31.5 C
Barcelona
Dissabte 13 agost, 2022

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries que mai s’havia vist fins ara. De tota la vida he estat convençut que la seva tasca estava del tot dedicat a la judicatura, l’estudi i l’aplicació de les lleis i, d’acord en aquests termes, impartir la justícia en totes les seves vessants i especialitats.

Però en un curt espai de temps s’han especialitzat en altres matèries, de tal manera que, de cop i volta, s’han convertit en experts en temes que no tenen res a veure amb el que fins ara havien fet i cal reconèixer-los la ràpida adaptació que han dut a terme per aconseguir-ho.

La primera d’aquestes matèries va ser la política. Es va iniciar quan el gran M. Rajoy no agradant-li l’estatut de Catalunya es va adreçar al Constitucional, que va estudiar el cas i se’l va carregar anul·lant part del text, per inconstitucional i sense adonar-se que, el que era fora de la llei és vàlid a València i Andalusia.

Ara, però, el cas més recent és el de l’educació, s’han tornat mestres i pedagogs; ells són conscients que si no es fa servir el castellà a l’escola catalana, l’idioma imperial d’Espanya corre el risc de desaparèixer i, això no poden tolerar-lo de cap de les més maneres, només faltaria

En el tema de la pandèmia, a requeriment de la dreta espanyolista, es va declarar inconstitucional l’estat d’alarma i el confiament per evitar els contagis. Quina importància tenia el nom, estat d’alarma o d’excepció, si el tema era el que era i va ser aprovat en el congrés per majoria? Podríem arribar a creure que així es criticava al govern per afeblir-lo?

Una altra matèria és la relativa a la sanitat i higiene. Els tribunals, com a nous experts, són ara mateix els que decideixen quan i com els horaris del confinament, d’obertura de locals comercials, dels bars i restaurants, el nombre màxim de persones juntes, també fixen horaris de l’oci nocturn, capacitat de gent en teatres, camps de futbol i una llarga llista. Ara decideixen l’obligatorietat o no del passaport Covid. No seria més lògic que aquestes decisions les prenguessin les autoritats sanitàries?

Ara també són experts en música, potser no dominen el solfeig, és a dir el so que acompanya la lletra, però de lletres en saben moltíssim, el que diuen, el seu significat, la doble intencionalitat, Déu n’hi do el que arriben a saber sobre lletres, la prova està en la quantitat de causes judicials per multar o empresonar músics, cantants i rapers, per la qual cosa alguns ja són a la presó i altres han optat per exiliar-se

Aquests són alguns exemples que demostren el tarannà dels tribunals espanyols actualment i que es podria ampliar amb el tribunal de comptes, que té ben poc de tribunal i molt de sancionador i recaptador polític.

Quina llàstima que aquesta adaptació no la facin en la seva especialitat principal acostant-se als Tribunals Europeus de Justícia i dels Drets Humans. Capacitat la tenen més que demostrada i només els caldria  agafar una altra drecera i oblidar les matèries a què s’han apropat i que no els correspon.

Com si no s’explica la quantitat de sentències que són rebutjades per Europa, les sancions a Espanya per no incorporar algunes directives del TJUE? La unitat d’Espanya, la defensa absurda del castellà, l’atac a les llengües minoritàries i la protecció integral de la Corona, semblen ser els únics motius que guien totes les seves actuacions.

Decididament la resposta a la pregunta de l’encapçalament és un no rotund.

Més articles

1 COMENTARI

  1. “Lesmes celebra la presencia del Rey en Barcelona: «Simboliza la unidad del Estado»”
    Aquesta obsessió contranàtura i per tant malatissa, els té distorsionats i deformats.
    Inressada i corrupta obsessió. També.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Què se n’ha fet de la coherència d’ERC?

Ja fa dies que tinc la intenció d’escriure sobre ERC perquè considero que el seu posicionament és erràtic i força contraproduent per...

Carta oberta a l’advocat general del TJUE

Benvolgut advocat general del TJUE, Jean Richard de la Tour, veig que ha fet costat al jutge Pablo Llarena en les seves conclusions davant les...

Són bons aquells que es mantenen en silenci?

Què succeeix? Moltes coses. Molt greus des de diferents enfocaments. Creix l'espoli The Wall Street Journal:...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (V)

A l’inici aquest article la meva intenció era posar punt i final a la pregunta sobre si estem orgullosos de la justícia...

Estem orgullosos de la justícia espanyola? (IV)

Cada dia m'escandalitzo més, en assabentar-me de com funciona la justícia a Espanya. No sé en quins paràmetres es regeix per a...