Després de veure l’inici del tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat, només tinc dues paraules per expressar el que veritablement sent-ho: Emprenyament i decepció. Emprenyament per la forma com han salvat el primer escull i decepció, perquè l’acord no ha estat fruit d’una negociació, sinó d’un intercanvi de cromos amb un partit que és a l’oposició dins el Parlament.
En definitiva, ha estat un veritable mercadeig que, sincerament no me l’esperava; ERC i Comuns han fet els seus números i han considerat que “el preu de la transacció” era assumible per totes dues parts. Tots dos han valorat molt positivament l’acord. Esquerra presumirà d’haver salvat els pressupostos de la Generalitat i els Comuns haver aconseguit el mateix als de l’Ajuntament de Barcelona.
Aleshores no puc evitar fer-me la pregunta que encapçala aquest escrit: Què se n’ha fet del famós 52%? On és el pacte dels tres partits per la governabilitat de Catalunya? Tan difícil era negociar entre ells i que, de forma prèvia, elaboressin conjuntament els pressupostos i no arribar allà on s’ha arribat? Què pensaran els votants que van votar per la Independència en veure aquesta disbauxa?
Els tres partits, al meu entendre, són culpables de la situació. La CUP considera Junts post convergents i no hi ha cap mena d’entesa entre ells (recordeu els casos de Mas, Puigdemont i Turull). Junts en veure que el president s’acostava als cupaires se’n va desmarcar i, al final, Aragonès ha optat pels Comuns en un acte d’autoritat que, personalment, m’ha desagradat per la forma en què l’ha dut a terme.
Tot i que Salvador Illa es va prestar a donar-hi suport, si més no, votant a favor o abstenir-se, Aragonès no ha volgut aquesta via pel que representaria deure-li un favor al PSOE i restant-li alguna possible expectativa de cara a la taula de diàleg que manté amb el govern de Pedro Sánchez. Val a dir que aquesta no servirà pas per aconseguir gaires avenços i menys sobre el tema independentista i un possible referèndum pactat.
Jordi Sánchez (Junts) ha sortit ràpidament a manifestar que, tot i aquest enrenou, ningú pensi que la coalició del govern independentista, sorgit de les últimes eleccions, ha fet fallida i que continuarà amb el programa que es va pactar en el seu moment.
Disculpin, benvolguts lectors, la meva incredulitat al respecte. El govern de la Generalitat està, més que mai, en clau autonòmica i repeteixo fen la pregunta inicial: Què se n’ha fet del 52% de l’independentisme? No va aquesta la raó principal de la campanya electoral? No va ser aquesta il·lusió la que va propiciar superar, per primer cop el 50% dels vots? Són conscients els partits de què els votants, com ara jo mateix, estem totalment decebuts?
