Aquest estiu, el preu de la llum és l’estrella i en aquest jardí s’hi ha ficat només el PSOE, que intenta de forma infructuosa buidar aigua mentre Podemos intenta aparentar que ells no en saben res i que només estan al govern una miqueta, i molt menys participant de la pujada elèctrica. I el PP fa el que un ha de fer quan se sent també responsable i no volen que l’assenyalin: callar. Una cosa que en política es practica bastant poc i que en ocasions com l’actual és la millor decisió que podia prendre.
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, camina amb l’aigua fins al coll, incapaç d’enviar a l’opinió pública un missatge tranquil·litzador un dia i altre mentre el preu de la llum ha vist el cinquè rècord consecutiu aquest divendres i el vuitè del mes d’agost. Per fer-se’n una idea, el preu del megawatt hora ha estat de 117,29 euros quan el preu mitjà fa un any no arribava als 40 euros. Enmig d’aquest desgavell, a més, la ministra ha suggerit que es podria crear una empresa pública d’energia.
D’altra banda, l’Estat ha obert expedient a les empreses que gestionen les conques hidrogràfiques dels rius Duero. Tajo i Miño que han fet un buidatge d’alguns embasaments per utilitzar més aigua de la recomanada, en aquest període estiuenc, per generar electricitat a un cost baixíssim per vendre-la després, en la subhasta, a preus molt alts obtenint un marge de beneficis elevadíssim que pagarem els consumidors.
Si donem un cop d’ull a la premsa —en concret El Diario de Burgos— llegim: “Los parques eólicos ya producen más del doble de energia de la que se consume”. Si això passa en una zona de Castella i tenim en compte la geografia peninsular, els vents que suporta i el sol de què en gaudeix tot l’any, ens fem una pregunta lògica, per quina raó no s’aprofiten aquestes circumstàncies per obtenir electricitat ecològica, més econòmica, i no contaminant?
Durant la presidència de Rodríguez Zapatero es va voler incentivar les energies renovables amb subvencions per la fotovoltaica que, després es van rebaixar acabant per desaparèixer. Això ha provocat la ruïna de més de 62.000 inversors del país i altres d’estrangers que estan fent denúncies que acararan als tribunals contra el govern espanyol. També el govern de Rajoy va instaurar l’anomenat l’Impost al Sol que era una taxa que obligava els usuaris de l’autoconsum a pagar per estar connectat a la xarxa elèctrica. És a dir, un ciutadà amb una instal·lació d’autoconsum havia d’abonar una taxa per a contribuir a mantenir el sistema elèctric.
Totes dues coses (siguin o no veritat) han donat la sensació o la sospita de què tot el que fos competència a les elèctriques tradicionals i reduir-los els beneficis, no haurien de tenir ajuts per part de l’Estat sinó tot el contrari, encara que es pogués reduir el consum de combustibles fòssils que, al no disposar d’ells, l’Estat ha d’importar-los amb el consegüent cost que representa i que incrementa el preu de l’electricitat.
La veritat és que no deixa de sorprendre’ns que tres expresidents espanyols, vint exministres i desenes de sotssecretaris d’estat hagin anat a parar, un cop fora de la política, a les empreses generadores d’energia no tenint, en la majoria dels casos, cap coneixement sobre el tema en qüestió. Sembla que gaudeixin d’un pla de jubilació extraordinari.
Els aconsello que vegin un estudi on es detalla amb noms i fotografies aquests afortunats titulat “Eléctricas: El retiro dorado de la política”.
Mentrestant els consumidors, empreses i autònoms seguirem, a través de les factures, col·laborant al fet que els beneficis de les elèctriques segueixin augmentant.
Granujes, rufians, pocavergonyes sense manies, criminals sense escrúpols, etc., estèm devant d’aquest panorama, la nostra espécie té això, aquí, allà i acullà, tot i que, com deia crec Paracelso, “només la dosi fa del verí, verí” i és del tot evident que al pais veí, depredador nostre i de mena, els indivíduos que fan i desfan, la dòsi és escandalosament tòxica i contaminant, no és soportable, només ens queda engegar-los a la m.
Entre nosaltres segur també n’hi ha de gentussa, però la dòsi és homologable als paisos avançats tot i patí de les males companyies i influències dels veïns en questió. També per això hem de voler i volem un nou pais més just i transparent. I un pais nostre. I un país no sotmés.
Tothom que es passi a SOM ENERGIA una coperativa censa portes giratories, que es busqui informació. I ja veuríem que farien aquestes grans companyes lladres i els clients els marxessin en massa, no podrien pagar aquest sous a uns ex polítics deseprensius i també lladres.