El rei Juan Carlos I va comissionar l’any 2003 —en ple exercici del seu regnat—, un total de 52 milions d’euros per la venda del Banco Zaragozano, propietat dels empresaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer, coneguts com els Albertos, al britànic Barclays Bank, segons avançat en exclusiva el diari Público, aquesta passada setmana on ha revelat els detalls de les trames opaques que van permetre al monarca emèrit la gestió fraudulenta de la seva creixent fortuna aconseguida amb “pelotazos” com la venda del citat banc.
Aquesta ha estat una setmana molt complicada per a Juan Carlos I, després que es conegués l’existència d’un segon compte en el Crèdit Suisse del qual seria beneficiari. El mitjà citat lliga caps de com l’enginyeria fiscal va permetre a Juan Carlos ocultar els seus ingressos tèrbols que va anar generant al llarg del temps entorn d’un compte del Crèdit Suisse que rebia el nom en clau “Soleado“ i en el qual prendrien protagonisme “sospitosos habituals” com els del broker suís Arturo Fasana, l’advocat suís Dante Canònica o l’omnipresent cosí del rei, Álvaro de Orleans, però també els esmentats Albertos i un dels seus assessors, José Ramón Blanco Balín. A més, quantifica la magnitud del nou “pelotazo“
El dimarts de la setmana pesada s’ha fet pública la denúncia de la seva amant, Corinna Larsen, davant del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les per “vigilància il·legal”. Corinna revela en la denúncia de 29 pàgines que ha interposat contra Juan Carlos I que el monarca li va demanar matrimoni el maig de 2014, un mes abans de la seva abdicació. Convençut en el seu desig per casar-se amb ella, que li va ensenyar “plànols d’un palau a Madrid” al que podrien anar a viure i que seria reformat per a ells, segons s’indica en la demanda a la qual ha tingut accés Vozpópuli.
Corinna ha sol·licitat que tant Juan Carlos com els membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) no es puguin acostar a 150 metres de cap de les seves residències. L’examant del rei emèrit demana, a més, ser indemnitzada per la “vigilància il·legal” que ha estat sofrint, assegura, dels serveis secrets espanyols.
Tornant al tema anterior i sempre segons Público, que cita fonts coneixedores del cas, l’operació de venda del Banco Zaragozano va ser ruïnosa per al comprador, Barclays Bank, que va formalitzar la compra per 1.140 milions d’euros, el triple del seu valor en llibres, i que va acabar en desastre el 2014, quan l’entitat britànica va acabar per retirar el seu negoci a Espanya després de perdre al voltant de 4.000 milions al mercat espanyol durant la crisi financera.
Atès el mal negoci que va fer Barclays, queda clar que els qui van fer el “pelotazo” van ser els anteriors propietaris del Banco Zaragozano, és a dir els Albertos, i també Juan Carlos I que gràcies a la seva tasca de mitjancer regi va poder embutxacar-se 52 milions d’euros, una xifra que per a Público va significar “una de les quantitats netes més importants de la seva llarga carrera com a comissionista”.
A més, aquesta fortuna tèrbola, malgrat no ser la primera, seria l’origen d’una nova època de blanqueig de la mà dels anteriorment esmentats Fasana i Canònica, que van construir un entramat de societats i fundacions opaques per ocultar l’existència i moviments d’aquests diners.
La revelació de l’estranya operació de venda del Banco Zaragozano, coneguda inicialment el febrer de 2020, just abans de la pandèmia del coronavirus, va suposar l’inici d’investigacions que fins ara permeten anar coneixent parcialment fins on arribava la mà de Juan Carlos i quina era la profunditat de la seva butxaca, però també apunta incògnites com el paper de l’actual rei espanyol, Felipe VI, que mesos abans de l’exili de Joan Carles va fer el pas simbòlic d’anunciar la seva renúncia a qualsevol eventual herència del seu pare —corona a banda—, ja que l’actual monarca figurava com a segon beneficiari de l’entitat pantalla Lucum, amb seu a Panamà, i que servia per desviar els fons tèrbols de Juan Carlos.
En pocs dies de diferència i com si és voler celebrar el primer aniversari del seu exili —aparentment voluntari— ens hem assabentat de tres noves notícies —la pitjor la venda d’armes— que empenyen encara més la ja malmesa opinió que tenim del rei emèrit. Per aquesta raó ha estat sol·licitada l’obertura d’una comissió d’investigació de Joan Carles que, novament, ha estat denegada gràcies als vots en contra del PP, PSOE i VOX.
Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La inviolabilitat li permet escapolir-se de tot el que hagi fet al marge de la llei? És propi d’un Estat que pregona ser una democràcia plena? Jo, personalment, no ho tinc gens clar.
La democràcia a Ñ està manipulada a plaer per cínics, trileros i miserables xalats, amb la monarquía al cap devant. Un autèntic i contrastat desastre tot plegat. Que ne’m de pensar?, doncs fotre el camp, marxar del seu jou. Fugir d’aquesta tropa de delinquents. Si autèntics delinquents.