Properament es reunirà, per segon cop, la taula de diàleg entre els governs espanyols i català. Què se’n pot esperar d’aquesta negociació?
Hem sentit les opinions de membres del PP indicant que no es pot parlar de cap tema fora de la Constitució.
També ha parlat Salvador Illa, el líder del PSC ha reclamat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que convoqui la taula de diàleg a Catalunya i deixi de ser “el president del monòleg”, després de recordar que el Govern espanyol “ja s’ha mogut” amb la concessió dels indults.
Moltes ha estat les diferents opinions sobre el tema, però destacaria la del Papa Francesc que no ha caigut en el parany de Carlos Herrera (COPE) dient que: Espanya hauria de repassar la seva història i que sense reconciliació i diàleg no s’ha arribaria a cap acord satisfactori.
El vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, va advertir que, si no hi ha avanços en la resolució del conflicte català, és evident que la taula de diàleg no durarà dos anys, i no ha descartat reprendre la via unilateral si l’Estat prèviament també actua unilateralment contra Catalunya.
En declaracions a l’agència EFE, Puigneró es va mostrar molt escèptic amb els fruits que pot donar la taula de diàleg entre l’Estat i la Generalitat, que està prevista per aquest mes de setembre.
Un dels socis del govern de coalició va decidir que volia fer aquesta aposta per la taula de diàleg. Nosaltres l’hem acceptat i participar-hi en ella, amb molt d’escepticisme, vists els resultats en el passat, ha afirmat Puigneró, principal veu de JxCat en el Govern.
La negativa del Govern de Pedro Sánchez a negociar sobre les grans reivindicacions de l’independentisme, amnistia i autodeterminació, porta a Puigneró a posar en qüestió el termini de dos anys que van acordar donar ERC i la CUP a la taula de diàleg, abans d’avaluar si cal mantenir-la o donar-la per liquidada.
Veurem com evoluciona, veurem si l’Estat fa un canvi o no, ha dit el vicepresident del Govern, abans d’afegir: Si veiem que aquesta taula, en les diferents reunions, es bloqueja i no hi ha avanços, el que és evident que no durarà dos anys. L’acord que tenim és per aquests dos anys, però és evident que, depenent de com vagi la taula, podria acabar abans, ha insistit.
La seva reflexió coincideix amb l’expressat dies enrere per la vicepresidenta i portaveu de JxCat, Elsa Artadi, que es va preguntar si farà falta o no esperar dos anys per a veure quin recorregut té aquesta suposada taula de diàleg vist “l’enduriment” del discurs del PSOE en relació amb Catalunya, unes declaracions que va criticar la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en considerar que afebleixen la posició del Govern.
Si no hi ha cap avanç en la negociació ha remarcat Puigneró, significarà que “l’Estat ha actuat unilateralment”. Això de la via unilateral funciona pels dos costats. O és que no actua unilateralment l’Estat amb nosaltres? I tant que ho fa. L’única cosa que ha de saber l’Estat és que nosaltres també estem disposats a fer-ho.
Sorgiran petites qüestions, matisos, fins i tot de tant en tant un soci com un altre voldran marcar perfil en un àmbit concret, però sempre dins del marc de l’acord de legislatura, ha assenyalat Puigneró.
Estic d’acord amb el que diu Pilar Rahola però, la reforma laboral del PP i la llei Mordassa tampoc ha fet cap pas per anul·lar-les o modificar-les. Podem refiar-nos de qui incompleix les seves promeses electorals? No està aclarida la seva presència o no a la taula de diàleg. El que si li he sentit dir, en el telenotícies, és que vindrà amb propostes i promeses d’inversions per Catalunya, això si acaba venint, aspecte aquest, a hores d’ara, pendent de confirmació.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Amb tot el respecte per aquells que hi confien en la taula de diàleg, incloent-hi Junqueras, a qui sembla no preocupar-li la possible absència de Sánchez en la reunió, la meva opinió —i tant de bo que voldria equivocar-me—, la taula de diàleg no resoldrà el problema existent mentre continuï la repressió, que l’amnistia pot resoldre, i segueixi existent el dèficit fiscal i la manca d’inversions de l’estat a Catalunya.
Els jocs d’hivern al Pirineu o l’ampliació de l’aeroport del Prat no són altra cosa que una distracció i entreteniment per als polítics independentistes que, mentrestant, poden oblidar o ajornar per més endavant les qüestions més importants que ens afecten, com són l’autodeterminació i l’amnistia.
La “taula de diàleg”, ni bé, ni malament. Sempre que sàpiguen els que diuen que hi “creuen” que és simplement tàctica i que no s’obtindrà cap resultat directe míninament important, rès de rès de rès. I sempre que per altra banda ens estiguem preparant a fons per un nou embat on el segur fracàs de la taula de diàleg sia un peonet més també a favor d’aquest doncs nou embat (decissiu?).
Cal donar el temps que ens han demanat i anar preparant el nou embat democràtic. Europa no farà res o molt poca cosa, i no ens hem de cansar. És un club d’estats i es tapen les vergonyes entre ells. La única manera es començar des de JA MATEIX, a internacionalitzar, mes i mes el procés arreu del mon occidental, amb les democràcies consolidades. Cal molta argumentació, moltísssima. I tenir molt clar que, tot i que hi han lleis que avalen el dret d’autodeterminació, no s’ha fet mai un procés d’independència, sense morts de cap banda, en un pais amb la democracia sense consolidar.