21 C
Barcelona
Dimarts 24 maig, 2022

Qui provoca un conflicte civil a Catalunya?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

La resposta a la pregunta és molt senzilla i el seu nom és l’Estat espanyol. No s’ha de confondre Espanya amb l’estat, aquest és el poder que a través del temps és qui mana, tant se val la forma política de cada moment (bé sigui monarquia o república) Sempre hi ha un poder a l’ombra que és qui mou realment la governabilitat d’Espanya, siguin les grans empreses, les famílies adinerades, la religió, l’exercit i, avui en dia, els mitjans de comunicació es dediquen a crear l’opinió de la gent que més interessa per als seus fins.

A aquests mitjans (premsa, ràdio i televisió) ara s’hi han afegit les xarxes socials, on cada individu pot dir la seva amb pràcticament absoluta i total llibertat. Davant aquest fet, la premsa cavernícola aprofita els comentaris que allà apareixen, els dona per vàlids moltes vegades i els utilitza en les seves cròniques d’opinió sense importar-li gaire la seva veracitat donant-los credibilitat.

Dic això perquè ara mateix existeix una forta polèmica a causa de la imposició judicial del 25% de classes en llengua castellana a Catalunya. Que la justícia hagi decidit aquesta imposició és una barbaritat que ja he comentat en altres articles. Que s’hagin menyspreat la immersió, el consens que el va dur a terme i les lleis del Parlament, és un atac per part de l’oligarquia que, com ja he dit abans, és la que mana de debò.

El rebombori que s’ha generat a Canet de Mar és demencial; que una associació de pares d’alumnes d’una escola hagi protestat, ho han aprofitat els mitjans i la premsa madrilenys per criticar-ho i denunciar el catalanisme com a autor de la protesta, amb qualificatius que no repetiré.

El que no diuen que per un sol nen, els altres vint-i-quatre, han de fer la classe en castellà. El nen de cinc anys no té cap culpa, és el seu pare militant de Ciutadans i que per aquesta opció es va presentar a les pesades eleccions el que es va queixar al centre.

Cal reconèixer que dos tuïts manifestaven deixar el nen sol a classe i llençar pedres al seu domicili. Tots dos són una barbaritat feta en un moment d’emprenyament lògic, els dos han estat anul·lats, la qual cosa s’ha silenciat en aquells mitjans, com era d’esperar. Vegin el següent vídeo per entendre el poder dels mitjans i qui són els qui els controlen.

Catalunya és un problema endèmic des de fa més de tres segles per Espanya i, fins ara, cap govern ni cap partit no ha fet absolutament res per resoldre’l. Ja no parlo de les èpoques dictatorials sinó de les prohibicions que ha patit el català, persecucions, sancions, empresonament i mort per utilitzar-lo. És lògic que en ple segle XXl i en una democràcia que, diuen que tenim, encara continuïn els problemes per la llengua?

Voldria referir-me a un tuït que corre per les xarxes socials, però, pel que es veu no arriba a Madrid, on un nou vingut a Catalunya manifesta el següent: Podria viure 2000 anys més i mai, però mai, entendria la mentalitat d’anar a viure voluntàriament una terra, que la seva gent t’aculli i obre les portes i a canvi menysprear el que ells més estimen i la part més important de la seva identitat, la seva llengua, fins al punt de no esforçar-me per aprendre-la i a sobre exigir que siguin ells el que parlin en la meva.

Doncs bé, això és el que està passant des de… Pel que es veu no veig cap esforç per part de ningú per tractar de solucionar-ho.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Repeteixo la pregunta, però de forma diferent, qui provoca o aquí l’interessa l’existència d’un conflicte civil a Catalunya? Quan veig que a Suïssa parlen quatre llengües i mai ha esclatat cap conflicte per aquest motiu, penso que a Espanya li queda molt per aprendre en tots els sentits. No ho creuen vostès així?

Més articles

3 COMENTARIS

  1. Després el sr Mas també molt encertadament diu, “a Espanya li queda molt per aprendre en tots els sentits”, i tant, però és que no vol aprendre, no sap que no sap, és que ni ha començat, ni l’interessa, la seva vocació ès una altra molt diferent, ha de poguer robar per viure, en té “dret”, el famós i antiquat i despreciable “dret de conquesta”. I per viure del seu deliri. Per viure del xollo. La seva mentalitat ja s’ha descrit en el tuït anterior i la deducció final és, “és de mal nacido ser desagradecido”, un pecat original. El seu. Fins i tot ho ha dit el Papa quan els aconsella que per començar tindríen que revisar la seva història o algo així.

  2. En quan a J L Sanpedro, i “per a més inri”, té tota la raó del Mon i més, afegiría, és ignorant aquell que no vol saber i que masses vegades l’únic que l’interessa i busca és nutrir els seus múltiples i ignorants PREjudicis doncs l’hi semblen productius.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

S’ha acabat la crisi de l’espionatge a l’independentisme?

El Consell de Ministres ha acordat el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, després que el Centre Criptològic Nacional (CCN) certifiqués que...

L’exconsellera Clara Ponsatí ho té molt clar

L'eurodiputada Clara Ponsatí ha lliurat una carta al president de la Generalitat, Pere Aragonès, coincidint amb el fet que avui aquest s'ha...

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...