L’explicació que se’ns va donar en aquell moment va ser que a l’haver-hi més companyies s’establiria la competència entre elles la qual cosa redundaria en un abaratiment del preu als consumidors.
L’any 1996. El recentment designat ministre d’Indústria i Energia, Josep Piqué, començava la campanya mediàtica perquè la societat acceptés la privatització del sector elèctric. La proposta del Govern d’Aznar per a obrir a la competència la generació d’energia elèctrica assegurava una reducció de tarifes entorn del 3%. Era l’inici de l’actual oligopoli elèctric. La societat va empassar, i el resultat el sofrim avui dia amb rècords diaris a l’alça en els preus de l’electricitat, empobrint a la societat i generant una enorme riquesa a les empreses que es van repartir llavors el pastís elèctric.
Un clan mafiós no es construeix d’un dia per a un altre. I amb la màfia del sector elèctric espanyol succeeix el mateix. El seu actual monopoli s’ha construït des de fa molt temps, i els responsables són múltiples. Una de les cares visibles en la fonamentació de l’entramat que constitueix l’oligopoli elèctric actual va ser Josep Piqué, que com a ministre d’Indústria i Energia durant el govern d’Aznar va ser qui més partidari es va mostrar en públic d’aprofundir el desenvolupament de la Llei d’Ordenació del Sistema Elèctric Nacional i separar, des d’un punt de vista jurídic i de gestió les companyies de generació de les de distribució.
Amb l’aprovació de la Llei 54/1997 del Sector Elèctric això va representar un canvi en la concepció del subministrament elèctric. Aquest canvi suposava, essencialment, passar d’un mecanisme de determinació administrativa del cost de generació d’electricitat a un procediment de mercat en què el preu de l’electricitat es fixa sobre la base de l’oferta d’energia, però també sobre la base de la demanda d’aquesta. Vegin com es fixa el preu de l’electricitat actualment.
No obstant això, el camí es va emprendre en 1986, moment en el qual es va produir un dels primers canvis quan el govern de Felipe González va introduir l’IVA, que des de llavors carrega la factura elèctrica. Durant els deu anys següents, el preu es fixava anualment en el Bolletí Oficial de l’Estat. El Govern pagava a les empreses privades per la producció, transport i distribució, amb l’excepció de l’empresa pública Endesa.
El procés de liberalització del mercat elèctric espanyol va començar en 1997 amb la promulgació de la Llei del Sector Elèctric 54/1997, reformulada per la Llei 24/2013. Brussel·les exigia introduir competència en una activitat econòmica estratègica que fins llavors havia romàs fortament intervinguda per l’Estat. D’aquesta manera se seguia la tendència intel·lectual, llavors vigent a escala mundial, de liberalitzar la més possible el sector i augmentar la seva “eficiència” passant al sector privat la presa de decisions i assumpció de riscos.
L’objectiu de l’alliberament del mercat elèctric era “minimitzar el cost l’energia per a tot tipus d’usuaris, assegurar el subministrament i millorar l’aire que respirem”. Avui, el preu de l’electricitat a l’Estat espanyol és el més elevat de la UE, i la propietat pública només genera un 5% de l’energia elèctrica produïda a l’Estat.
Fixem-nos que deia Josep Piqué en una entrevista a El País en 1998: En conclusió, continuem incrementant la liberalització del sector elèctric que permetrà la reducció de la tarifa elèctrica i dels costos energètics de les empreses com a factor de competitivitat, situant el nostre país un dels més oberts en l’àmbit comunitari.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? El que deia Piqué no s’ha produït i cada cop la cosa va a pitjor. Creuen que el govern farà alguna cosa o acabarem pagant els beneficis de les elèctriques els mateixos de sempre a través de la factura?
