La monarquia castellana, espanyola, és present des de fa segles en la història de Catalunya. No fa falta recordar les seves actuacions. Ara, l’emèrit, absent. Problemes a Suïssa, Espanya. Defraudador confés. Es publica tracte de favor. Sembla que pot tornar sense problema. Diferents estaments, teòricament democràtics, no investiguen. Hi ha molt, gens exemplar, sobre la seva vida privada. Cost a l’erari públic? Tampoc s’investiga. Això, és propi d’una societat democràticament madura? Succeiria en una monarquia parlamentària europea?
És coherent la monarquia com a cap d’Estat?
Com a consultor he col·laborat amb diferents empreses familiars. Separava “empresa familiar” de “família empresària”. La primera aplica criteris “familiars”. La segona, pautes professionals, per mèrits, no per vincles familiars. Isabel Corella, molt competent consultora en selecció de Directius, amb gran experiència en empresa familiar, em va comentar: “En les empreses hi ha organigrames. En les empreses familiars, “arbres genealògics”.
Balanç a Catalunya des que la van ocupar? Balanç des de Felipe IV fins a Felipe VI? Què diu la història del seu comportament, resultats, a Catalunya? Quina imatge té avui la monarquia? Motius?
Debat sobre monarquia o república. El Parlament català, 52% dels votants, han decidit: crear una república independent.
Preguntes puntuals sobre la monarquia
- Vol que la prefectura de l’Estat sigui sempre propietat exclusiva d’una família, dels seus successius hereus?
- Segur que la prefectura de l’Estat, dels exèrcits, sempre estarà ocupada per les persones més competents?
- Creu sincerament que, l’ADN monàrquic, millor no verificar el borbònic, garanteix sempre la persona més capaç?
- Existeix un “esperit superior” que infon a cada hereu/va les competències necessàries que exigeixi el moment; el converteix en el perfil més apte del país?
Molt difícil defensar que aquest model és democràti”. Més afegint el tema “inviolabilitat”. Cap estat seriós manté en la cúspide o tracta a qui actuï com, segons els fets, l’actual monarquia.
A la vista de les paraules dels dos reis, sobre l’honestedat. Quina credibilitat els hi podríem atorgar?
Vigent monarca
No sabia el que passava en la seva família? Desconeixia el que succeïa en la política espanyola i els altíssims nivells de corrupció, deterioració en tots els estaments, enfrontaments partidistes? Ignorava el progressiu incompliment de la Constitució, fins i tot pel propi Tribunal Constitucional, amb Catalunya?
A Catalunya, ho considera la majoria de la societat catalana el seu cap d’Estat? L’allunya o l’aproxima? Forma part del problema creat pel propi Estat o aporta solucions? S’ha guanyat l’afecte i respecte de la població? No tots ho veuran igual. Què qualificarien els qui ho fan imparcialment?
Millor una república?
El democràtic és una república. Però aquest model, amb els actuals estaments de l’Estat espanyol, crec que no funcionaria. Quan tot o gairebé tot està en fallida sistèmica; quan gairebé cap estament és equiparable als seus corresponents de les repúbliques considerades veritablement democràtiques, aquest sistema tampoc seria l’eficaç que pot, es precisa. Tampoc en una Catalunya independent si manté les estructures, estaments, com l’Estat espanyol.
Això porta a la necessitat d’una base zero, d’una reenginyeria integral de l’Estat. Ningú ho proposa. Tampoc modificar estaments. Al contrari. La majoria encobreix a l’emèrit, protegeix la monarquia com a únic model. Problema dels polítics? No. Problema d’una societat permissiva, que accepta, secunda, l’inacceptable com és la realitat que ofereix la monarquia com a model, la borbònica, l’actual. La majoria espanyola assumeix, secunda, forma part del problema. Com qualificar que s’admeti tot el que es publica sobre l’Estat i els seus estaments, l’emèrit; el que succeeix fins i tot sota l’actual monarquia? Això volen els dependentistes a Catalunya?
República, sí o no?
Sí, però amb redisseny total de totes les estructures d’Estat. Sí, amb una rigorosa anàlisi dels millors referents internacionals per a copiar tot el bo en cada Estament. Això ha de ser efectuat per nous protagonistes de Catalunya si és capaç de convertir-se en república independent.
És coherent la monarquia? I ‘espanyola?
Per a avaluar, com a consultor, utilitzo diferents paràmetres. Dos molt útils: Clima i resultats. Com són en la relació Espanya i monarquia amb Catalunya? Si se celebrés un referèndum, democràtic, votaria Catalunya seguir sota Espanya? Votaria a Felipe VI com el seu cap d’Estat?
Ni clima ni resultats demostren bona gestió per part de l’Estat, de la Monarquia. És aquesta coherent en si mateixa? Demostra ser Competent en Espanya quan, com va dir Gabilondo, “es tira a Catalunya”? Sembla que no. Encara que queden partits i votants, patronals i grans sindicats a Catalunya que volen continuar sent dependents. A qui beneficia aquesta dependència?
Llavors? Què és coherent? Súbdits d’un arbre genealògic monàrquic o ciutadans lliures amb organigrama amb els més competents en una moderna república? Dues opcions a decidir democràticament si Espanya fos democràtica, concedís un referèndum.
Monarquia i Estat ineficients depenent d’Espanya o república catalana, model europeu, que permeti viure amb molt millor nivell de vida, de democràcia, de serveis socials, de llibertat, d’identitat? Què és coherent?
La convenció PP, m’ha fet riure.
I parlar de monarquia amb aquets moments, q el Juanka, ha fugit p lladre i putero, també em fa riure.