalunya, intentar que “tots” gaudeixin dels beneficis de la independència.

El problema no és l’infrafinançament, no execució d’infraestructures, el port o aeroport, l’eix mediterrani, les pensions, la llengua… “Són només indicadors”. El seu problema és “la seva dependència” d’Espanya. Només eliminant aquest “problema” podrà donar el millor a les seves gents. 

Lenin: “Si no formes part de la solució, formes part del problema”. De què formen part els dirigents polítics a Catalunya? De quines grans patronals, sindicats, col·legis professionals, grans associacions? De quin els propis votants? Si tots i cadascun pensa en el millor per als qui viuen, treballen, tributen, a Catalunya; en el millor per a les seves famílies… Què és coherent? 

Unamuno: “Els pastors seran brutals mentre les ovelles siguin estúpides”. Com solucionar el problema?

Amb violència espanyola-tibetana o pacífica i democràticament?  

Pensant en el millor per a les famílies, què triar? Beneficis de la independència o perjudicis de la dependència?