Hi ha moltes queixes sobre l’actual situació política, econòmica, democràtica? Sí. Responsables? Gairebé sempre: Els polítics. Només ells els “protagonistes”, els “responsables”? Es dirà que sí. Què protagonitzem els votants? Com a consultor pregunto: Què protagonitza vostè en l’empresa? Mai de fracassos.
Qui protagonitza tot el que passa?
Empresa en la qual no tot anava com devia. Personal competent, regular, incompetent. Ningú assumia culpabilitats. Tots condicionaven, determinaven els resultats.
L’empresari va prendre una iniciativa perquè “tots” coneguessin a “els protagonistes” de “tot”. Va condicionar un espai. Va convocar a tota la plantilla. Va dir que anava a presentar al principal “protagonista” de l’empresa. Individualment, entraven en una sala fosca que s’il·luminava en tancar la porta. Somriure i estranyesa en sortir. Què hi havia dins? Miralls en totes les parets i en el sostre. Miressin on miressin es veien a si mateixos. Uns rètols deien: “Protagonista d’aquesta empresa”.
Com està Espanya, avui?
“Avui és el demà d’ahir”. Tot el que avui succeeix és resultat del que han fet bé i malament, no han fet, “tots” els seus dirigents. Són aquí perquè se’ls ha votat. “Tots”, “protagonistes” de l’actual situació amb el que té de positiu i negatiu.
L’“avui”, és el que pretenia la transició? S’aplica la Constitució que es va votar? Algun “estament”, començant per la monarquia, és homologable als dels Estats veritablement democràtics? Què té Espanya en comú amb aquests països “referents”? Quina evolució tenen els diferents rànquings? Desenvolupament, competitivitat internacional, productivitat, separació de poders, transparència, honestedat o atur, corrupció, pseudodemocràcia, pobresa, balafiament?
Com estarà “demà”? Projecció molt pessimista. Drucker: “Quan una organització dedica més esforç a apuntalar que a dissenyar i materialitza el seu millor futur, comença a morir”. De què es parla en el seu parlament? De futur o de tornar al passat? De temes estratègics o puntuals? Què “protagonitza” per a Catalunya? Aquí estan les sessions. Qui “protagonitzen” a Espanya? Amb quins efectes sobre els habitants de Catalunya? Què convida a voler dependre d’un Estat en fallida sistèmica?
Com està Catalunya?
Mil anys d’història. Nació sense Estat. “Nacionalitat” en la Constitució. Tenia “veu pròpia”. Han passat, estan, diferents polítics espanyols i catalans; patronals, grans sindicats. Resultat? Assoliments, més per iniciatives privades que per espanyoles. Grans mancances per ser dependent. Políticament menyspreada. Econòmicament, espoliada segons The Wall Street Journal. “Colònia”, segons Ohmae, “motor econòmic” per a la UE. Motor per a Espanya, però “intervinguda”. Segueix un tàcit 155. No decideix projectes estratègics. La realitat ho demostra: Espanya no compleix finançament, infraestructures. Anul·la lleis. Per a Espanya, Catalunya: És una “regió”. Punt. Majoria absoluta independentista en el seu Parlament i en vots. És un fracàs d’Espanya. Qui protagonitzen això?
Què va ser, és, l’independentisme? Reacció per dignitat democràtica! Més de dos milions de votants es van arriscar per a votar. També “va reaccionar” l’Estat. Resultat conegut. Repressió judicial, policial, política, econòmica.
Relat segons Espanya: “Catalunya incompleix la llei en un Estat de Dret; els seus dirigents protagonitzen un cop d’estat”. Relat real: “Espanya incompleix la Constitució, els Estatuts; no respecta la pròpia democràcia, l’independentisme promou la llibertat, la justícia, el benestar, les atencions socials, la identitat, que els habitants de Catalunya mereixen”.
Espanya crea el problema i l’agreuja. Aquí estan Constitucional, Tribunal de Comptes, Suprem, Fiscalia, grans partits espanyols, grans patronals i sindicats, els seus militants i votants. Qui protagonitzen això? Qui ho secunden a Catalunya?
Possibilitats?
- Més repressió. Asimov: “La violència és l’últim recurs dels governants incompetents”. Fet objectiu: L’únic recurs. Segueix la violència policial, judicial, política, econòmica. Continua l’espoli, tots els incompliments; menyspreu als qui “reaccionen i volen votar en referèndum “independència” o “dependència” d’Espanya. Qui protagonitzen secundar això a Catalunya?
- Proposta alternativa a la independència perquè, “lliure i satisfactòriament”, la societat catalana decideixi el seu futur. Ha d’assegurar que viva segons el que produeixen; serveis socials avui prohibits per l’Estat espanyol. Ha de sentir-se “subjecte” per la seva història, identitat, cultura, llengua, valors. Tractada amb dignitat objectiva i subjectiva. Viure amb llibertat. Avui no la tenen. Hi ha alternatives. Algú proposa això? No. A què portarà? Qui protagonitzen solucions o agreugen problemes?
Demà Catalunya pot ser independent, voluntàriament associada a Espanya o regió espanyola espoliada, colonitzada, sense serveis socials com mereix, perdent la seva identitat, explotada per a Espanya.
Pensant en la seva independència, qui protagonitzarà què?
Això ho decideixen avui els dirigents dels partits, patronals, sindicats espanyols i a Catalunya en especial: “Els votants.” Fins i tot els que no voten, s’abstenen.
Passant per la sala dels miralls els actuals dirigents polítics, patronals, sindicals, “tots” els habitants a Catalunya, de què són, seran, “protagonistes”?
Si realment Catalunya desitgen el millor per a les seves famílies, què és coherent? Beneficis de la independència, en forma de república: Millor qualitat de vida, justícia social, llibertat, democràcia o perjudicis de la dependència com a regió espanyola, sense Estatut, intervinguda?
Què “protagonitzaran”?
