Depèn naturalment de la premsa que llegeixis o dels audiovisuals que vulguis veure. Per citar alguns exemples l’ABC diu: “Casado anuncia l’inici del canvi”. El Mundo: “Estem preparats per guanyar”. La Razón: “Un partit fort que és capaç de rescatar els espanyols de la ruïna”. No cal aclarir que són notícies del diaris de Madrid, oi?
En Catalunya la premsa ha sigut més realista. El Periódico deia: “Bany de masses amb gestos adreçats a VOX”. La Vanguardia i l’ARA coincidien: “El PP manifesta que s’ha de portar Puigdemont davant el Suprem”.
Personalment m’hagués agradat molt veure la cara dels periodistes i responsables dels mitjans de “dreta” quan al dia següent han vist el desenllaç del tema Puigdemont a Itàlia. Parlen de l’expresident com fugat de la justícia, però va ser la justícia espanyola la que no va voler extradir-lo d’Alemanya; per contra són cada cop més els països que es neguen a entregar-lo a Espanya.
Vegin ens quins termes s’expressava Casado al seu auditori, com sempre amb la critica al PSOE a la boca i molt segur de tenir un pla per redreçar Espanya i com no podia faltar, el seu compromís de dur a Puigdemont al Suprem, encara que hagi d’anar per tota Europa fent el ridícul i exigint respecte a la justícia espanyola. El respecte i la credibilitat no és poden exigir Casado, el tenen només els que se l’han guanyat.
Aquests dies han estat plens de notícies, apart del tema Puigdemont que li haurà donat molta alegria a Casado, s’han produït altres de caràcter econòmic i fiscal entre les que destaquen la quantitat d’empreses que paguen menys del 10% d’impostos pels seus beneficis. També la caixa de Pandora ens ha revelat una llarga llista de gent adinerada que evadeix impostos mitjançant fons d’inversió i empreses amb seu en paradisos fiscals.
En el seu discurs no recordo que Casado fes cap mena de referència a aquestes dues coses que provoquen que la fiscalitat recaigui majorment sobre els assalariats i autònoms que no poden eludir les seves obligacions fiscals. Són les persones adinerades i les grans multinacionals les que amb la seva actuació perjudiquen a la majoria de ciutadans.
Ni una sola paraula sobre el frau fiscal ni que pensa fer per combatre’l. Si el primer defraudador és el rei emèrit i no se’l pot investigar, perquè ho hauria de fer contra els rics i poderosos?
Ara bé, ha volgut convidar a dos personatges mostrant-los com model a imitar. De Vargas Llosa ja coneixíem la seva etapa política que no ens ha vingut de nou però, de Sarkozy, que ja havia estat condemnat anteriorment no es pot entendre la seva invitació i, a sobre, mostrar-lo com un model a seguir.
Vegin l’opinió del diari Le Monde, sobre aquesta pífia de Casado i el PP.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Ha estat un èxit la convenció del PP? Ha sortit Casado reforçat com el gran líder de la dreta espanyola o un cop més ens ha demostrat les seves limitacions? És aquest el partit que resoldrà la crisis després de la pandèmia? Està la ciutadania convençuda, vista la seva aproximació a Vox i els seus postulats, que el PP és la solució? Del conflicte polític Catalunya-Espanya, creuen que amb el PP es trobaria una veritable solució?
