Tornem a estar en època de negociació dels pressupostos generals de l’Estat. Per aprovar-los el govern central necessitarà el suport d’altres formacions i, és justament aquí on els partits catalans han de fer valdre els valor dels seus vots a l’hora de negociar cosa que, fins ara, no sembla que ho sàpiguen com fer-ho a diferència dels bascos que sempre en treuen algun profit en aquesta i en qualsevol negociació amb l’estat, tot i els poc diputats que tenen al Congrés.
La Cambra de Comerç ha situat el debat dels pressupostos de l’Estat allà on hauria de ser. És a dir, per posar fi a la presa de pèl que suposa la no inversió a Catalunya del percentatge equivalent al seu pes en el PIB espanyol, o sigui el 19%; i, a més a més, que s’exigeixi a l’Estat que es transfereixi a la Generalitat el valor de les inversions no executades entre 2013 i 2020, que ascendeix a més de 3.000 milions d’euros.
Fins ara els pressupostos anuals de l’estat sempre han marginat Catalunya, ja que mai no s’ha complert el que estava previst invertir ni tampoc complir el que establia l’Estatut (clàusula addicional tercera) que els governs centrals han incomplert sistemàticament, tant els del PP com els del PSOE.
D’altra banda ens fixem que, mentre el compliment de percentatges a Catalunya és del 60%, a la Comunitat de Madrid arriba al 113%, del que estava pressupostat, Són conscients els partits catalans independentistes o els que no ho són, però que representen als seus afiliats i votants del perjudici que això representa? De debò els representen i defensen o mentre els votin es donen per satisfets?
Els convido a veure un vídeo on apreciaran els incompliments de rodalia i que perjudiquen els ciutadans en general.
Davant les xifres que han estat publicades, la inversió a Catalunya sembla que serà molt elevada. Tal cosa ha provocat que la premsa de la caverna posés el crit al vel. El Mundo diu: “El gobierno riega Cataluña i castiga a Madrid“. Però la Razón diu: “Cataluña recibe una lluvia de millones y Madrid resulta perjudicada“. La premsa catalana, en general, coincideix en la seva opinió: El pressupost prioritza Catalunya, però a la pràctica rep sempre molt menys.
Li ha faltat ben poc a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per carregar contra el PSOE pel tema pressupostari dient que de la mentida independentista de “España nos roba” s’ha passat a “robar a Madrid“ que, aquesta és ben certa segons la seva opinió. Mai he volgut valorar la intel·ligència de la presidenta madrilenya i tampoc ho faré ara. El que penso de debò és que exagera, manipula o menteix, ja que pot saber, igual que ho sé jo, el grau d’acompliment pressupostari de les comunitats autònomes inclosa la seva. Per si de cas, vegin el següent gràfic publicat per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE).
En l’últim article publicat amb títol “Per què s’odia tant a Catalunya?” intentava reflexionar sobre el tema i observo que no anava gaire desencaminat en els meus diagnòstics i qui serien els responsables d’aquesta situació. Existeixen realment ganes d’acabar amb aquest conflicte o determinades organitzacions i polítics —que no pas estadistes— necessiten que existeixi per als seus interessos?
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No hi ha dades més que suficients que demostren el perjudici a tots els habitants de Catalunya, siguin independentistes o no? És aquest el país que volem deixar als nostres fills i nets? Segons els resultats d’algunes eleccions caldria fer una anàlisi en profunditat. No ho creuen així?
És molt clarificador, gràcies.
Aquest “deep state” de naturalesa estractiva, el “black hole” com a resultat, ens tracta malament, ens frena, ens castiga, ens expolia, robar no?, jo diría, és pitjor que robar, és aniquilar, aquesta colla quan se’ls vol suposadament “frenar” una miqueta a ells, resulta ser que se’ls roba. Quan no pot robar tant a l’engròs, resulta ser que se’l roba a ell. Quina barra. Rès a fer. Ho “necessiten” i també ens temen. És una relació de poder i por.