Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries que mai s’havia vist fins ara. De tota la vida he estat convençut que la seva tasca estava del tot dedicat a la judicatura, l’estudi i l’aplicació de les lleis i, d’acord en aquests termes, impartir la justícia en totes les seves vessants i especialitats.
Però en un curt espai de temps s’han especialitzat en altres matèries, de tal manera que, de cop i volta, s’han convertit en experts en temes que no tenen res a veure amb el que fins ara havien fet i cal reconèixer-los la ràpida adaptació que han dut a terme per aconseguir-ho.
La primera d’aquestes matèries va ser la política. Es va iniciar quan el gran M. Rajoy no agradant-li l’estatut de Catalunya es va adreçar al Constitucional, que va estudiar el cas i se’l va carregar anul·lant part del text, per inconstitucional i sense adonar-se que, el que era fora de la llei és vàlid a València i Andalusia.
Ara, però, el cas més recent és el de l’educació, s’han tornat mestres i pedagogs; ells són conscients que si no es fa servir el castellà a l’escola catalana, l’idioma imperial d’Espanya corre el risc de desaparèixer i, això no poden tolerar-lo de cap de les més maneres, només faltaria
En el tema de la pandèmia, a requeriment de la dreta espanyolista, es va declarar inconstitucional l’estat d’alarma i el confiament per evitar els contagis. Quina importància tenia el nom, estat d’alarma o d’excepció, si el tema era el que era i va ser aprovat en el congrés per majoria? Podríem arribar a creure que així es criticava al govern per afeblir-lo?
Una altra matèria és la relativa a la sanitat i higiene. Els tribunals, com a nous experts, són ara mateix els que decideixen quan i com els horaris del confinament, d’obertura de locals comercials, dels bars i restaurants, el nombre màxim de persones juntes, també fixen horaris de l’oci nocturn, capacitat de gent en teatres, camps de futbol i una llarga llista. Ara decideixen l’obligatorietat o no del passaport Covid. No seria més lògic que aquestes decisions les prenguessin les autoritats sanitàries?
Ara també són experts en música, potser no dominen el solfeig, és a dir el so que acompanya la lletra, però de lletres en saben moltíssim, el que diuen, el seu significat, la doble intencionalitat, Déu n’hi do el que arriben a saber sobre lletres, la prova està en la quantitat de causes judicials per multar o empresonar músics, cantants i rapers, per la qual cosa alguns ja són a la presó i altres han optat per exiliar-se
Aquests són alguns exemples que demostren el tarannà dels tribunals espanyols actualment i que es podria ampliar amb el tribunal de comptes, que té ben poc de tribunal i molt de sancionador i recaptador polític.
Quina llàstima que aquesta adaptació no la facin en la seva especialitat principal acostant-se als Tribunals Europeus de Justícia i dels Drets Humans. Capacitat la tenen més que demostrada i només els caldria agafar una altra drecera i oblidar les matèries a què s’han apropat i que no els correspon.
Com si no s’explica la quantitat de sentències que són rebutjades per Europa, les sancions a Espanya per no incorporar algunes directives del TJUE? La unitat d’Espanya, la defensa absurda del castellà, l’atac a les llengües minoritàries i la protecció integral de la Corona, semblen ser els únics motius que guien totes les seves actuacions.
Decididament la resposta a la pregunta de l’encapçalament és un no rotund.
“Lesmes celebra la presencia del Rey en Barcelona: «Simboliza la unidad del Estado»”
Aquesta obsessió contranàtura i per tant malatissa, els té distorsionats i deformats.
Inressada i corrupta obsessió. També.