18.7 C
Barcelona
Dimarts 26 octubre, 2021

Carta oberta a Salvador Illa

Relacionats

Pot haver-hi un govern PP-VOX a Espanya?

És possible naturalment. Si els ciutadans els atorguen els vots suficients que, sumats amb el que resta de Cs, els dóna una majoria parlamentària que...

Per què a Espanya s’odia tant a Catalunya?

Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una...

És coherent la monarquia? I l’espanyola?

La monarquia castellana, espanyola, és present des de fa segles en la història de Catalunya. No fa falta recordar les seves actuacions....

És lògica la inviolabilitat del cap d’estat?

Amb la notícia de que l’Audiència Nacional arxivarà les causes obertes contra Juan Carlos I, he volgut fer un repàs sobre el...

Senyor Salvador Illa, m’estalvio dir-li “benvolgut”, com acostumo a fer sempre, perquè crec que no s’ho mereix. He vist que és llicenciat en filosofia i té un màster en Economia i Direcció d’Empreses en el IESE – Universitat de Navarra.

Per aquesta raó, observo que d’història vostè no és un expert precisament. Per aquest motiu m’he pres la llibertat de fer-li arribar alguns detalls que ignora i que, dedicant-se a la política, no s’ho pot permetre.

  • El 1714, Durant la guerra de Successió, diverses poblacions dels Països Catalans van ser incendiades per les tropes borbòniques. Un dels casos més sonats és el de Xàtiva, al País Valencià, que encara avui els seus habitants recorden aquella salvatjada prenent el malnom de “socarrats” i mantenint de cap per avall un quadre del salvatge monarca. A Barcelona, després de la caiguda de la ciutat, els habitants del barri de la Ribera van ser obligats a enderrocar les seves llars. Com a culminació d’un conflicte que va provocar més d’un milió de morts arreu d’Europa, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó perdien les seves pròpies lleis i s’iniciava una persecució contra la cultura catalana.
  • El 1768 es prohibia oficialment l’ús del català a l’escola i als jutjats i el 1799 es feia el mateix amb les representacions teatrals. L’any 1789, esclataven a Barcelona i altres ciutats els “rebomboris del pa”, unes revoltes ocasionades per una crisi de subsistències i l’augment dels preus dels aliments més bàsics. L’episodi va acabar amb deportacions, execucions i esquarteraments de gent humil que havia gosat protestar reivindicant poder cobrir les seves necessitats bàsiques.
  • El segle XIX es va estrenar amb un nou conflicte bèl·lic, la Guerra del Francès, que es va allargar entre 1808 i 1814 entre setges, guerra de guerrilles, abusos i saquejos. La centúria seria prolífica en guerres. Tres Guerres Carlines, la segona, va desenvolupar-se gairebé exclusivament a Catalunya. El 1842 la ciutat de Barcelona va ser bombardejada des del Castell de Montjuïc sota la regència d’Espartero amb la intenció de sufocar una revolta contra la seva política lliurecanvista. Més de 400 edificis van quedar destruïts i centenars de persones van morir.
  • El 1854 Catalunya patia una epidèmia de còlera, una malaltia que va entrar pel port de Barcelona i es va estendre cap a altres poblacions del país, matant milers i milers de persones. Encara més estralls: La fil·loxera arriba al Penedès pels volts de 1883, matant en poc temps la totalitat de la vinya catalana i abocant a la misèria moltes famílies pageses. Tot això acompanyat d’altes taxes d’analfabetisme, problemes higiènics fruit de l’amuntegament a causa del procés d’urbanització i una creixent conflictivitat social a causa de la industrialització, amb sous de misèria i treball infantil com a pràctiques habituals. Els obrers morien com mosques.
  • El 1902 una vaga general, iniciada a Barcelona i estesa a altres ciutats del país com ara Sabadell, tenia per voluntat exigir la jornada laboral de 9 hores. La resposta del govern va ser decretar l’estat de guerra i reprimir-la severament provocant 12 morts, desenes de ferits i centenars d’empresonats. El 1905 un grup de militars va assaltar la redacció del “¡Cu-Cut!” i “La Veu de Catalunya” després de veure publicada una vinyeta que feia befa de les derrotes de l’exèrcit espanyol. El 1909 va esclatar la Setmana Tràgica, després que el govern espanyol intentés embarcar reservistes cap a la Guerra de Melilla. El sentiment d’injustícia d’haver d’anar a perdre la vida en un absurd conflicte colonial va portar a uns avalots que es van estendre a diverses ciutats catalanes.
  • La repressió no es va fer esperar i els enfrontaments van acabar amb més de 100 morts i més de 400 ferits. En acabat es van dictar 17 penes de mort, de les quals se’n van aplicar 5, entre elles la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia que no hi havia tingut res a veure. El 1923 el general Miguel Primo de Rivera, amb la connivència del rei Alfons XIII, va aprofitar el seu càrrec de Capità General de Catalunya per impulsar un cop d’estat que duria a una dictadura militar que va durar fins al 1930. Va suposar el desmantellament de la Mancomunitat de Catalunya, primer intent d’autogovern del país després de la desfeta de 1714, i una repressió continuada contra la cultura catalana i els drets socials i polítics.
  • El 1936 amb un aixecament colpista de militars feixistes comença la Guerra Civil que suposaria la pèrdua de 150.000 persones per a Catalunya, entre morts i exiliats, i uns nivells de destrucció mai vistos fins al moment. Els bombardejos de l’aviació italiana contra vàries ciutats catalanes.

