És possible naturalment. Si els ciutadans els atorguen els vots suficients que, sumats amb el que resta de Cs, els dóna una majoria parlamentària que els permetria en una primera o segona votació formar govern. A mi, personalment, se’m fa difícil imaginar-ho i, encara més d’entendre-ho, però no tindria altre remei que acceptar-ho.
Tant un partit com l’altre no m’inspiren gaire confiança, per la forma que s’expressen i el tarannà que, fins el dia d’avui m’han demostrat, crec que no seria bo per Espanya i afegiria que perjudicaria el País Basc i Catalunya degut a la seva visió que no contemplen ni admeten la plurinacionalitat de l’estat i tornaríem a la “una, grande y libre” de temps enrere.
Les enquestes diuen que la possibilitat existeix, però també sabem que aquestes es poden manipular i, segons quins mitjans les publiquin podem tenir dubtes raonables de la seva autenticitat. Del PP ja ho sabem tot o quasi tot, però que en sabem de VOX? Del seu programa, les persones que hi són al davant, d’on venen, quina és la seva forma de pensar?
Els convido a veure un vídeo on algunes d’aquestes preguntes, no pas totes, ens dona alguna resposta.
Molts cops m’he preguntat el perquè del nom de VOX, ells diuen que és la traducció del llatí (voz). És correcte, però hi ha una altra versió que ha fet córrer per les xarxes l’advocat Pere Fajula i que, d’acord amb l’ideari del partit resulta, si més no, molt significatiu. Fixem-nos en el seu contingut.
Entre 1933 i 1945, el servei de propaganda de l’Alemanya nazi va publicar en diversos idiomes, inclòs l’espanyol, una revista de propaganda feixista il·lustrada anomenada VOX. La revista pretenia, en un to casual, difondre propaganda de l’Alemanya nazi per elevar la seva imatge i atacar els enemics de Hitler, que bàsicament eren: Comunisme, Stalin; els jueus i els presidents dels Estats Units i Gran Bretanya, Roosevelt i Winston Churchill. Les seves pàgines interiors van ser escrites en diversos idiomes, simultàniament. L’edició va estar a càrrec del Ministeri d’Afers Exteriors de l’Alemanya nazi, que va tenir com un dels seus màxims exponents Joachim von Ribbentrop, condemnat a mort en els judicis de Nuremberg. Per cert, entre els anys 1941 i 1942, l’ambaixador franquista a l’Alemanya nazi es deia Eugenio Espinosa de los Monteros.
Tornant a la pregunta que encapçala aquest article permeteu-me que cedeixi la paraula a la periodista de Público, Ana Pardo de Vera, que de forma clara i diàfana diu el que jo penso i que espero que ho pensi molta gent.
Penso que Espanya necessita una reforma de dalt a baix en el seu plantejament. El règim del 78 està caducat i fa aigües per tot arreu, políticament, financerament, judicialment i fins i tot culturalment. Ningú s’ha atrevit a modificar la Constitució que tots sabem en quin moment i circumstàncies es va dur a terme. Ara bé, dubto que la dupla PP-VOX ho puguin fer, més aviat opino que la deixarien encara pitjor de com és actualment.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen que aquests partits gaudeixen de la credibilitat suficient per dur a terme aquesta tasca? Confien que amb ells al poder es resoldran els problemes que ens afecten a tots? Respectaran de debò les nacionalitats que integren l’estat espanyol o anul·laran les autonomies tornant al franquisme amb disfressa democràtica? Val la pena pensar-ho molt bé abans d’emetre el vot. No ho pensen vostès així?
Espanya és un mal negoci per Catalunya i per moltíssima gent més enllà de Catalunya, menys per uns pocs que tenen la clau de la caixa i el poder absolut que ho controla quasi tot i té el coco menjat de molta gent que no s’enteren de rès. Catalunya ha d’aconsseguir la llibertat i després ja veurem quina Espanya queda i quina relació hi tenim. Primer la nostra llibertat.
És que no hi ha altra. O si, o si. Els que ho controlen tot, (ALS PARTITS TAMBÉ), ja els hi va més que bé estar com estan. Tot està controladíssim, “atado i bien atado”. Els partits espanyols, TOTS, estan en aquest marc, tenen “llibertat enmarcada” dic jo. L’única força el poble i fer valdre la democràcia.