A la vista dels continus fracassos de la justícia espanyola quan traspassen els límits fronterers, he volgut fer un repàs d’uns quants, a tall d’exemple i per a coneixement general dels lectors.
13 de juny de 2017
El Tribunal d’Estrasburg va declarar nul el judici en el qual va ser condemnat Juan María Atutxa. El Suprem va anul·lar la condemna per desobediència després d’acatar la sentència europea. Els jutges europeus van dir que es va vulnerar el seu dret a un judici just. El Suprem va condemnar a l’ex president del Parlament Basc, Juan María Atutxa, a un any i sis mesos d’inhabilitació i multa de 18.000 euros.
7 de novembre de 2018
El mateix Tribunal va dictaminar que Otegi no va tenir un judici just en el cas de la reconstrucció de Batasuna. Estrasburg va constatar la “falta d’imparcialitat” de la presidenta de la secció 4a de l’Audiència Nacional, la magistrada Ángela Murillo i exigeix que se li abonin 16.000€ d’indemnització. El suprem pretén jutjar-ho de nou però el constitucional ha suspès, cautelarment, la repetició del judici
5 de març de 2021
La UE ha multat a Espanya amb 15 milions d’euros per no incorporar a temps la norma de protecció de dades. La Comissió Europea va portar a Espanya davant la justícia comunitària per no haver incorporat a l’ordenament jurídic nacional la Directiva de protecció de dades personals.
25 de novembre de 2021
Espanya és el 2n país de la UE que més ha pagat en multes per infringir la normativa comunitària: Un total de 75 milions € des de 1997. La quantitat total correspon a cinc multes imposades entre 2013 i 2017.
27 de novembre de 2021
El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat inconstitucional li llei d’injúries a la corona d’aquell país que datava donis de 1847. Espanya havia intentat, apel·lant a aquest delicte encara existent en el codi penal belga, poder extradir al raper Valtònyc rebent una nova derrota, aquesta vegada de la justícia belga.
No deixa de ser preocupant que, una vegada més, es posi de manifest que la justícia comença als Pirineus i que per sobre de la serralada hi hagi un sistema de justícia del qual estem absents. Que l’autarquia espanyola a l’hora d’entendre el que és Europa, la seva legislació i els seus valors democràtics, quedin tan lluny que el que allí es considera llibertat aquí acaba sent una condemna o uns anys de presó.
El primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, flamenc de tendència liberal, assenyalava aquesta setmana en una conferència pronunciada en el College of Europe, un prestigiós institut d’estudis europeus el següent: “La Unió Europea és una unió de valors, no és un caixer automàtic; no pots quedar-te els diners però rebutjar els valors”. Ho deia amb referència en tots aquells països —Polònia però també Hongria i Espanya— que pretenen anteposar la seva legislació, i passar per sobre del Tribunal de Justícia de la UE.
La defensa dels valors europeus no és negociable per a la justícia europea i, amb la declaració del Tribunal Constitucional de Bèlgica sortirem guanyant tots ja que la llibertat d’expressió no és ni dels uns ni els altres. És de tots i voldria que així ho entengui la justícia espanyola.
Espanya NO pensa, Espanya te interessos, té uns interessos perentòris, Espanya no pensa, és pensada per aquestes “necessitats” que van des de les crematístiques quantioses, fins les megolomaniàtiques, tan considerables i decissives com les anteriors. El cervell límbic té 80 milions d’anys, en canvi el neocórtex només 2,8 (i el de Marchena i Cia. un decissiu segle menys). A la vida, l’esser humà si vol ser just, neutral, imparcial, moltes vegades ha de fer un important esforç, esforç que aquests indivíduos no poden, son pensats en exclusiva per una jerarquía superior, el seu ofuscat límbic, els seus pre-judicis allí presents. Si no és així, a les hores són uns caradures impresionants. Delinquents.
“La Unió Europea és una unió de valors, no és un caixer automàtic; no pots quedar-te els diners però rebutjar els valors”.