Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l’efecte que hi ha una part de cert i una altra que no. M’explicaré, crec que la majoria de la gent del carrer no odia a Catalunya, però en l’àmbit polític, econòmic i lingüístic s’han creat estats d’opinió que indueixen a això. Si parlem de política i ens referim a l’independentisme, ens diuen insolidaris, supremacistes i coses molt pitjors. Algú odia als argentins, peruans, xilens, i un llarg etcètera, per haver desitjat i obtingut la seva independència d’Espanya? Segur que no, per què a Catalunya sí?
Es parla i molt de la relació d’Espanya amb les seves antigues colònies i que a aquesta se la denomini “la mare pàtria”. La gent ha de saber que els qui es van aixecar en armes contra Espanya van ser els mateixos espanyols allí instal·lats i els seus descendents. Farts dels abusos de la metròpoli van buscar amb anhel la independència fins a aconseguir-la. No pot Catalunya tenir el mateix desig? Si Catalunya forma part de l’estat espanyol jacobí i borbònic és perquè les tropes de Felipe V van derrotar a les de Carles d’Habsburg el 1714 i cada vegada que Catalunya ha intentat exercir la sobirania ha estat bombardejada, reprimida o sotmesa a dictadura militar.
Si ens referim al tema econòmic, motiu pel qual s’ataca sovint a Catalunya, podrem comprovar que amb els seus 7,5 milions d’habitants, són prop de 16% de la població total espanyola i no obstant això representen el 19% del PIB espanyol i el 25% de les exportacions de l’estat. A canvi d’això Catalunya sofreix un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros anuals, és la diferència entre el que aporta i rep. No és lògica la protesta de Catalunya per tal motiu?
Els polítics i els mitjans de comunicació estatals mai han intentat convèncer a la societat catalana dels beneficis de formar part de l’estat espanyol; al contrari, han menyspreat la llengua catalana, han donat un tracte fiscal injust als catalans i han erosionat, sempre que han pogut, el govern català. Com a reacció, el govern català va impulsar en 2005 un nou estatut d’autonomia, negociat amb tots els partits, aprovat en les corts espanyoles i confirmat pel poble de Catalunya en 2006.
Però el PP va impugnar aquest estatut i el Tribunal Constitucional el va invalidar en la seva major part en 2010. Llavors, l’independentisme va emergir amb molta més força. En 2017 el president Puigdemont va organitzar un referèndum d’autodeterminació. Recordem que el legítim president de Catalunya i part del seu govern estan en l’exili. Puigdemont és membre del Parlament Europeu, ha estat absolt de qualsevol delicte a Europa, però no pot tornar a Espanya perquè seria detingut i empresonat com ho varen estar els membres del seu govern que no es van exiliar.
L’odi el va iniciar el PP impugnant l’Estatut i criticant posteriorment l’independentisme que protestava per la decisió del TC, els mitjans de dretes s’hi van afegir creant un caldo de cultiu que no ha parat de créixer fins ara. Després s’hi va afegir VOX, encara que aquest, a més de Catalunya, ha estès l’odi en moltes altres direccions.
Si ens referim al català no hauria de molestar a ningú, es tracta d’una llengua que es parla de tota la vida a Catalunya, excepte quan Espanya l’ha prohibit, començant pel primer Borbó amb el Decret de Nova Planta de 1715, amb ell es va eliminar la moneda, les seves estructures polítiques i va prohibir l’ús de la seva llengua pròpia. No haurien protestat els espanyols si Napoleó hagués conquistat Espanya, hagués prohibit el castellà i imposat l’ús del francès?
Mentre Espanya s’omplia d’autovies gratuïtes, Catalunya ha estat pagant peatges des de 1968 sense cap autovia. Ara que les autopistes de Madrid no han obtingut els beneficis esperats han estat rescatades amb diners públics. El primer AVE va anar a Sevilla perquè així ho va decidir la dupla sevillana que governava Espanya. Només va trigar 10 anys a arribar a Barcelona i gairebé 12 fins a la frontera gal·la. L’estació intermodal que es va projectar porta 9 anys de retard i s’ha modificat el projecte perquè resultés més econòmica. No són motius lògics perquè Catalunya protesti?
El PSOE, ara en el govern, quan militava en la clandestinitat, sota la dictadura del cabdill Franco, demanava la lliure autodeterminació dels pobles de la península Ibèrica. Ara, nega aquest dret de Catalunya i ha mantingut a la presó als seus polítics dissidents, a la vora quatre anys, per la sentència del procés.
Jo, personalment, prescindint d’ideologies i partidismes, demanaria als espanyols si en veritat creuen que Catalunya mereix ser odiada quan ha estat el motor d’Espanya i ha acollit a més de tres milions d’espanyols que aquí van trobar treball i millor vida de la qual tenien en origen.
No tinc res en contra d’Espanya i li desitjo el millor, però demano respecte per als que desitgem que Catalunya pugui ser un estat independent.
No voldria acabar sense recordar una frase del premi Nobel de la Pau, Martin Luter King, mort assassinat, que deia: “L’odi ha estat la causa de molts dels problemes d’aquest món; però fins el dia d’avui no n’ha solucionat cap”.
El català i tot plegat molt important i decissiu, depen de……. diners, diners que se’n van directament al malbaratament més infame i que se’n així, aquests diners en qualsevol de les seves formes ni tornen ni els veurem mai més i per això mateix i paradoxalment, ¡¡ens odien!!. Hi han presents mútiples detonants per odiar, però aquest és un i molt important i que sumat al fet diferencial i a la ignorància tenim el còctel de l’odi.