9.7 C
Barcelona
Diumenge 16 gener, 2022

Parlem novament de la llei d’amnistia de 1977

Relacionats

El retorn de l’emèrit Juan Carlos a Espanya

Molt s’està parlant últimament del futur retorn de l’emèrit a Espanya, depenent de les notícies que ens arriben llegim i/o escoltem, no...

Illa: “La decisió del Suprem no és un atac al català”

Salvador Illa, líder de l'oposició i del PSC, es reafirma al costat del Suprem. Després de la decisió del Tribunal en què...

Catalunya, problema eliminat?

Història tibetana. Com a consultor, l'aplico sovint. En un monestir s'havia d'escollir a un monjo per a un càrrec important. Reunits tots,...

Qui provoca un conflicte civil a Catalunya?

La resposta a la pregunta és molt senzilla i el seu nom és l'Estat espanyol. No s'ha de confondre Espanya amb l'estat, aquest és...

Ja fa 46 anys de la mort del dictador Franco i 44 que a ser aprovada la llei d’amnistia que impedeix, a hores d’ara, investigar, encausar i condemnar els crims del franquisme, les tortures, extorsions i persecucions que va haver-hi durant aquella època. Fa més de 40 anys que tots els governs fins el dia d’avui han fet cas omís a la legislació internacional sobre els drets humans i lesa humanitat.

Cal recordar que el règim del 78 va sorgir fruit de la negociació amb les institucions franquistes, vigents en aquell moment, i amb una relació de forces molt desiguals, en comparació amb el govern de Suárez, altres formacions i, estan l’exèrcit a l’expectativa. D’aquí l’aprovació de la dita llei que no’ s’ha derogat ni modificat en tots aquests anys.

ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i BNG han plantejat que es pugui investigar, jutjar i condemnar “les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions dels drets humans” i recorden que les víctimes han hagut de recórrer a la justícia d’altres països.

Els mateixos partits també reclamen que es reconegui la persecució cultural i lingüística que van patir el català, el gallec i l’eusquera durant el franquisme. L’estat hauria de reconèixer i reparar el dany causat a la cultura per motius ideològics i polítics durant el règim.

El PSOE ha dit, molt ufanament, que l’any 1982 es va acabar la transició i s’inicià la consolidació  del règim democràtic a l’estat espanyol. Jo, personalment, en discrepo; no sóc jurista ni expert en dret, per la qual cosa acudeixo als que ho són de debò i que em mereixen més confiança que els polítics, alguns jutges i la major part dels tribunals espanyols.

En tots aquests anys cap poder, cap Govern ha fet res per reparar a les víctimes de crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. En tot cas, han obstaculitzat el seu accés a la justícia i a la reparació”. Aquestes són paraules de Esteban Beltràn, director d’Amnistia Internacional Espanya. L’abril de 1977, Espanya ratificava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que entre altres coses assenyala que res es podia oposar al judici o a la condemna d’una persona per actes que, en el moment de cometre’s, fossin considerats delictius pel dret internacional.

Però pocs mesos després entrava en vigor la llei que durant dècades “ha inutilitzat aquest principi”, va assenyalar Esteban Beltrán. Des d’aleshores, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides (Grup de Treball sobre Desaparicions forçades o involuntàries, Comitè contra la Tortura, Comitè de Drets Humans, Comitè contra la Desaparició Forçada, Relator Especial sobre Veritat, Justícia i Reparació) han recordat a Espanya que les amnisties, indults i altres mesures que impedeixen que els autors de greus violacions dels drets humans siguin portats davant els tribunals, són incompatibles amb les seves obligacions internacionals.

Es podria publicar una primera llista dels tractats internacionals que Espanya ha subscrit i que després no ha respectat. Una segona d’aquelles sentències que la UE li ha revocat a la justícia espanyola. També una tercera dels països que s’han negat a les extradicions sol·licitades pel jutge Llarena, inclús una quarta de les sancions milionàries que Espanya ha hagut de satisfer per no incorporar al seu codi penal resolucions que eren d’obligat compliment.

Fixeu-vos com descriu les incongruències de la justícia espanyola un WhatsApp que circulava avui per les xarxes socials: A Martin Villa poden processar-lo a l’Argentina, però no a Espanya. Juan Carlos de Borbón, el “Campechano l’investiguen a Suïssa, però no a Espanya. A Andorra s’admet a tràmit una querella contra Rajoy, però no a Espanya. Els polítics independentistes catalans són considerats innocents a tot Europa, però no pas a Espanya.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Si Espanya va ratificar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, per què es nega a complir la llei internacional que va admetre? Haurem d’esperar a que sigui la futura generació la que condemni la dictadura, el franquisme i les seves violacions? Podem considerar a Espanya una democràcia plena  i un estat de dret exemplar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Aragonès vol seguir negociant amb Espanya

L’executiu català quan va presentar el Pla de Govern per a la legislatura en el que es contemplava seguir negociant fins a...

Qui mana realment a Espanya?

És una pregunta que m'he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d'una part del periodisme independent,...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...