La pregunta és obligada: Qui o quins són els que volen que Juan Carlos torni a Espanya? Les institucions del país? La classe benestant que potser li deuen alguns favors? Els partits polítics de la dreta i alguns membres monàrquics de l’esquerra?
Al cas és que el poble cada cop està més emprenyat a mesura que es van coneixent les dades que, fins ara es desconeixien. Recentment ens hem assabentat del vincle de Joan Carles i l’actual ministra de Defensa Margarita Robles, que l’any 1994 era secretaria d’Estat d’Interior del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch. Doncs resulta que ella anava un cop al mes al palau de La Zarzuela i li donava a l’Emèrit, en mà, cinc milions de pessetes de l’època.
Els diners provenien dels fons reservats i anteriorment arribaven a sa majestat a través de talons nominals, però el Cas Roldán —Luís Roldán va ser director general de la Guàrdia Civil i va haver de dimitir per corrupte— va deixar al descobert la pràctica i van decidir canviar el sistema “per no deixar rastre”, com se li atribueix haver dit llavors a Robles.
Però la cosa no acaba aquí, en qüestió de cobraments, aquest home era una aspiradora de bitllets! En aquest cas van ser uns “regalets” del seu amic, el rei saudita, qui després de la mort de Franco li va donar 36 milions de dòlars per “finançar la transició” i un crèdit a interès zero de 50 milions dels que 30 foren retinguts al banc. Els altres 20 van anar a la seva butxaca. Cal no oblidar que, des de finals de la dècada dels 70, Espanya va estar comprar petroli a aquell país (comissions reials) i els amics es fan favors entre ells.
Ara, al meu entendre, arriba la traca final. Segons una filtració publicada recentment per El Confidencial, la Fiscalia espanyola arxivarà la triple investigació que manté per les presumptes irregularitats financeres de l’emèrit, actualment fugit al Golf. La de les comissions per l’AVE a la Meca cau perquè el cas es va produir quan encara era rei i, per tant, la seva figura inviolable ho impedeix. La dels milions ocultats a Jersei i la de les targetes opaques cauen perquè va regularitzar les quantitats ocultades.
I jo em pregunto: Va ser informat per l’agència tributària dels imports pels quals se l’investigava? Amb els dos pagaments d’un total de 5 milions està tot liquidat? Com sabia les quantitats que tenia de regularitzar? Els partits, el govern, les institucions, els amiguets, estan tots encarregant els torrons i el cava per celebrar que per Nadal torni el “Juanca” a casa? Que diu la casa reial d’aquesta possibilitat? La justícia te alguna cosa a dir o un cop pagats els deutes, consideraran que l’emèrit és un ciutadà exemplar?
En un missatge de Nadal, l’emèrit va dir: “La justícia es igual para todos“. Es va descuidar d’afegir que “per a tots menys per a mi”, són coses que no li podem retreure a ell, però si als redactors de la Constitució que be sigui per convicció o per la pressió del moment històric li van fer un gran regal: La inviolabilitat.
Vegin un vídeo que, entre molts altres, corren per les xarxes socials opinant sobre el seu possible retorn.
Que en pensen vostès, benvolguts lectors? S’acaba aquí la història de l’antic cap d’estat? Que diran els historiadors a les futures generacions a l’hora d’analitzar tot aquest embolic? Hi ha una dita que diu que el que mal comença, mal acaba i crec que l’inici no va ser normal, ja que Joan Carles va ser rei per decisió d’un dictador, per tant el seu final també pot acabar malament.
Tot el que passa amb el rei només pot passar
en països subdesenvolupats moralment i democràticament, en països pre-democràtics.
Jo soc català, emocionalment no m’afecta gens ni mica. Em dona igual que fa ell amb els “seus” i/o el”seus” amb ell. Al païs veí els hi diría que és baixin els fums, que son patètics.