11.8 C
Barcelona
Dilluns 28 novembre, 2022

Les normes i reglaments s’han de complir?

Relacionats

Ara, qui i com protegirà el català?

La irrupció, per dir-ho suaument de la justícia en els plans educatius de l'escola catalana no només pot acabar amb el model...

El mite de la transició espanyola: “Va ser el silenci”

La televisió alemanya ha desmuntat el mite de la transició espanyola amb un reportatge que assegura que "en lloc d'enfrontar-s'hi, va haver-hi...

La resposta del Suprem a la justícia europea

En l'últim article que vaig publicar en aquest mitjà titulat "Avís del Tribunal de Justícia de la UE a Espanya" explicava l'avís...

Té Espanya els millors tribunals d’Europa?

Sembla una contradicció la pregunta, per les notícies que ens arriben diàriament no ho semblen. Estan especialitzats en un munt de matèries...

A tot el món existeixen un munt d’associacions de tot tipus, culturals, recreatives, esportives, financeres i fins i tot polítiques, totes elles tenen unes normes i reglaments que regulen el seu bon funcionament. Si una persona o entitat vol formar-ne part ha d’acceptar-les quan ingressa com a membre o soci.

Aquestes normes recullen els estatuts fundacionals que, amb el pas del temps es poden modificar i millorar, però d’entrada han de ser acceptades pels nous membres. Dic això pel que està passant actualment a la Unió Europea, on alguns dels seus membres no semblen estar-hi d’acord amb algunes normes o directrius que van acceptar en el seu moment. 

Com el lector imaginarà em refereixo al cas de Polònia que, de retruc es podria ampliar a Hongria i Àustria. Permetin-me que també inclogui a Espanya si es donés el cas. La decisió del Tribunal Constitucional de Polònia negant la supremacia de la legislació comunitària sobre la del país està desencadenant, una veritable batalla política en la que, es miri com es miri, Europa hi té molt a perdre si no la talla d’arrel.

Encara que a Polònia només li ha donat suport Hongria, el conflicte és enormement important, perquè la posició que acabi adoptant la Comissió Europea tindrà conseqüències sobre la resta dels estats membres. Una màniga serà llegida com un missatge que la legislació comunitària se la pot tirar cada país a l’esquena i, al revés, un senyal de màxima contundència sancionadora retraurà els països que poden tenir la temptació de seguir-ne els passos.

Espanya, sobretot l’alta magistratura, el Tribunal Suprem, i també el Constitucional, han demostrat que estan còmodes mantenint, contra vent i marea, posicions que en altres països han estat radicalment diferents. Faig referència a les condemnes que van tenir per part del Suprem els líders independentistes catalans, condemnats a més d’un centenar d’anys de presó per sedició —inicialment se’ls demanava fins i tot rebel·lió—, mentre que els tribunals europeus han mantingut lliures  els exiliats i han negat totes les ordres d’extradició que s’han presentat.

Una sentència condemnatòria clara per a Polònia tornaria la prelació a la justícia europea sobre la dels estats i clavaria un dard enverinat als que creuen que el Tribunal Suprem pot fer i desfer prescindint de la doctrina que emergeix del TGUE  amb seu a Luxemburg. L’Europarlament ha demanat fins i tot que es prepari un litigi contra l’executiu comunitari per no complir l’obligació d’activar el mecanisme de condicionalitat que permet restringir el finançament comunitari als països que se salten la primacia del dret comunitari.

El curiós del cas és que Espanya va a la seva, no l’importa el que digui la justícia d’altres països europeus i ha advertit que les ordres de detenció dels exiliats són vigents i que, en conseqüència, serien detinguts si travessessin la frontera, però les amenaces espanyoles han fet efecte i ningú no dubta que, efectivament, si l’ha travessessen, seran detinguts.

Si la Comissió Europea ensenya les dents als qui s’allunyen de la seva doctrina i deixen que als seus respectius països la selva jurídica funcioni i hi hagi dues legislacions preeminents i, en conseqüència, cap no sigui més important que l’altra seria el caos. Ara que som a l’inici del debat amb Polònia és moment de fer un acte de rearmament europeista utilitzant tots els recursos a l’abast perquè rectifiqui. Tots en sortirem guanyant. Bé, tots no. L’alta magistratura espanyola, potser no.

Més articles

2 COMENTARIS

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Darrers articles

La vergonya del Corredor Mediterrani

La setmana passada, a Barcelona, es va produir un clam per corredor mediterrani. Més de 1.500 empresaris es van reunir per demanar...

Catalunya, l’última colònia de l’imperi espanyol (III)

En el meu primer capítol sobre el tema ja vaig fer menció que, la metròpoli intenta imposar a les colònies la seva...

Carta oberta a Isabel Rodríguez, portaveu del Govern d’Espanya

Com molt bé diu el periodista de l’Ara, Antoni Bassas, quan érem unes criatures ens ensenyaven a fer sevir l’expressió “aquest senyor”...

La llei de memòria democràtica

Des de la fi de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa en el segle XX, i especialment des...

El Partit Popular s’acull al xantatge

Un cop més el PP ha tornat a impedir la renovació del Consell General del Poder Judicial. Semblava que amb l’arribada del...