La televisió alemanya ha desmuntat el mite de la transició espanyola amb un reportatge que assegura que “en lloc d’enfrontar-s’hi, va haver-hi una amnistia i un silenci”. La crítica de la televisió alemanya, Tagesschau, contra la Transició és descarnada i lamenta que encara hi hagi voluntaris buscant els morts, exhumant-los per “permetre que els seus familiars puguin ser enterrats amb dignitat”.
El reportatge posa el punt de mira sobre la quantitat de persones que van ser assassinades durant el franquisme i que avui en dia no s’ha reparat la seva memòria. I un fet vergonyós “Després de Cambodja, Espanya és el país amb més fosses comunes sense obrir”, i calcula una xifra al voltant de 100.000 cadàvers segons afirma rotundament la televisió alemanya.
El reportatge, que titlla a Espanya de “democràcia jove”, assegura que el seu defecte de naixement és “el silenci” durant la Transició. Ja que, després de la victòria de Franco “només es va homenatjant els morts feixistes, i es van ignorar els de l’altra bàndol”. Fins i tot explica que després de la mort del dictador, quan Espanya es va voler democratitzar, el silenci va continuar durant la fase de transició. Amb un pacte tàcit de no parlar de la Guerra Civil.
La crítica a la transició és dura i Tagesschau afirma que Espanya continua dividida: “Com si el país encara estigués a les trinxeres d’abans”. La cadena alemanya explica sorpresa que l’actual govern espanyol de Pedro Sánchez vol assegurar una nova Llei per la memòria democràtica, però que les dretes s’hi oposen parlant de velles ferides que s’obririen sense cap necessitat.
Existeix un franquisme persistent, No és l’única veu internacional que s’ha alçat contra els tics franquistes d’Espanya. L’historiador Paul Preston es va mostrar molt contundent quan va declarar que “avui dia tenim un franquisme molt fort a Espanya”.
No obstant això, per entendre com és que, 46 anys més tard de la mort del sagnant dictador el feixisme encara roman viu, Preston es remuntava als inicis de la dictadura espanyola l’any 1936 per subratllar…
Franco va viure durant molts anys del terror que va sembrar. Va matar molts republicans i va forçar-ne molts a l’exili. I, amb aquesta base de terror i el control total del sistema d’ensenyança i de comunicació, va fer una neteja de cervell a tota una nació. I, és clar, amb l’arribada de la democràcia, tot això no va canviar perquè va haver-hi milers de famílies que encara creien en el franquisme.
Paral·lelament a aquest reportatge de la televisió alemanya, Cristina Puig en una entrevista a l’historiador Paul Preston, al programa de TV3, Preguntes freqüentes, l’escriptor britànic es va mostrar contundent al declarar novament que “avui dia tenim un franquisme molt fort a Espanya”.
Quant a la figura del rei emèrit, l’historiador creu que “seria difícil no dir que el rei emèrit no és corrupte”. I sobre la pregunta de Puig de per què espanta tant a la societat espanyola la idea d’una República espanyola, Preston creu que és perquè existeix una concepció molt arrelada del fet que la monarquia ofereix estabilitat.
En aquest sentit, apunta que el rei Joan Carles va mantenir-se neutral en moltes ocasions, però l’actual rei Felip no ho fa. Joan Carles no hauria fet el discurs del 3 d’octubre de 2017 que va fer el seu fill, no s’hauria alineat amb l’extrema dreta, la qual cosa li resta credibilitat, a banda que no és la seva feina segons la Constitució.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Tenen raó Paul Preston i la televisió alemanya o Espanya va ser un model de transició exportable a tot el món?
Boníssim article!!
“La cabra tira al monte”. La “cabra” és el Deep State Ñ, una extrapolació dominant del paisanatge del pais en questió, “el monte” és el covard i miserable autoritarisme latent i/o rampant. Per lo vist fins ara i a lo llarg de la Historia, és l’únic que saben fer. Abús a la força bruta d’autoritat per enganyar i robar.