9.8 C
Barcelona
Diumenge 5 desembre, 2021

Parlem novament de la llei d’amnistia de 1977

Relacionats

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya

El Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) insisteix que les euro ordres contra Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí estan suspeses arran...

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

Catalunya no vol privilegis senyor Illa, vol justícia!

L'exministre de sanitat, Salvador Illa, ha estat entrevistat a Madrid per diari Expansió i dient el següent. "Ningú no ha de tenir...

Ja fa 46 anys de la mort del dictador Franco i 44 que a ser aprovada la llei d’amnistia que impedeix, a hores d’ara, investigar, encausar i condemnar els crims del franquisme, les tortures, extorsions i persecucions que va haver-hi durant aquella època. Fa més de 40 anys que tots els governs fins el dia d’avui han fet cas omís a la legislació internacional sobre els drets humans i lesa humanitat.

Cal recordar que el règim del 78 va sorgir fruit de la negociació amb les institucions franquistes, vigents en aquell moment, i amb una relació de forces molt desiguals, en comparació amb el govern de Suárez, altres formacions i, estan l’exèrcit a l’expectativa. D’aquí l’aprovació de la dita llei que no’ s’ha derogat ni modificat en tots aquests anys.

ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu i BNG han plantejat que es pugui investigar, jutjar i condemnar “les persones responsables d’haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions dels drets humans” i recorden que les víctimes han hagut de recórrer a la justícia d’altres països.

Els mateixos partits també reclamen que es reconegui la persecució cultural i lingüística que van patir el català, el gallec i l’eusquera durant el franquisme. L’estat hauria de reconèixer i reparar el dany causat a la cultura per motius ideològics i polítics durant el règim.

El PSOE ha dit, molt ufanament, que l’any 1982 es va acabar la transició i s’inicià la consolidació  del règim democràtic a l’estat espanyol. Jo, personalment, en discrepo; no sóc jurista ni expert en dret, per la qual cosa acudeixo als que ho són de debò i que em mereixen més confiança que els polítics, alguns jutges i la major part dels tribunals espanyols.

En tots aquests anys cap poder, cap Govern ha fet res per reparar a les víctimes de crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. En tot cas, han obstaculitzat el seu accés a la justícia i a la reparació”. Aquestes són paraules de Esteban Beltràn, director d’Amnistia Internacional Espanya. L’abril de 1977, Espanya ratificava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que entre altres coses assenyala que res es podia oposar al judici o a la condemna d’una persona per actes que, en el moment de cometre’s, fossin considerats delictius pel dret internacional.

Però pocs mesos després entrava en vigor la llei que durant dècades “ha inutilitzat aquest principi”, va assenyalar Esteban Beltrán. Des d’aleshores, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides (Grup de Treball sobre Desaparicions forçades o involuntàries, Comitè contra la Tortura, Comitè de Drets Humans, Comitè contra la Desaparició Forçada, Relator Especial sobre Veritat, Justícia i Reparació) han recordat a Espanya que les amnisties, indults i altres mesures que impedeixen que els autors de greus violacions dels drets humans siguin portats davant els tribunals, són incompatibles amb les seves obligacions internacionals.

Es podria publicar una primera llista dels tractats internacionals que Espanya ha subscrit i que després no ha respectat. Una segona d’aquelles sentències que la UE li ha revocat a la justícia espanyola. També una tercera dels països que s’han negat a les extradicions sol·licitades pel jutge Llarena, inclús una quarta de les sancions milionàries que Espanya ha hagut de satisfer per no incorporar al seu codi penal resolucions que eren d’obligat compliment.

Fixeu-vos com descriu les incongruències de la justícia espanyola un WhatsApp que circulava avui per les xarxes socials: A Martin Villa poden processar-lo a l’Argentina, però no a Espanya. Juan Carlos de Borbón, el “Campechano l’investiguen a Suïssa, però no a Espanya. A Andorra s’admet a tràmit una querella contra Rajoy, però no a Espanya. Els polítics independentistes catalans són considerats innocents a tot Europa, però no pas a Espanya.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Si Espanya va ratificar el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, per què es nega a complir la llei internacional que va admetre? Haurem d’esperar a que sigui la futura generació la que condemni la dictadura, el franquisme i les seves violacions? Podem considerar a Espanya una democràcia plena  i un estat de dret exemplar?

Més articles

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya

El Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) insisteix que les euro ordres contra Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí estan suspeses arran...

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

Quins polítics volem a Catalunya?

Volen els electors els millors polítics? Inicialment, sí. Els trien bé? Que decideixi el lector. Per què, per a...

Què se n’ha fet del 52% de l’independentisme?

Després de veure l'inici del tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat, només tinc dues paraules per expressar el que veritablement sent-ho:...