9.7 C
Barcelona
Diumenge 16 gener, 2022

El que no saben a Madrid sobre el català

Relacionats

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

Illa: “La decisió del Suprem no és un atac al català”

Salvador Illa, líder de l'oposició i del PSC, es reafirma al costat del Suprem. Després de la decisió del Tribunal en què...

Qui provoca un conflicte civil a Catalunya?

La resposta a la pregunta és molt senzilla i el seu nom és l'Estat espanyol. No s'ha de confondre Espanya amb l'estat, aquest és...

Davant de la futura llei general de comunicació audiovisual, va estar menys d’una setmana el temps que va concedir ERC al Govern de Pedro Sánchez per a pronunciar-se sobre l’ultimàtum de cara als pressupostos generals de l’Estat (PGE). La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, incloïa per sorpresa un nou element en les negociacions presentant una esmena a la totalitat si l’executiu no es comprometia a “blindar i protegir” el català en plataformes digitals com Netflix, HBO o Disney.

ERC rebutjaria els pressupostos si el Govern no blindava el català a Netflix. Esquerra es referia, en concret, a la nova llei general de comunicació audiovisual en la que el Govern està treballant i en la qual vol garantir la presència de les llengües cooficials de l’Estat. Per a aconseguir-ho, els republicans ha exigit que el text estableixi que un 7,5% dels continguts inclosos en aquestes plataformes han d’estar en català, gallec o basc. Però, en què consisteix exactament aquesta norma?

El juny passat, el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital va presentar l’Avantprojecte de Llei General de Comunicació Audiovisual després d’incorporar múltiples novetats en el document, ja sotmès a audiència pública l’octubre passat i que, passa ara per aquest tràmit. Tot això amb l’objectiu d’actualitzar la legislació a la realitat del mercat. Però, en què consistirà exactament aquesta norma?

Entre les principals novetats d’aquesta llei audiovisual, destaca que permetrà que el finançament d’RTVE es realitzi amb aportacions de tots els agents presents en el mercat audiovisual que competeixen per la mateixa audiència: Tant les televisions lineals en obert o de pagament, els prestadors de vídeo sota demanda i les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Tot sovint el govern de torn oblida la Constitució quan es refereix a la llengua, oblidant o ignorant, les altres llengües de l’estat. L’Article 3.2 diu: Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. L’article 3.3 diu: La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

No sembla que aquest article es tingui gaire present a l’hora de legalitzar aquesta llei o qualsevol altra quan la qüestió idiomàtica hi és pel mig. És un tema de mala praxi o d’ignorància supina?

A fi que se sàpiga la importància de la llengua catalana més enllà de la frontera, vegin aquestes dades.

  • El català és la 7a llengua més apresa a Europa.
  • Segons Google, el català és una de les 10 llengües més actives del món a Internet.
  • Segons la Viquipèdia, l’edició en català de la Wikipedia, ha estat la primera del món a aconseguir la catalogació de “perfecta” després de completar amb continguts de qualitat els mil articles que els experts consideren que ha de tenir una enciclopèdia. El castellà no té aquesta distinció.
  • Més de 150 universitats d’arreu del món ensenyen el català. Espanya només compta amb 10 universitats que ensenyen la llengua catalana. Els Estats Units d’Amèrica, en canvi, compta amb 23 centres que ensenyen el català; França i el Regne Unit, 21 cadascun; Alemanya, 20; i Itàlia, 13. El Canadà i l’Argentina segueixen Espanya amb quatre universitats amb docència en català.

Estic gairebé convençut que aquestes dades són desconegudes i/o ignorades pel gran públic espanyol, però ho considero inadmissible per part de la classe política (plena a vessar d’assessors de tota mena) i que fa la impressió de que tot el que no sigui el castellà els importa un rave.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Ignorants ja fa temps que ho sabem, perquè ignorant no és el que no sap quelcom, ignorant és el que no vol saber quelcom. No volen saber, no els hi “interessa”. Nosaltres a lo nostre.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

Aragonès vol seguir negociant amb Espanya

L’executiu català quan va presentar el Pla de Govern per a la legislatura en el que es contemplava seguir negociant fins a...

Qui mana realment a Espanya?

És una pregunta que m'he fet molts cops i, a la vista dels esdeveniments i moltes declaracions d'una part del periodisme independent,...

El català no té adversaris, té enemics

Magnífic l'article de Xavier Roig que, malauradament, ha estat censurat pel diari Ara i m'agradaria molt saber-ne el motiu d'aquesta nefasta decisió....

Llengua catalana, pont o muralla?

Fets objectius: El parlament català i vots (52%) ofereixen majoria absoluta independentista a Catalunya. Però hi ha partits polítics clarament “dependentistes”. També,...

És Pablo Casado el líder indiscutible de la dreta?

De Pablo Casado ja he escrit altres vegades i, a la pregunta que encapçala aquest article, la meva resposta és un no rotund. No...