Després l’acarnissament contra els perdedors, amb afusellaments, empresonaments i camps de concentració són algunes de les lamentables estampes d’un conflicte cru i despietat. Encara avui més de dos milers de persones són considerades desaparegudes a Catalunya, sense haver tingut dret ni a una sepultura digna. Amb la victòria franquista, es va instaurar una dictadura de caràcter feixista que va durar gairebé quaranta anys, en la qual es van suprimir els drets de manera sistemàtica i es va perseguir la cultura catalana buscant recloure-la a un espai estrictament folklòric. La postguerra va suposar la misèria, la fam i la corrupció generalitzada.

Vostè, va expressar al Diari de Girona que “és molt important passar pàgina a deu anys que, no exagero, han estat els pitjors dels últims tres-cents de la història de Catalunya”. Com vostè mateix diu que no exagera, interpreto que ho pensa sincerament. S’ha d’estar molt imbuït pel fanatisme nacionalista per pensar que l’independentisme democràtic és pitjor que la fam, les bombes, els saquejos, els afusellaments, les epidèmies o les guerres.

S’ha de ser molt malintencionat per menystenir el patiment de milions de persones o vostè és un mentider convulsiu que no respecta ni tan sols la memòria dels companys socialistes, que ja no hi són entre nosaltres, i que van donar la vida per la llibertat de Catalunya.

Més articles

22 COMENTARIS

  1. Felicitats Manel per aquest article que tot i ponderat amb les formes és, pels fets mateixos, d’una crudesa trista i espantosa a la vegada, una cronologia ben descrita de fets contrastats i més que suficients per demanar a l’Illa aquest i d’altres quadrúpedes com ell, que com a mínim callin la boca per sempre més en aquest assumpte de vils abusos i que no s’han acabat.

    • Molt bé per la carta a Illa, encara que penso que les bones formes ens perden. Els assesinats, violacions, apropiació de patrimonis prèvia eliminació de famílies senceres, destrucció total de pobles i moltes barbaritats més han estat constants per part dels espanyols. Cal que se sàpiga tota la veritat amb detall. Nosaltres no hem estat el agresors, només hem reclamat els nostres drets com a poble i que fotin el camp!

  2. Una molt bona lliçó d’història. No podem permetre que un senyor que
    pretén governar el nostre país se la passi pel forro. Si la ignora, vol dir
    no es digne de governar-nos. I si la
    coneix i se la passa pel forro encara menys.

  3. Moltes gràcies Sr Manel Mas!, és un honor llegir-lo perquè sóm molts els que no sabem
    gaire bé res de la nostra història, però si lo suficient per saber quí són els nostres enemics i voler-los fora de les nostres vides.
    NO SURRENDER!! ENS EN SORTIREM ||*||
    Cordialment,

  4. I p descomptat tampoc va estudiar medicina, i a sobre, com premi als mals resultats, aquí, el tenim, parlant del q no sap. Simplement, es un socialisto, esperant la seva oportunitat. Un trepa.

  5. Guayant-se un lloc per tornar de ministre a Madriz
    Els que pujen dins del partit son els que com ell i també Iceta , fan aquest discurs tan españolistos encara que reneguin de la seva terra per caure bé al partit gran del socialisme
    Ells son una delegació del PSOE a Catalunya disfraçats sita les sigles del PSC

  6. Què se’n pot esperar d’un polític que va ser el ministre que pitjor va gestionar la pandèmia de la covid en tot el mon, a part de tot el que el precedeix com alcalde de La Roca del Vallès, amb requalificacions urbanístiques fetes amb prevaricació, i amb un entorn familiar més proper del PP…

AFEGEIX UNA RESPOSTA

Per favor, introdueix el teu comentari!
Per favor, introdueix el teu nom aquí

Últims articles

Pot haver-hi un govern PP-VOX a Espanya?

És possible naturalment. Si els ciutadans els atorguen els vots suficients que, sumats amb el que resta de Cs, els dóna una majoria parlamentària que...

De què es desentenen ERC i la CUP?

Publicat: "Esquerra i la CUP es desentenen del projecte 'Consell per la República'". Què és el Consell? Viquipèdia: “Organització privada que busca...

La gran enganyifa dels pressupostos de l’Estat

Tornem a estar en època de negociació dels pressupostos generals de l'Estat. Per aprovar-los el govern central necessitarà el suport d'altres formacions...

Per què a Espanya s’odia tant a Catalunya?

Aquesta és una pregunta que em plantejo moltes vegades perquè em fa l'efecte que hi ha una part de cert i una...

És coherent la monarquia? I l’espanyola?

La monarquia castellana, espanyola, és present des de fa segles en la història de Catalunya. No fa falta recordar les seves actuacions....