9.7 C
Barcelona
Dimecres 30 novembre, 2022

Catalunya no vol privilegis senyor Illa, vol justícia!

Relacionats

L’espionatge amb Pegasus, falsedat o coincidència?

El canvi de guió amb què s'ha despenjat el govern d'Espanya per intentar escapolir-se de l'escàndol de l'espionatge (sortir, de sobte, dient que ells...

Parlem del Catalangate que l’Estat encobreix

Fa gairebé dues setmanes, després d'esclatar el Catalangate, el que resta de la present legislatura comença a trontollar. El PSOE intenta, per tots...

Parlem del Catalangate?

Fa unes setmanes que va esclatar el Catalangate i, fins ara, l'Estat espanyol ha intentat negar-lo des del primer moment, i no és que la premsa...

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

L’exministre de sanitat, Salvador Illa, ha estat entrevistat a Madrid per diari Expansió i dient el següent. “Ningú no ha de tenir privilegis en el finançament, tampoc els catalans”. No podia donar crèdit a les seves paraules. Ell, que és català, no sap el dèficit fiscal que pateix Catalunya? Hem demanat privilegis o reclamat el que ens pertoca? Reclamar el que per dret a llei ens correspon en diu privilegi?

Ser la tercera comunitat en aportació d’impostos per persona i la desena en recursos rebuts per habitant, no demostra clarament quina és la situació? No sap l’exministre Illa que la taxa de risc de pobresa o exclusió social durant l’any de la pandèmia (2020) ens ha pujat gairebé de tres punts, fins al 26,3% de la població? No és coneixedor d’aquestes dades?

El conseller d’economia, Jaume Giró, en la presentació dels pressupostos de la Generalitat va dir: “El país ens cau a trossos perquè fa molts d’anys que a Catalunya no s’inverteix allò que es mereix”. Una exclamació que confirmava el que uns dies abans el Ministeri d’Hisenda havia publicat l’informe que constatava que Catalunya continuava, a la cua de les inversions de l’estat espanyol a les comunitats autònomes.

Durant el primer semestre es va materialitzar el 13% de les inversions estatals previstes per a tot l’any, i molt lluny de les realitzades a Madrid, el 41%. En concret, el conseller Giró va exigir al govern espanyol que Catalunya rebés el 19% de les inversions estatals, perquè equival a la seva contribució al PIB espanyol. Això considera que és demanar un privilegi senyor Illa?

Que s’executi allò que s’ha promès en inversions, també és un privilegi? El president del Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, deia dies enrere, que és primordial evitar que, com cada any, la inversió que s’executa a Catalunya sigui de les més baixes de l’estat. El gran dèficit d’inversions en infraestructures a Catalunya, segons estimacions de la patronal catalana, puja a 28.000 milions d’euros durant els últims deu anys.

En relació amb la inversió liquidada a Catalunya, la sèrie històrica mostra que el percentatge d’execució de la inversió prevista és molt lluny del total previst. Sobre el total “racionalitzable” dels darrers sis anys (2015-2020), ha estat de l’11% en mitjana anual i ha fluctuat entre el 8,4% del 2015 i el 13,2% del 2017. Aquestes xifres són molt inferiors al pes econòmic de Catalunya dins l’estat espanyol. Mirar de reparar aquesta injustícia que afecta directament la productivitat de la nostra economia també és un privilegi?

Ahir es va presentar al parlament el pressupost de la Generalitat, sense futur assegurat. Segons Giró, és el més alt i expansiu de la història, amb un creixement de la despesa de 5.600 milions d’euros, un 17% més, i uns comptes que permetran la reactivació social i econòmica del país, perquè reduirà la ràtio de deute sobre el PIB. Haurà agradat més perquè un pressupost mai no pot ser del grat de tothom. Però la realitat és que hi ha més inversió, provinent dels Fons Europeus. La reacció dels empresaris ha d’anar adreçada a dues bandes: cap a aquests fons europeus i cap a la fiscalitat, en un any de dificultats extremes a la majoria d’empreses.

El sistema de finançament va caducar l’any 2014 i, ara per ara, no tinc confiança de què es pugui modificar en un futur pròxim i, Catalunya seguirà mantenint un dèficit fiscal que, segons els càlculs a dia d’avui suposen la xifra de vint mil milions d’euros a l’any. Ho considera normal senyor Illa? Reclamar que s’acabi aquest maltractament que tant perjudica els ciutadans de Catalunya és un privilegi?

Ignoro si amb tot el que he exposat algú hi pugui veure que demanar més finançament sigui un privilegi. Com he dit de bon principi, em sembla insultant que algú que diu això sobre el tractament financer que ens apliquen a Catalunya pugui aspirar a ser president del seu país, a no ser que s’hagi espanyolitzat tant que no recordi la seva història.

Per últim, recomanar-li al senyor Illa que consulti al diccionari les paraules justícia i privilegi, a veure si ho entén abans de fer determinades manifestacions.

Més articles

1 COMENTARI

  1. Lo del finançament és quelcom incomprensible com no sigui suficient per sortir tots al carrer massivament. Miri sr Illa si no volem privilegis, que ni volem el privilegi de tenir un troglodita, polític retardat com vosté, ni de President, ni de res de res important. Ni volem ni sería bo per Catalunya tenir el “privilegi” de mantenir-lo en algún càrrec públic de rellevància.

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...