Esquerra ha retirat a última hora l’amenaça d’una esmena a la totalitat dels pressupostos de l’estat. Un cop més, el govern espanyol se n’ha sortit victoriós i jo em pregunto: A canvi de què aquest suport? Com molt bé deia Eduard Voltes, després de tota una vida d’incompliments, l’única manera de negociar els pressupostos estatals hauria de ser: Si quan s’està negociant les xifres de l’any vinent no s’ha executat almenys el 90% del que ens pertocava per enguany, s’hauria de votar no.
La negociació s’ha de fer a partir dels fets, no pas de les promeses. Això o vincular el recolzament o el rebuig a altres qüestions polítiques, traspassos, finançament o lleis (entre aquestes que el govern no qüestioni les lleis del parlament com acostuma a fer tot sovint. Si no es donen totes aquestes circumstàncies, donar-li suport al govern recolzant els pressupostos és una veritable ximpleria que acabarem pagant els ciutadans de Catalunya com fins ara ho estem fent.
Esquerra va donar per bo en els últims minuts un acord per no oposar-se a la tramitació dels pressupostos. El pacte té a veure amb la “tramitació futura” de la llei audiovisual i parla de “buscar les millors fórmules per garantir un percentatge de producció, doblatge i subtitulació en llengües cooficials que requerirà la conformitat d’Esquerra per a l’aprovació de la llei” i tres punts més que tenen a veure amb la mateixa normativa.
Donarà Esquerra suport a aquests pressupostos a canvi només d’unes quantes engrunes? Se n’ha parlat de la repressió que continua en marxa? Alguna cosa sobre l’aeroport del Prat? Del Tribunal de Comptes que està malmetent la vida i el patrimoni de moltes famílies? Si traspassar un tram de Rodalies (Lleida-Manresa) ho considera ERC un triomf, que ho celebri amb un brindis però amb gasosa.
Els convido a veure un vídeo de Pilar Rahola que en parla del cas Valtònyc i dels pressupostos. Tot i la seva durada aconsello que el vegin, el que diu reflecteix el que pensem molts catalans.
El que ha quedat clar és que Esquerra ha tancat un acord polític amb el govern espanyol que ara necessitarà concreció, acord i bona voluntat entre les parts. No es coneix si hi ha alguna esmena acordada en la tramitació dels Comptes perquè respecti el que diu l’Estatut sobre que la inversió ha de ser la que aporta el PIB català a l’estatal o qualsevol altra circumstància. Els pressupostos no respecten aquest percentatge per més jocs de mans que intenti fer el govern espanyol, com diu Josep Antic, barrejant els ous amb cargols.
El mateix periodista (El Nacional) ens alerta dient que caldrà estar molt atents perquè els socialistes no acabin imposant la pitjor versió de l’acord. El grau de compliment dels acords assolits i no complerts per part del president del govern espanyol deu estar molt a prop de figurar al llibre Guinness dels rècords i això no és, en l’actualitat, una suposició sinó una veritat irrebatible.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren acceptable l’acord sobre els pressupostos, al que han arribat ERC i el govern “més progressista de tota la història” o ha estat una baixada de pantalons? Jo, el que penso sincerament, és que Pedro Sánchez, un cop més, ens ha donat una altra vegada per darrere i sense la necessitat d’una colonoscòpia.
Molt bé amb tot el que hi dius. Aquesta és la questió iquestionable!!
Jo només recordaré i hi afegiré una reflexió.
-Oriol Junqueras: “Negociar amb l’estat espanyol no té cap sentit perquè no és de fiar”
-Junqueras recorda a Mas que Espanya «no compleix mai»
-Junqueres,“Doneume 68 diputats i declarsré la Independència”
Etc.etc.etc.etc.
A que ve ara doncs aquest interés per negociar?
Els serveix per anar remenant la perdiu i res més.
Ells ja tenen totes les seves pretensions complertes i al poble que el donin.