Publicat: “Esquerra i la CUP es desentenen del projecte ‘Consell per la República'”. Què és el Consell? Viquipèdia: “Organització privada que busca organitzar i promoure la independència de Catalunya”.
Un bon diagnòstic requereix bons referents. Com a consultor utilitzo que siguin rigorosos. Aquesta decisió d’Esquerra i la CUP em recorda dos prestigiosos. Convido al lector a analitzar-la davant aquests models. Com tots, han de ser qüestionats. Si els accepten, diagnòstic!
És el Consell una iniciativa creativa? Què proposa el model Harvard en situació de conflictes, negociació? “Creativitat a la recerca del benefici mutu” com a recurs fonamental.
El món, també la política, evoluciona, avança, gràcies a l’aparició de “noves fórmules”. Aquí està la història. Líders inquiets, autoexigents, imaginatius, van aportar propostes noves. Segons el model Harvard, els líders, negociadors, competents, fugen de “confrontar posicions” per a centrar-se en “beneficis comuns”.
Preguntes oportunes
Quin és, suposadament, el benefici comú? Materialitzar democràticament la independència de Catalunya.
És el Consell una proposta “imaginativa” per a aconseguir-ho? Objectivament, ho és. Tenen aquests dos partits una altra iniciativa “creativa” millor, més integradora, transversal, orientada a la independència? No he vist gens publicat. És iniciativa exclusiva de Junts “tancada” o “oberta” a tots els partits, organitzacions, votants, de Catalunya? Totalment transversal, regida per models democràtics. Podrien participar, fins i tot “gestionar,” per ser els més votats, dirigents, militants, votants, d’Esquerra i de la CUP? Sí. Actuen els dos partits cara al “benefici comú” o defensen “posicions” partidistes? Que opini el lector. Si aquests dos partits es desentenen del Consell, es desentenen del Consell o del “benefici comú” de la independència que desitgen els seus militants, votants?
Què és imprescindible per a materialitzar un projecte?
Hickman i Silva són dos experts mundials en temes d’excel·lència. Investiguen i arriben a la conclusió que el millor projecte fracassa si no es donen tres condicions.
- Projecte comú: Que tots, partits, polítics, militants, votants, li ho facin propi i s’impliquin en la seva materialització.
- Autoexigència: Que cadascun aporti el millor, més funcional.
- Perseverança: Fins a la materialització de l’objectiu comú.
- Què dirien farien Hickman i Silva sobre que ERC i la CUP es desentenguin del Consell per la República? Mantenen el seu projecte propi. És legítim. No és compartit com, teòricament, proposa el Consell de la República. No hi ha projecte comú sense tres exigències ineludibles: “Base de partida, objectiu i manera de materialitzar-ho” que sigui comuna. Coincideixen en la meta final. No en la base de partida, procés.
Què suggereixen els fets? Hi ha autoexigència, màxim compromís, esforç, en funció de la meta? Existeix perseverança per anar plegats cap a aquesta? De nou, predomina el benefici comú o posicions pròpies que, fins i tot, són excloents? Que decideixi el lector!
Dirigents o militants i votants?
La societat catalana que ha “reaccionat” per i amb “dignitat democràtica” vol un referèndum o, directament, la independència. Demana “unitat”. Experts en demoscòpia dirien que aquest segment sí que sembla tenir un “projecte comú”; demostra “perseverança” cara materialitzar-ho. Però voten dividits. Estan dividits els dirigents perquè ho estan els votants o ho fan els votants seguint als líders?
D’altra banda, si “tots” volen la independència, però “pocs” s’incorporen al Consell, que és transversal, és coherent amb la “autoexigència”? Dificultat de “projecte comú” pels dirigents, els militants, votants. Quina incidència té aquesta “realitat” en l’èxit del procés? A qui beneficia, perjudica? De què es “desentenen” ERC i la CUP, els seus votants? Del Consell o d’“una cosa” molt més transcendent: Facilitar la independència!?
Units, difícil però possible. Dividits, enfrontats, segur que no!
Segons el model Harvard, de Hickman i Silva, quin diagnòstic, pronòstic, pot fer-se? Què és millor?
- Desentendre’s i anar dividits, enfrontats, excloent o…
- Participar en un projecte imaginatiu, creatiu.
- Abandonar “posicions” per a anar al benefici comú.
- Assumir i respectar un projecte compartit.
- Aportar la màxima autoexigència.
- Perseverar fins a materialitzar l’objectiu?
Cara als beneficis de la independència: Optimitzar la qualitat de vida de “tots” els qui viuen a Catalunya, la democràcia, els serveis socials, la llibertat, la dignitat, la identitat què és el coherent?
