Preguntes oportunes

Míriam Nogueras convida a “defensar la independència sense anar al costat dels quals humilien a tots els que viuen a Catalunya”. Parla “des de la dignitat, la coherència, la lògica”. Els habitants de Catalunya, tots, generen molt més que el que reben. Les xifres són conegudes. Els pressupostos tracten amb enorme Indignitat a tots aquests contribuents, a les seves famílies. Patronals i Sindicats són els primers que haurien de protestar enèrgicament davant el Govern de torn. L’espoli, la colonització, el maltractament, l’explotació, el menyspreu de l’Estat continua. Però PP, PSOE, VOX, Ciutadans, comunistes, s’uneixen a Patronals i Sindicats amb els seus militants i votants. I callen! El que no acceptarien en les seves vides ho secunden en política. A això s’uneix l’incomprensible actuació “col·laboracionista” també i nul·la capacitat negociadora d’ERC. En què pensen aquests votants que fan costat als qui tant els humilien a ells i tant perjudiquen les seves famílies? Quin tipus de “dignitat” tenen?

Casado diu que quan governin imposarà una sola llengua: El castellà en tots els serveis socials. Felipe IV (pels volts de 1605): “Cal imposar a Catalunya els usos i costums castellans”. Avui, amb Felipe VI se segueix en això. Pura colonització. És normal i comprensible a Espanya. El que és anormal i incomprensible és que hi hagi a Catalunya partits i dirigents polítics, militants, votants, que es consideren “catalans” i facin costat als qui volen anul·lar la seva història, llengua, valors. Com qualificar això? Té qualificatius! Actuaria així un alemany, un francès, anglès, davant d’un colonitzador? Perquè a Catalunya hi ha molts que sí que “col·laboren”. S’autoqualifiquen “catalans”? D’anàlisi!

Ciutadans amenaça amb responsabilitats penals si no s’aplica el 25% de castellà. Algú recorda alguna carta a l’Estat espanyol avisant de “les seves responsabilitats” si no aplica correctament la Constitució, els Estatuts, el finançament; si no materialitza les infraestructures que figuren en els pressupostos? Tot això és “llei” que cal respectar. Algú recorda alguna iniciativa en favor dels qui viuen, treballen, tributen a Catalunya o de protesta pel molt que els perjudiquen els successius governs espanyols? Fins i tot als seus propis militants i votants! Alguna carta en protesta perquè s’anul·lin lleis d’orientació social? Exigència que es faci costat a una sanitat que el PP assegurava “haver destrossat”? I en favor d’autèntica democràcia, benestar pel que “tots” els que viuen a Catalunya mereixen pel que generen? Demanar-los que defensin a “Catalunya”, la seva identitat, llengua, ja és inimaginable en aquest partit. Què guanyen els qui voten dependència i renuncien als beneficis de la independència?

Publicat: “Barcelona, es troba entre les 20 ciutats més competitives del món”. No gràcies a la senyora Colau i els socialistes que governen amb ella. Sinó “a pesar” d’ells. Que gran seria si s’independitzés Catalunya! O ho serà quan s’independitzi. Tot depèn del que vulguin els seus habitants per al seu propi futur, el de les seves famílies, en qualitat de vida, serveis socials… Tots els “beneficis” de ser independents, gestionar els molts recursos que generen, decidir les seves inversions en favor de la situació en el món dels seus habitants. “Tot això” està a l’abast dels barcelonins. Per què molts prefereixen encara continuar sent una colònia d’Espanya quan poden ser una pròspera república europea? Què justifica que ser “dependents” és millor que ser “independents” amb els molts beneficis que això comporta? Pensen els barcelonins en el seu futur, el dels seus fills?