Com tots sabem, el president Carles Puigdemont va ser detingut el dijous un cop va aterrar a l’illa italiana de Sardenya. La detenció il·legal va fer que el Consell per la República engegués a l’instant tota la maquinària jurídica i diplomàtica per tal que aquesta nova jugada de l’Estat espanyol, menyspreant el dret europeu i involucrant un tercer estat en la persecució a l’independentisme, se li girés en contra. I s’ha aconseguit: Carles Puigdemont és lliure i sense mesures cautelars.
La major part de la resolució recull la posició del fiscal italià, que s’adhereix completament a les decisions del Tribunal de Luxemburg, en el sentit que el president Puigdemont no pot ser detingut enlloc de la Unió Europea.
La defensa, com és lògic, s’ha adherit en aquesta posició. La darrera part del text que ha valgut la posada en llibertat del president replega la posició del jutge que també diu que s’adhereix a l’ordre emesa pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Cap dels dos, per tant, ha fet cas dels arguments que provava d’introduir el jutge Llarena i el Tribunal Suprem espanyol.
D’acord amb això, s’ha decretat l’alliberament sense cap condició. El president Puigdemont és lliure de viatjar on li plagui i solament haurà de presentar-se a Sàsser el 4 d’octubre per a una vista que, amb tots aquests antecedents, no sembla que se li pugui complicar.
La secretaria d’Estat de Comunicació del govern espanyol va fer públic un comunicat sobre la detenció del president Carles Puigdemont a l’Alguer.
En primer lloc, deia: La detenció obeeix a un procediment judicial en curs que s’aplica a qualsevol ciutadà de la Unió Europea que ha de respondre dels seus actes davant els tribunals. I afegeix: Puigdemont s’ha de sotmetre a l’acció de la justícia exactament igual que qualsevol altre ciutadà.
El govern espanyol manifesta —prosseguia— el seu respecte a les decisions de les autoritats i tribunals italians, igual que sempre ho ha fet amb els tribunals espanyols i europeus que han dictat resolucions en tots els procediments judicials que afecten el senyor Puigdemont.
Vegin en el següent vídeo la manifestació convocada a Barcelona, en protesta per la seva detenció i les manifestacions de Pedro Sánchez, que va voler quedar bé, fent el ridícul un cop més, apel·lant al diàleg en el que ni ell mateix no hi creu com hem pogut constatar.
Si tan important és el diàleg, per què va abandonar la taula de negociació? Anar a prendre un cafè amb Salvador Illa demostra a les clares el seu interès per cercar una solució al conflicte? Ell només volia una foto per enganyar a Europa i, d’això és un expert
Pedro Sánchez parla de superar el trauma del 2017. Però sembla que tothom oblida que el problema el va iniciar el Constitucional en la seva sentència contra l’Estatut i que, ningú fins ara, ha aclarit el motiu de declarar inconstitucionals articles que són vàlids en les estatuts valencià i andalús.
A la sortida de la presó, Puigdemont ha declarat que es trobava molt bé i ha ironitzat sobre el fet que l’hagin alliberat: “Espanya no perd cap oportunitat de fer el ridícul”. Puigdemont va anar a l’Alguer per participar en l’Aplec Internacional de l’Adifolk i reunir-se amb el president de Sardenya i amb el síndic de l’Alguer.
La lluita a l’exili s’ha demostrat efectiva per seguir lluitant per la independència. Per seguir obtenint victòries jurídiques com les d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i, en el cas de Itàlia, pot ajudar-lo encara més.
