Les elèctriques guanyen més d’un milió d’euros al dia

Amb el rebut de la llum disparat, s’està generant uns magres beneficis als seus potentats venedors: Les tres principals companyies elèctriques espanyoles, Endesa, Iberdrola i Naturgy, que controlen el 85% del mercat, han augmentat els seus guanys més d’un 6% en la primera meitat d’enguany, que els seus dos últims mesos han registrat un desconegut encariment del cost de l’electricitat que suporten les llars i empreses.

Les dades procedeixen dels resultats que aquestes mateixes companyies han remès a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) en els últims dies, i que reflecteixen uns beneficis conjunts de 3.233 milions d’euros el primer semestre d’enguany. 195 milions més que en el mateix període de l’any anterior.

Sabem que l’electricitat més cara de producció és la que s’obté amb gas natural, primer del preu del propi gas i després pel pagament que ha de suportar per l’emissió de CO2. Les hidroelèctriques tenen un cost de producció molt baix, però, degut al sistema de subhasta, venen la seva energia al preu del gas, el que els dona un marge de beneficis molt elevat.

Això ha provocat que Iberdrola hagi procedit a un buidatge d’alguns embasaments a fi i efecte d’obtenir el màxim de benefici possible en les actuals circumstàncies. L’aigua embassada resulta tan cara com el gas. Això és possible a Espanya, on el mercat de generació d’energia elèctrica (l’anomenat “pool“) es fixa per subhasta el preu per megawatt/hora, que es correspon amb el més car dins de l’oferta. En un moment en què el preu del petroli i el gas estan pels núvols, igual que els drets d’emissió de CO2, hi ha qui es beneficia generant electricitat barata i amortitzada, la hidroelèctrica, per a obtenir enormes marges de benefici.

Aquesta passada setmana, alcaldes i veïns de localitats pròximes a dos embassaments de Zamora i Càceres (Valdecañas i Ricobayo, respectivament) alçaven la veu davant el “buidatge” d’aquests embasaments per part d’Iberdrola, concessionària de l’explotació de les seves preses i turbines generadores. Els 19 municipis afectats han enviat cartes al comissari de medi ambient de la UE, Virginijus Sinkevičius, i Frans timmermans, comissari del Pacte Verd, per a denunciar el “buidatge desmesurat d’un embassament, el de Ricobayo, les aigües del qual cobreixen 5.684 hectàrees de terreny”.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, s’ha mostrat “escandalitzada” davant el buidatge d’alguns embasaments per part de l’empresa generadora concessionària, Iberdrola, i amenaça amb aplicar la Llei d’Aigües, que faculta a les confederacions hidrogràfiques corresponents la intervenció “per a garantir la seva explotació racional”. Mentrestant, el preu majorista de la llum continua escalant i marca ja el seu cinquè rècord en tot just una setmana.

Ribera ha explicat que aquesta situació té a veure amb les clàusules concessionals, que probablement no preveien una intervenció per a garantir cabals ecològics i mínims en els embassaments, sinó un volum d’aigua concessionada a l’any. “Per això l’empresa justifica que estan complint amb tots els requisits i això em sembla escandalós”, ha remarcat.

La ministra es remet així a l’article 55 del text refós de la Llei d’Aigua, que confereix un poder extraordinari als organismes públics que gestionen les conques (confederacions hidrogràfiques) per a intervenir, “condicionar o limitar l’ús del domini públic hidràulic per a garantir la seva explotació racional”.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? L’aigua és un bé escàs i d’acord amb l’informe de l’ONU sobre el canvi climàtic, cal utilitzar-la correctament no com una forma desmesurada de llençar-la per obtenir beneficis. La forma com es realitza la subhasta de la llum dona aquesta facilitat per aprofitar-se’n les companyies i fer-nos pagar als consumidors uns preus exorbitants en època de crisis econòmica i en plena pandèmia.