9.8 C
Barcelona
Diumenge 5 desembre, 2021

El que no saben a Madrid sobre el català

Relacionats

Què se n’ha fet del 52% de l’independentisme?

Després de veure l'inici del tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat, només tinc dues paraules per expressar el que veritablement sent-ho:...

Catalunya no vol privilegis senyor Illa, vol justícia!

L'exministre de sanitat, Salvador Illa, ha estat entrevistat a Madrid per diari Expansió i dient el següent. "Ningú no ha de tenir...

Ada Colau a favor o en contra de Barcelona?

Abans d'entrar en matèria vull aclarir que l'alcaldessa de Barcelona no em cau bé. Afegiria també que no és de fiar segons el meu...

Què pensar del suport d’ERC als pressupostos de l’estat?

Com vaig publicar en l'anterior article titulat: A canvi de què dona suport als pressupostos de l'estat ERC? Avui he volgut fer un repàs...

Davant de la futura llei general de comunicació audiovisual, va estar menys d’una setmana el temps que va concedir ERC al Govern de Pedro Sánchez per a pronunciar-se sobre l’ultimàtum de cara als pressupostos generals de l’Estat (PGE). La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, incloïa per sorpresa un nou element en les negociacions presentant una esmena a la totalitat si l’executiu no es comprometia a “blindar i protegir” el català en plataformes digitals com Netflix, HBO o Disney.

ERC rebutjaria els pressupostos si el Govern no blindava el català a Netflix. Esquerra es referia, en concret, a la nova llei general de comunicació audiovisual en la que el Govern està treballant i en la qual vol garantir la presència de les llengües cooficials de l’Estat. Per a aconseguir-ho, els republicans ha exigit que el text estableixi que un 7,5% dels continguts inclosos en aquestes plataformes han d’estar en català, gallec o basc. Però, en què consisteix exactament aquesta norma?

El juny passat, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital va presentar l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual després d’incorporar múltiples novetats en el document, ja sotmès a audiència pública l’octubre passat i que, passa ara per aquest tràmit. Tot això amb l’objectiu d’actualitzar la legislació a la realitat del mercat. Però, en què consistirà exactament aquesta norma?

Entre les principals novetats d’aquesta llei audiovisual, destaca que permetrà que el finançament d’RTVE es realitzi amb aportacions de tots els agents presents en el mercat audiovisual que competeixen per la mateixa audiència: Tant les televisions lineals en obert o de pagament, els prestadors de vídeo sota demanda i les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Tot sovint el govern de torn oblida la Constitució quan es refereix a la llengua, oblidant o ignorant, les altres llengües de l’estat. L’Article 3.2 diu: Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. L’article 3.3 diu: La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

No sembla que aquest article es tingui gaire present a l’hora de legalitzar aquesta llei o qualsevol altra quan la qüestió idiomàtica hi és pel mig. És un tema de mala praxi o d’ignorància supina?

A fi que se sàpiga la importància de la llengua catalana més enllà de la frontera, vegin aquestes dades.

  • El català és la 7a llengua més apresa a Europa.
  • Segons Google, el català és una de les 10 llengües més actives del món a Internet.
  • Segons la Viquipèdia, l’edició en català de la Wikipedia, ha estat la primera del món a aconseguir la catalogació de “perfecta” després de completar amb continguts de qualitat els mil articles que els experts consideren que ha de tenir una enciclopèdia. El castellà no té aquesta distinció.
  • Més de 150 universitats d’arreu del món ensenyen el català. Espanya només compta amb 10 universitats que ensenyen la llengua catalana. Els Estats Units d’Amèrica, en canvi, compta amb 23 centres que ensenyen el català; França i el Regne Unit, 21 cadascun; Alemanya, 20; i Itàlia, 13. El Canadà i l’Argentina segueixen Espanya amb quatre universitats amb docència en català.

Estic gairebé convençut que aquestes dades són desconegudes i/o ignorades pel gran públic espanyol, però ho considero inadmissible per part de la classe política (plena a vessar d’assessors de tota mena) i que fa la impressió de que tot el que no sigui el castellà els importa un rave.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Ignorants ja fa temps que ho sabem, perquè ignorant no és el que no sap quelcom, ignorant és el que no vol saber quelcom. No volen saber, no els hi “interessa”. Nosaltres a lo nostre.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya

El Tribunal General de la Unió Europea (TJUE) insisteix que les euro ordres contra Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí estan suspeses arran...

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

Quins polítics volem a Catalunya?

Volen els electors els millors polítics? Inicialment, sí. Els trien bé? Que decideixi el lector. Per què, per a...

Què se n’ha fet del 52% de l’independentisme?

Després de veure l'inici del tràmit parlamentari dels pressupostos de la Generalitat, només tinc dues paraules per expressar el que veritablement sent-ho:...