Com vaig publicar en l’anterior article titulat: A canvi de què dona suport als pressupostos de l’estat ERC? Avui he volgut fer un repàs de les declaracions fetes pels seus principals dirigents i personalitats del partit sobre el tema de la negociació i el compromís envers la independència.
La primera sorpresa la vaig tenir assabentant-me de les declaracions de Raül Romeva dient que el referèndum va ser una decisió personal de Carles Puigdemont i, després, preguntant el perquè volem la independència.
Sense haver assimilat ni entès les seves paraules, m’ha arriba el comentari de Joan Tardà dient: “Comparteixo el 80% del que pensa el veí que vota Ciutadans”.
Les hemeroteques ens permeten recuperar les paraules i frases que contradiuen el que ara pensa una persona, contràriament al que manifestava temps enrere. Com molt bé deia Aristòtil: “L’ésser humà és esclau de les seves paraules però amo dels seus silencis”.
Vegin, tot seguit, el següent vídeo.
Recordem altres manifestacions d’Oriol Junqueras temps enrere.
- Recordava a Artur Mas que, «Espanya no compleix mai la seva paraula».
- Declarava: “Doneu-me 68 diputats i declararé la Independència”.
Junqueras no sembla un polític de raça, que s’improvisa com a polític, però que sembla un mal polític i menys encara d’acció. És el que jo he vist últimament.
Si Junqueras sap que Espanya no complirà res important com tots sabem, a que juga ara? Doncs hem de pensar que com que no veu o no sap veure la Independència a prop, juga al partidisme (i a un sectarisme sempre latent dins el partit).
Això és traïció (conscient o inconscient) i ho és doncs aquest inoportú partidisme i aquesta “negociació” per obtenir unes engrunes ja és, ara mateix, una reculada, un tornar a un tipus d’autonomisme de peix al cove que s’ha demostrat doblement catastròfic per Catalunya, doncs a les enormes pèrdues reals, a canvi d’almoines, hem de destacar els “guanys” per l’Estat que ens vol innòcues i residuals.
Alimentant l’il·lusori “peix al cove”, alimentem a qui és el nostre enemic mortal per antonomàsia. Ja n’hi ha prou! Ja està bé de tants i tants pretensiosos i ximples cavernícoles, em pensava que d’aquests espècimens només en quedaven allà. Costa creure que les bases del partit hi estiguin d’acord amb el suport als pressupostos de l’estat.
ERC, PSC, PDECat, C’s i Comuns-Podem donaran suport al govern per un plat de llenties. Només Junts i la Cup es mantenen ferms en la seva decisió de no donar-hi suport, per quatre rals, als pressupostos estatals.
Vegin la declaració de Míriam Nogueras al Congrés i la seva defensa aferrissada del vot en contra.
Les xifres esmentades són realment escandaloses i jo pregunto: Està d’acord el 48% de les persones contràries a la independència en aquest maltractament que rebem d’Espanya? Pedro Sánchez necessita el suport d’ERC per la seva aprovació i se li donarà a canvi de què o de qui?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Fins quan hem de suportar ser tractats com una colònia? Es troben orgullosos i satisfets els afiliats i votants d’esquerra dels seus representants, per ells escollits? Tinc un parell de bons amics que, de forma confidencial, m’han assegurat estar emprenyats sentint-se molt decebuts. Canviaran el seu vot si és cert el que diuen o la fidelitat al partit els ho impedirà?
Estic totalmente d’acord amb tu.
Que trista l’actuacio d’ERC.
Venus per quatre rals i la poltrona
Absolutament d’acord!!
Al menys els vascos tenen una cosa que és el pacte fiscal. Nosaltres un espoli i a més exagerat. A part d’una montanya de coses en contra. Una bona llista.
Vivim un fatal cercle viciós amb l’Estat que per ell és virtuós. El peix al cove ho vol amagar i justificar, pretext que no hem de permetre. No volem rès de peix al cove.
Ells son els amos de lo nostre. Intolerable ja avui.